Sant Quirze de Besora

conceyu de la provincia de Barcelona

Sant Quirze de Besora ye un conceyu de Cataluña, perteneciente a la provincia de Barcelona, y dende l'añu 1989 na comarca d'Osona, na llende cola del Ripollés, na subcomarca del Bisaura y a veres del ríu Ter. El so escudu representa dos palmes d'oru, típicu de la llocalidá, ye la población más grande de la subcomarca del Bisaura, con una población que supera los 2.100 habitantes. El visu más altu de Sant Quirze de Besora atopar a más de 700 m.s.n.m., que ye'l "Puig Bufí.

Sant Quirze de Besora
flag of Sant Quirze de Besora (en) Traducir Escudo de San Quirico de Besora (es) Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
Ámbitu funcional territorial Cataluña Central
Contorna Osona
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde de Sant Quirze de Besora (es) Traducir David Solà i Rota (es) Traducir
Nome oficial Sant Quirze de Besora (ca)[1]
Códigu postal 08580
Xeografía
Coordenaes 42°06′12″N 2°13′13″E / 42.103333333333°N 2.2202777777778°E / 42.103333333333; 2.2202777777778
Sant Quirze de Besora alcuéntrase n'España
Sant Quirze de Besora
Sant Quirze de Besora
Sant Quirze de Besora (España)
Superficie 8.1 km²
Altitú 587 m[2]
Llenda con Montesquiu, Santa Maria de Besora, Sant Pere de Torelló, Orís y Sora
Demografía
Población 2115 hab. (2023)
- 1054 homes (2019)

- 1113 muyeres (2019)
Porcentaxe 1.32% de Osona
? % de Cataluña Central
0.03% de Cataluña
0% de España
Densidá 261,11 hab/km²
Viviendes 40 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
ajsantquirze.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Celebra la so fiesta mayor del día 16 al 19 de xunu.

Demografía editar

  • Evolución demográfica
1900 1930 1950 1970 1981 1986 2006 2016
2.207 3.034 1.886 2.033 2.074 2.017 2.069 2.132

Comunicaciones editar

Ta asitiáu xunto a l'autovía C-17, de Barcelona a Ripoll. Estación de ferrocarril de la llinia Barcelona-Puigcerdà.

Asitiar a 20km de Vic y a 90km de Barcelona.

Economía editar

Agricultura, ganadería ya industria. Desde del añu 1800 ye tradicional fabricar Ratafía.

Historia editar

La ilesia de Sant Quirze apaez documentada per primer vegada nel añu 898 cuando foi donada al monesteriu de San Juan de les Abadeses pol conde Wifredo el Velloso. La ilesia foi reconstruyida nel sieglu XVIII y escalada mientres la Tercer Guerra Carlista. A partir de mediaos del sieglu XIX empecipió'l procesu de industrialización aprovechando l'agua del ríu como fuercia motriz pa la maquinaria testil.

La ponte de Sant Quirze de Besora, apaez documentáu per primer vegada nel añu 1500, foi destruyíu mientres la guerra cívil española.

Llugares d'interés editar

  • Ilesia de Sant Quirze, del sieglu XVIII.
  • Capella de Montserrat.
  • Destil·leries Bosch.
  • Font de l' Espadaler.
  • Plaça Bisaura.
  • Parc del Ter.
  • Acampades el Solà.

Personaxes célebres editar

  • Carme Martí Riera (1872-1949), creadora del sistema de confección Martí.
  • Don Alejandro Martínez Blas, maestru de los años 50.
  • Montse Pratdesaba ( Big Mama)

Intereses editar

Mientres la guerra civil recibió'l nome de Bisaura de Ter.

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.

Bibliografía editar

  • Varios (1989). Guía de Catalunya: todos los pueblos y todas las comarcas.. Barcelona, Caixa de Catalunya. ISBN 84-87135-01-3.

Enllaces esternos editar