Salvador Lara Zamora
Esti artículu necesita wikificase. |
Salvador Lara Zamora (15 d'avientu de 1837, Rivas – 7 de xineru de 1912, San Xosé) exerció en forma interina la presidencia de la República.[1]
Salvador Lara Zamora | |
---|---|
Vida | |
Nacimientu | Rivas, 15 d'avientu de 1837 |
Nacionalidá | Costa Rica |
Muerte | San Xosé, 7 de xineru de 1912 (74 años) |
Oficiu | políticu |
Foi fíu de José Antonio Lara Arias, costarricense, y Procopia Zamora Guerrero, nicaragüense. Casó en primeres nupcias el 21 de mayu de 1862 en Alajuela con Ana Von Chamier Von Pascher, nacida en Sensburg , Prusia,(güei Mrągowo, Polonia), fía de Ludwig von Chamier und von Schwieder y Augusta von Pascher, y en segundes el 1ᵘ de febreru de 1874 en San José vegada con Josefa Iraeta Guzmán, fía de Pedro Iraeta y Larrete y Margarita Guzmán y Guzmán, salvadoreños.[1]
Foi diputáu por Alajuela (1863-1868), Gobernador de la provincia d'Alajuela (1868-1870), Subsecretariu de Gobernación, Xusticia, Policía, Agricultura ya Industria (10 d'ochobre de 1870 a 8 de mayu de 1872), Secretariu d'Obres Públiques (1° d'avientu de 1873 a 15 de febreru de 1875 y del 5 de payares al 1° d'avientu de 1875), Secretariu de Facienda y Comerciu (9 d'ochobre de 1877 a 21 de marzu de 1882) y encargáu interinamente de la Secretaría de Gobernación y carteres amiestes (22 de xineru a 7 de febreru de 1879) y de la Secretaría de Guerra y Marina (17 a 19 de xunetu de 1880), miembru por Alajuela de l'Asamblea Constituyente de 1880 y Segundu Designáu a la Presidencia (1881-1882).
Debíu al últimu viaxe efectuáu a Europa pol Presidente don Tomás Guardia Gutiérrez, gobernó interinamente Costa Rica como Segundu Designáu del 10 de xunu de 1881 al 23 de xineru de 1882.[1]
Desenvolvió una xestión gubernamental bien dinámica. Empecipió'l so gobiernu enllantando una severa política de restricción del gastu públicu. Suprimió un considerable númberu de places nes Secretaríes d'Estáu y el Poder Xudicial, menguó sueldos y otres erogaciones y clausuró el presidiu de la isla del Cocu y dispunxo el treslláu de los sos internos a la isla de San Lucas. Emitió un decretu pa regular les atribuciones de les Secretaríes d'Estáu y dispunxo que les imprentes unviaren a les Secretaríes d'Estáu siquier un exemplar de les sos publicaciones. Creó los Archivos Nacionales, dictó una llei reguladora de la Imprenta Nacional, aprobó los estatutos del Bancu Hipotecariu Franco-Costarricense, creó y reguló el Colexu d'Abogaos, anovó'l Gran Conseyu Nacional, la Corte Suprema de Xusticia y el personal de les municipalidaes, dispunxo que'l país adoptara'l sistema métricu decimal, reguló'l serviciu telegráficu, prohibió la pesca con dinamita, emitió la Llei de Socesiones qu'estableció la llibre testamentifactio y estableció el Rexistru Civil.
Foi académicu correspondiente de la Real Academia Española de la Llingua (1882-1912).
A la so muerte'l gobiernu del Presidente don Ricardo Jiménez Oreamuno declaró oficiales los sos exequias y entierru, y rindiéronse-y los honores militares correspondientes a los xenerales de división. El Secretariu de Gobernación y carteres amiestes don Carlos María Jiménez Ortiz pronunció'l discursu aciagu a nome del gobiernu.
El so fíu Carlos Lara Iraeta foi Ministru de Rellaciones Esteriores y carteres amiestes (1917-1918) y el so nietu Fernando Lara Bustamante foi Presidente de l'Asamblea Llexislativa y tres veces Ministru de Rellaciones Esteriores (1952-1953, 1966-1967 y 1967-1970).
Referencies
editar- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Expresidentes de Costa Rica: Salvador Lara Zamora». Galería de Expresidentes de Costa Rica. Asamblea Llexislativa. Consultáu'l 8 de mayu de 2011.
Ver tamién
editar- Llistáu de los Presidentes de Costa Rica