Sardari Berd (n'armeniu: Սարդարի Բերդ, nome qu'al empar deriva del llinguaxe pérsicuسردار) ye un títulu que s'utiliza pa los líderes políticos o militares y que significa «xefe» y de Berd (n'armeniu Բերդ) que significa «fortaleza». La fortaleza alcuéntrase a la derecha antes del campusantu de la llocalidá de Hoktember na provincia de Armavir d'Armenia. En realidá acomúñase históricamente cola ciudá de Armavir, que yera conocida antes de 1932 como Sardarabab o Sardarapat.[1]

Sardari Berd
Llocalización
PaísBandera d'Armenia Armenia
Rexón Armavir (es) Traducir
Coordenaes 40°08′10″N 44°00′50″E / 40.1361°N 44.0139°E / 40.1361; 44.0139
Sardari Berd alcuéntrase n'Armenia
Sardari Berd
Sardari Berd
Sardari Berd (Armenia)
Cambiar los datos en Wikidata

Historia editar

La fortaleza foi construyida ente los años de 1807 y 1828, mientres el gobiernu de Sardar Hosein Qoli Kan, el postreru gobernante del Kanato de Yereván. Foi construyida con piedres estrayíes de les ruines de l'antigua ciudá de Armavir, dalgunes de les cualos caltienen inda les buelgues d'inscripciones cuneiformes del reinu de Urartu. La fortaleza foi utilizada como un centru alministrativu pal distritu de Sardarapat y tamién como la residencia de branu del Kan de Erevá).[1]

Sardari Berd fue tomada en 1828 por los rusos, al mando del general Iván Paskévich durante la guerra ruso-persa (1826-1828), a pesar de fuerte defensa presentada por Hasan Kan Kajar, hermano de Sardar Kan Hosein. Sobre Paskévich en un resumen de la Oficina de Guerra, se escribió'l siguiente pasaje:

La rexón pasó formalmente de la soberanía persa a la rusa dempués del Tratáu de Turkmenchay en 1828. Armavir #convertir nel uyezd Serdarabad del Óblast d'Armenia, que de la mesma se convirtió en la gubérniya de Eriván en 1840. Esta situación #enllargar hasta la revolución de febreru de 1917. De la fortaleza casi nun queda nada. La mayor parte foi desmantelada pa construyir l'Armenia soviética.[1]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 1,2 Kiesling, Brady (junio 2000). «An Archaeological/Touristic Gazatteer and Map Set for the Historical Monuments of Armenia» (n'inglés). Rediscovering Armenia (Yereván/Washington DC):  p. 37. https://web.archive.org/web/20060503171634/http://www.usa.am/armenia.pdf. Consultáu'l 3 de setiembre de 2016.