Salvia nemorosa

especie de planta

Salvia nemorosa ye una especie de planta yerbácea perteneciente a la familia de les lamiacees.

Salvia nemorosa
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Lamiales
Familia: Lamiaceae
Subfamilia: Nepetoideae
Tribu: Mentheae
Xéneru: Salvia
Especie: S. nemorosa
L., 1762
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Descripción editar

Ye una yerba pelosa, perenne, con pelos densamente adpresos, d'hasta 60 cm. Fueyes basales oblongues con base acorazonada o arrondada, dentaes, de fieltru gris per debaxo, peciolaes; fueyes caulinares más o menos sentaes. Flores azul violeta, raramente roses o blanques, de 8-12 mm, en inflorescencia trupa con verticiloss de 2-6 flores; bráctees ovaes, violetes, inxeríes enantes d'abrir.

Distribución y hábitat editar

Distribuyir pol centru, sureste y este d'Europa. Introducida en Gran Bretaña, Francia, Noruega y Suecia. Habita en praderíes y llugares baldíos. Floria dende finales de primavera y pel branu. [1]

Taxonomía editar

Salvia nemorosa describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Commentatio Botanico-Mélica de Salvia 23. 1777.[2]

Etimoloxía

Salvia: nome llatín de la "salvia", que procede del llatín salvus, que significa "salú" o salveo, que significa a "curar", aludiendo a les virtúes melecinales de les plantes d'esti xéneru.

nemorosa: epítetu llatín que significa "del monte".[3]

 
Salvia nemorosa 'Caradonna'
Sinonimia
  • Salvia × sylvestris var. nemorosa (L.) Nyman
  • Sclarea nemorosa (L.) Mill.[4][5]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Polunin, O (1989). Guía fotográfica de las Flores Silvestres de España y de Europa. Barcelona:Omega. ISBN 84-282-0857-3.
  2. «Salvia nemorosa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 6 d'avientu de 2012.
  3. n'Epítetos Botánicos
  4. Salvia nemorosa en PlantList
  5. «Salvia nemorosa». World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 8 d'avientu de 2012.

Bibliografía editar

Enllaces esternos editar