Sahul, tamién llamáu continente australianu, ye una rexón xeográfica asitiada nel continente Oceanía, conformada por Australia, Tasmania, Nueva Guinea y diverses islles axacentes como les islles Aru y les islles Raja Ampat. A pesar de qu'Australia ta dixebrada de Papúa Nueva Guinea pol estrechu de Torres y de Tasmania pol de Bass, los trés mases de tierra son les partes remanecíes de la mesma plataforma continental y tán bien rellacionaes dende los puntos de vista biolóxicu, xeolóxicu y antropolóxicu.

Sahul
Situación
Tipu continente sumergido (es) Traducir
Datos
Cambiar los datos en Wikidata
Estensión de les tierres remanecíes mientres la última glaciación, na que'l nivel del mar taba unos 150 m. más baxu, según la llocalización de glaciares (en blancu) en Tasmania y el sureste d'Australia.
Esta semeya satelital amuesa la plataforma continental que xune Australia, Nueva Guinea y Tasmania.

Les islles de Nueva Zelanda nun son consideraes parte de Sahul, pero sí parte d'Australasia pa otros propósitos venceyaos cola bioxeografía.

Usu del términu editar

Plataforma continental Sahul editar

La hestoria del términu remontar al sieglu XVII en que figuraba en mapes holandeses como Sahull o Sahoel, pa referise a los bancos de sable ente Australia y Timor. La plataforma continental foi establecida en 1845 col nome de Gran Bancu Australianu por G.W. Earl[1] quien notó qu'había canguros tantu n'Australia como en Nueva Guinea y les islles Aru. En 1919 rescatóse'l términu Sahul pol xeólogu holandés Molengraaff.[2]

Continente Sahul editar

Na historia xeolóxica de la Tierra, denominar continente Sahul a la continuidá terrestre Australia-Tasmania-Nueva Guinea, yá que taben xuníos peles tierres remanecíes mientres el Pleistocenu.[3] (ver secuencia d'imáxenes [1]) Antes de 1970 llamóse-y Australasia,[2] nos 70 Gran Australia y finalmente en 1975 estendióse'l nome Sahul tantu pa la plataforma como pal antiguu continente.[4]

Rexón de Sahul y el continente Australia editar

El llamáu continente australianu equival xeográficamente a Sahul. Nun esiste anguaño uniformidá de criterios pa definir el númberu y la naturaleza de los continentes de la Tierra, polo que n'otres cultures o llingües como l'inglés, en llugar d'Oceanía prefier l'usu de continente australianu o a cencielles Australia[5][6] xenerándose ambigüedá ente Australia el país y el continente col mesmu nome. Sicasí l'usu d'Oceanía como continente,[7][8] ye un conceutu más ampliu y tradicional que s'usa en gran parte del mundu, como ye'l casu d'América y el sur d'Europa.

Otros términos pa referise a esta rexón usaos por biólogos y arqueólogos son Meganesia,[9] Australínea[10] y Australia-Nueva Guinea.[11] En toos estos casos la definición y llendes varien según diversos criterios pudiendo ser equivalente a Sahul o incluyir amás partes d'Oceanía como Nueva Zelanda o Polinesia. Otru términu ye Oceanía Cercana, usáu dacuando nel ámbitu llingüísticu y otros ámbitos, que define la parte oeste de Melanesia[12] y dacuando inclúi a Australia.

Xeografía editar

Ocupa una área total d'unos 8 560 000 km². La Mancomunidá d'Australia ocupa la mayor parte del área; aquella y les islles axacentes tán coneutaes por una plataforma continental pocu fonda (50 m) que cubre unos 2 500 000 km².[13][14] Les islles del este del archipiélagu malayu a partir de la llinia de Wallace, incluyendo la isla de Timor, nun formen parte de Sahul sinón que pertenecen a una rexón gonciu ente Oceanía y Asia llamada Wallacea.

Xeoloxía editar

 
Mapa de les rexones de Sahul y Sonda y les sos plataformes continentales. L'área ente elles ye «Wallacea».

La plataforma continental de Sahul ta sofitada principalmente na placa Indoaustraliana. D'antiguo, tuvo xuníu a L'Antártida y formó parte del supercontinente meridional de Gondwana hasta que la placa empezó a dixebrase dirixiéndose escontra'l norte. Mientres la mayor parte del tiempu posterior a esta separación, Australia, Nueva Guinea y Tasmania permanecieron xuníes por pontes continentales dexaos al descubiertu pol baxu nivel del mar, dexando asina'l pasu de los animales y de los primeros homes. Estes pontes correspuenden, na parte norte del continente, al actual mar de Arafura, al mar de Timor, al golfu de Carpentaria y al estrechu de Torres, que dixebren Australia de les islles de la Wallacea y de la isla de Nueva Guinea, y nel sur al estrechu de Bass que dixebra Australia de Tasmania. Los últimos diez mil años, al xubir el nivel de los mares éstos avanzaron al traviés de les tierres baxes aisllando l'antiguu continente nuna greba masa de tierra de poca altitú (Australia) y dos islles montascoses (Nueva Guinea y Tasmania).

Bioloxía editar

En tol área desenvolvióse una flora y fauna úniques. Los monotremes y marsupiales tamién esistieron n'otros continentes, pero namái n'Australia y en Nueva Guinea convertir n'especies dominantes. La diversidá aviaria tamién floriósobremanera l'orde de los paseriformes, que espardióse per tol mundu y entiende más de la metá de les especies d'aves vivientes. Dellos animales como los macrópodos, los monotremes y los casuarios son endémiques de la rexón de Sahul.

Antropoloxía editar

A mediaos del sieglu XX, l'antropólogu Carleton S. Coon sostuvo qu'hai una rellación ente los aboríxenes d'Australia, Nueva Guinea y Tasmania. Nos postreros 20 años demostróse qu'a nivel xenéticu, esiste una antigua rellación ente los aboríxenes australianos y los papúes, que vien de la dómina de les primeres migraciones humanes nel Pleistocenu. Hai más de 40 xacimientos alcontraos nel continente Sahul dataos por radiocarbono ente los 40.000 y 30.000 años, momentu a partir del que se cunta con abondoses manifestaciones d'arte y ornamentación personal.[15]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Earle, W. (1845). On the physical structure and arrangement of the Indonesian Archipelago. Journal of the Geographical Society of London 15: 358:365
  2. 2,0 2,1 Ballard, Chris (1993). "Stimulating minds to fantasy? A critical etymology for Sahul". Sahul in review: pleistocene archaeology in Australia, New Guinea and island Melanesia. Canberra: Australian National University. pp. p. 17. ISBN 0-7315-1540-4
  3. J.F. O'Connella, J. Allen 2003 Dating the colonization of Sahul (Pleistocene Australia–New Guinea): a review of recent research Archiváu el 3 de payares de 2013 na Wayback Machine.
  4. Allen, J.; J. Golson and R. Jones (eds) (1977). Sunda and Sahul: Prehistorical studies in Southeast Asia, Melanesia and Australia. London: Academic Press. ISBN 0-12-051250-5.
  5. "Continent". Encyclopædia Britannica. 2006. Chicago: Encyclopædia Britannica, Inc.
  6. The New Oxford Dictionary of English. 2001. New York: Oxford University Press.
  7. Océanu Unu, Diccionariu Enciclopédicu y Atles Mundial, "Continente", page 392, 1730. ISBN 84-494-0188-7
  8. Los Cinco Continentes, Planeta-De Agostini Editions, 1997. ISBN 84-395-6054-0
  9. Filewood, W. (1984). "The Torres connection: Zoogeography of New Guinea". Vertebrate zoogeography in Australasia. Carlisle, W.A.: Hesperian Press. páxs. 1124–1125. ISBN 0-85905-036-X.
  10. Dawkins, Richard (2004). The ancestor's tale: A pilgrimage to the dawn of evolution. Boston: Houghton Mifflin. páxs. 224. ISBN 0-618-00583-8.
  11. James F. O'Connell & Jim Allen 2005-06, Pre-LGM Sahul (Pleistocene Australia-New Guinea) and the Archaeology of Early Modern Humans
  12. Roger C. Green, Near and Remote Oceania disestablishing "Melanesia" in Culture History, in Man and a Half, Essays on Pacific Anthroplogy and Ethnobiology, Ed. Andrew Pawley, Auckland (Australia), Polynesian Society, 1991, p. 491-502
  13. «Big Bank Shoals of the Timor Sía: An environmental resource atles». Australian Institute of Marine Science. Archiváu dende l'orixinal, el 8 de setiembre de 2006. Consultáu'l 28 d'agostu de 2006.
  14. Wirantaprawira, Dr Willy. «Republik Indonesia». Dr Willy Wirantaprawira. Consultáu'l 28 d'agostu de 2006.
  15. Panera, J. y Rubio Jara, S. (2008). «La colonización humana de la Tierra». Revista A distancia (Madrid) 23 (4):  páxs. 12-21. ISSN 1133-1151. http://e-spacio.uned.es/fez/eserv.php?pid=bibliuned:adistancia-2008-23-3541&dsID=PDF. 

Enllaces esternos editar

26°S 141°E / 26°S 141°E / -26; 141