Sheratan o Sharatan (β Arietis / β Ari / 6 Arietis)[8] ye la segunda estrella más brillosa na constelación d'Aries con magnitú aparente +2,64. Alcuéntrase a unos 60 años lluz de distancia del Sistema Solar.

Ficha d'oxetu celesteSheratan
Estrella binaria espectroscópica[1], estrella doble (es) Traducir[1], near-IR source (en) Traducir[1] y UV-emission source (en) Traducir[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 28,660045789 °[2]
Declinación (δ) 20,808031472 °[2]
Magnitú aparente (V) 2,65 (banda V)
Constelación Aries
Velocidá de rotación 73 km/s[4]
Velocidá radial −3,1 km/s[5]
Parallax 55,6 mas[2]
Gravedá superficial 4000 cm/s²[6]
Tipu espectral kA4hA5mA5Va[7]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 1h 54m 38.411s, 20° 48 28.913

Nome editar

El nome Sheratan o Sharatan procede del árabe Al Sharatain o Ash-Sharatan, «Los Dos Signos», la forma dual de Al Sharat, «El Signu»; fai referencia a esta estrella y a la vecina Mesarthim (γ Arietis) como un signu del añu qu'empieza. Sheratan marcaba'l equinocciu vernal en tiempos de Hiparco de Nicea, aproximao na dómina qu'estes estrelles recibieron los sos nomes.[9]

Coles mesmes, Sheratan y Mesarthim yeren el Padevar persa, «El Par de Proteición», el Bashish sogdiano, «El Proteutor», según l'equivalente coptu Pikutorion. En Babilonia, según Epping, marcaben la segunda constelación eclíptica Mahru-sha-rishu-ku, "Frente de la Cabeza de Ku".[9]

Carauterístiques físiques editar

Sheratan ye una estrella blanca de la secuencia principal de tipu espectral A5V con una temperatura de 8200 K. Tien una compañera cercana que nun puede resolvese per aciu el telescopiu y namái ye detectable por espectroscopia. Cabo señalar la elevada escentricidá de la órbita (ε = 0,88), que fai que la separación ente dambes estrelles varie ente 0,08 UA (un 20% de la distancia ente Mercuriu y el Sol) y 1,2 UA (un 20% más de la distancia ente la Tierra y el Sol). El periodu orbital del sistema ye de 107 díes.[10]

La estrella secundaria, Sheratan B, ye una nana mariella de tipu G con una masa un 2% superior a la masa solar. La masa de la estrella blanca principal, Sheratan A, ye'l doble que la del Sol. El 95% de la lluminosidá del sistema apurrir la componente más masiva, unes 22 vegaes más lluminosa que'l Sol.[10]

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Afirmao en: SIMBAD.
  2. 2,0 2,1 2,2 Floor van Leeuwen (2007). «Validation of the new Hipparcos reduction» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 653–664. doi:10.1051/0004-6361:20078357. 
  3. Afirmao en: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2002.
  4. «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (3):  páxs. 897-911. ochobre 2002. doi:10.1051/0004-6361:20020943. 
  5. Dimitri Pourbaix (setiembre 2004). «SB9: The ninth catalogue of spectroscopic binary orbits» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 727–732. doi:10.1051/0004-6361:20041213. 
  6. Marwan Gebran (mayu 2016). «A new method for the inversion of atmospheric parameters of A/Am stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics. doi:10.1051/0004-6361/201528052. 
  7. Christopher J. Corbally (ochobre 2003). «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 Parsecs: The Northern Sample. I» (n'inglés). The Astronomical Journal (4):  páxs. 2048–2059. doi:10.1086/378365. 
  8. Beta Arietis -- Spectroscopic binary (SIMBAD)
  9. 9,0 9,1 Sheratan (The Fixed Stars)
  10. 10,0 10,1 Sheratan (Jim Kaler, Stars)

Coordenaes:   1h 54m 38.411s, 20° 48 28.913