Sentmenat

conceyu de la provincia de Barcelona
(Redirixío dende Senmanat)

Sentmenat ye un conceyu asitiáu na comarca del Vallès Occidental, provincia de Barcelona (Cataluña). Sentmenat ta asitiáu en partir nordés d'esta na llende cola del Vallès Oriental.

Sentmenat
flag of Sentmenat (en) Traducir Q11920273 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Ámbitu funcional territorial Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
Contorna Vallés Occidental (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde de Senmanat (es) Traducir Marc Verneda Urbano (es) Traducir
Nome oficial Sentmenat (ca)[1]
Códigu postal 08181
Xeografía
Coordenaes 41°36′31″N 2°08′09″E / 41.608638°N 2.135767°E / 41.608638; 2.135767
Sentmenat alcuéntrase n'España
Sentmenat
Sentmenat
Sentmenat (España)
Superficie 28.8 km²
Altitú 207 m[2]
Llenda con Sant Llorenç Savall, Caldes de Montbui, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Sabadell y Castellar del Vallès
Demografía
Población 9474 hab. (2023)
- 4611 homes (2019)

- 4467 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Vallés Occidental (es) Traducir
100% de Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
0.17% de provincia de Barcelona
0.12% de Cataluña
0.02% de España
Densidá 328,96 hab/km²
Viviendes 57 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
sentmenat.cat
Cambiar los datos en Wikidata

El so términu municipal, de 28,4 km² d'estensión, estremar en dos partes bien estremaes: el monte, con montes de pinos y encines, y el llanu, con campos de cultivu.

El principal cursu d'agua del términu municipal ye rir de Sentmenat, que recueye les agües del Puig de la Creu, de 664 msnm, el monte de Can Fruitós, el valle de Aiguasenosa y la Mariña Lisa del Farell.

Entidaes editar

Sentmenat ta formada por cuatro distritos o entidaes.

Llista de población por entidaes:

Entidá de la población Habitantes (2009)
1.342
Can Costa i Can Fargues
56
Can Vinyals
341
Sentmenat (Nucleu Urbanu)
6.131

Historia editar

La hestoria del pueblu como tal empieza nel sieglu X, cola apaición de topónimos del términu municipal nos documentos de la dómina: valle de Canyameres (961), Sancti Minati (972), ilesia de Sancti Minati (983)...

Pero les tierres de Sentmenat fueron poblaes pol home dende muncho primero: el dolmen de la Sierra Caballera, el pobláu ibéricu de la Torre Colorada, juntamente con pieces de dómina romana, visigoda, árabe y otros afayos son testimoniu d'esta ocupación.

Nel añu 1012 establecer na parte del monte, cola recuperación del territoriu en manes de los musulmanes, el castiellu de Guanta, que llueu foi abandonáu, y que foi sustituyíu pol actual castiellu de Sentmenat (1065), que tuvo so l'alministración del senescal del conde de Barcelona Guillén Ramón. Unos castellanos ("castlans"), los Sentmenat, en nome de los Montcada primeru y los Centelles dempués, alministraron el castiellu hasta l'añu 1380, cuando Pere VI de Sentmenat, pola compra del castiellu y de los derechos feudales al barón Eimeric de Centelles, convertir en señor de Sentmenat.

Dende'l primer momentu, coesistieron dos poderes relixosos: la parroquia de Sant Menna y la parroquia de Santa María de Caldas de Montbuy, que tenía dominiu d'una amplia zona llamada'l Condal. Esto foi causa de numberosos conflictos ente les parroquies polos derechos de cobros de censos ya impuestos.

Dempués de la espulsión de los musulmanes del territoriu, les tierres recuperaes fueron partíes pal establecimientu de les masías. Asina atopamos que nos sieglos XII-XIV apaecen la mayoría de los nomes de les masías actuales. El nucleu urbanu nun apaeció hasta muncho más tarde (sieglu XV).

A finales del sieglu XVIII les tierres taben dedicaes al cultivu de secanu, viña, olivar y ceberes, básicamente. Foi la viña, a finales del sieglu pasáu, la que dio gran prosperidá al pueblu. Los grandes propietarios arrendaron les tierres a partes, con contratu de "rabassa morta". Estos propietarios fixeron enforma dineru y munchos d'ellos introducieron masoveros na propiedá y pasaron a vivir nel pueblu o nes ciudaes.

Los conflictos "rabassaires", por causa de estos contratos, llegaron tamién al pueblu. La destrucción de les viñes pola filoxera acabó colos conflictos y cola riqueza. El pueblu perdió habitantes y los propietarios arruináronse.

Foi nestos momentos, a finales del sieglu pasáu, cuando s'estableció la primer industria nel pueblu. Una industria testil qu'abasnó a otres tamién testiles. Magar esta implantación, el pueblu nun abandonó'l so calter agrícola hasta'l principiu de la segunda metá del sieglu XX, cuando cola implantación de nueves industries arrincó, con fuercia, la verdadera industrialización.

Los sentmenatenses participaron nos avatares políticos y militares de toles dómines. Mientres la Guerra "dels Remences", el castiellu de Sentmenat foi atacáu y asediado poles tropes sublevaes de Pere Joan Sala. Na Guerra de Socesión, en 1714, les tropes felipistas comandadas pol conde de Montemar entraron na población y infligieron dellos atropellos. Mientres la Guerra de la Independencia producieron enfrentamientos armaos y delles masías del términu fueron quemaes poles tropes franceses. Mientres la Tercer Guerra Carlista, el 20 de xunetu de 1873, 40 sentmenatenses armaos fueron a ayudar a los defensores de la villa de Caldes, que taba sitiada poles tropes carlistes.

En 1989 el Plenu del Conceyu aprobó'l nuevu escudu municipal iguáu pol heraldista Armand de Fluvià, basáu nel escudu del marquesáu.

Apocayá fueron afayaes dos sepultures: un vertideru domésticu y una torre funeraria del sieglu IV d. C.

Símbolos editar

Escudu editar

L'escudu de Sentmenat definir pol siguiente blasón: «Escudu embaldosado: de gules, 3 billetes de argén d'un mediu vuelu baxáu d'azur. Por timbre, una corona de marqués.»[3][4]

Foi publicáu nel DOGC el 28 d'abril de 1989. Les ales son les armes de los Sentmenat, señores del castiellu de la población (orixinariu del sieglu XII), barones y, dende'l 1691, marqueses de Sentmenat (tal que proclama la corona del escudu).

Bandera editar

La bandera de Sentmenat ye una bandera apaisada de proporciones dos d'altu por trés de llargu, colorada con tres billetes blancos, cada unu cargáu d'una ala azul, los trés na mesma disposición que nel escudu, esto ye, dos enriba y una embaxo, asitiaes nel centru ópticu del pañu, esto ye, que la exa del conxuntu asitiar a 4/9 del estil.[5]

Foi publicada nel DOGC el 19 d'ochobre del 1990.

Monumentos y llugares d'interés editar

El Castiellu de Sentmenat: Trátase d'un edificiu que cumple al empar funciones militares y de casa señorial. Dende rir la monumental muralla, colos sos fenomenales contrafuertes, indica'l calter militar del castiellu; vista dende'l camín, sicasí, amosaba hasta apocayá una masía entamanada nes xeres diaries de los llabradores.

Delantre del portal atopa la "Capella de San Jaime", el monumentu funerariu en que'l so interior reposen los restos de los miembros del llinaxe Sentmenat.

El Campanariu románicu: El Campanariu románicu ye la xoya arquitectónica de Sentmenat. Apocayá restauráu, llevántase sobre les antigües estructures de la primitiva ilesia de "Sant Menna" - supónse que taba dedicada al mesmu santu - nel edificiu de l'antigua vicaría de la Parroquia, onde anguaño s'atopa allugada la biblioteca municipal. Trátase d'una torre de cuatro plantes, cuadrangular, coles carauterístiques más clásiques de l'arquiteutura románica: los arcos de media vuelta, los arcos lombardos baxu teyáu, tamién típicamente de madera.

Ilesia de "San Mena": Construyida nel añu 1744, d'estilu bizantín, col ábside rehecho nel sieglu XX. Cuenta con pintures interiores que describen el martiriu de san Menna y con baxos relieves obra de Camil Fàbregues. La ilesia ta dedicada a San Mena, soldáu romanu d'orixe exipciu que morrió martirizado y degolláu l'añu 309 d. C.

"Castellet de Guanta": Nel visu del cuetu del Corb atópase'l castiellu de Guanta o de los Moros. Esti castiellu, anguaño en ruines, foi, según la lleenda, abellugu del conde Borrell.

Ermita de "Can Fruitós": Ermita románica asitiada dientro de la corralada de la masía de "Can Fruitós". El so ábside ye visible dende l'esterior y la bóveda de piedra que la cubre forma un arcu apuntáu.

Ermita de "San Miguel del Arno": Ermita románica parcialmente en ruines dedicada al santu y asitiada nun antiguu encruz de caminos, na llende del términu con Caldes de Montbuí y so la Torre Colorada. Apaez citada nel añu 1027.

El Nuevu Campusantu: Construyíu con elementos modernistes pol arquiteutu Antoni Falguera nel añu 1905. Asitiáu na sierra de "Can Clapers", xunto a la carretera de "Caldes".

La Torre Colorada: Monte fortificáu conocíu d'antiguo col nome del "Monte Castellar". Hai restos d'un pobláu ibéricu del sieglu V-I e. C. Tamién s'atopa la base d'una torre de vixilancia de dómina medieval.

El Dolmen de la "Serra Cavallera": Esti sepulcru megalíticu del Neolíticu atópase na sierra Cavallera, denomada d'antiguo Sierra-Llosa o sierra de la Llosa. Los topónimos Serrallosa, Clapers y Arca indicaben, na Edá Media, llugares onde había restos de monumentos megalíticos. Na sierra Cavallera, antigua Sierra-Llosa, atopamos el dolmen, primer muerte conocida d'un pobláu humanu en Sentmenat.

El modernismu: El modernismu manifestar con cobardura en delles cases del pueblu, na carretera y na cai de Caldes, onde cabo destacar los esgrafiados de la casa Ramoneda.

Demografía editar

Evolución demográfica
1900 1930 1950 1970 1981 1986 2001 2006 2011
1.256 1.897 1.829 2.868 3.674 3.964 5.820 7.209 8.407

Alministración editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Joan Torrents   PSC
1983-1987 Joan Torrents   PSC
1987-1991 Joan Guàrdia i Parareda   PSC
1991-1995 Joan Guàrdia i Parareda   PSC
1995-1999 Joan Guàrdia i Parareda Independiente
1999-2003 Josep Vilaró Capella   PSC
2003-2007 Josep Vilaró Capella   PSC
2007-2011 Nuria Colomé Rodríguez   CiU
2011-2015 Nuria Colomé Rodríguez   CiU
2015-2019 Marc Verneda Urbanu ACESENT-ENTESA
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. «ANUNCIO relativu a l'aprobación del escudu heráldicu del conceyu de Sentmenat. (Correición d'errata nel DOGC núm. 1194, páx. 3621, de 15.9.1989).». DOGC núm. 1137 (28 d'abril de 1989). Consultáu'l 3 de payares de 2011.
  4. «CORREICIÓN D'ERRATA nel Anunciu relativu a l'aprobación del escudu heráldicu municipal de Sentmenat (DOGC núm. 1137, páx. 1879, de 28.4.1989).». DOGC núm. 1194. Xeneralidá de Cataluña. (15 de setiembre de 1989). Consultáu'l 3 de payares de 2011.
  5. «ANUNCIO relativu a l'aprobación de la bandera municipal de Sentmenat.». DOGC núm. 1356. Xeneralidá de Cataluña (19 d'ochobre de 1990). Consultáu'l 19 de febreru de 2010.

Enllaces esternos editar