Shunroku Hata

militar xaponés (1879–1962)

Shunroku Hata (畑 俊六 Hata Shunroku?) (Prefeutura de Fukushima, 26 de xunetu de 1879-Tokiu, 10 de mayu de 1962) foi un militar xaponés, ministru de Guerra y Mariscal de Campu mientres la Segunda Guerra Mundial. Participó viviegamente na segunda guerra sino-xaponesa, siendo comandante en delles ocasiones del Exércitu xaponés esplegáu en China.

Shunroku Hata
Vida
Nacimientu prefeutura de Fukushima26 de xunetu de 1879
Nacionalidá Bandera de Xapón Xapón
Residencia prefeutura de Fukushima
Muerte Tokiu[1]10 de mayu de 1962[2] (82 años)
Sepultura Océanu Pacíficu
Causa de la muerte cáncanu
Estudios
Estudios Escuela Secundaria Hibiya (es) Traducir
Llingües falaes xaponés
Oficiu militarpolíticu
Premios
Serviciu militar
Cuerpu militar Exércitu Imperial Xaponés
exércitu de tierra
Graduación Gensui (en) Traducir
Lluchó en Guerra ruso-xaponesa
Segunda Guerra Mundial
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Shunroku Hata nació na prefeutura de Fukushima en 1879, onde'l so padre yera un ex-Samurai del Dominiu feudal d'Aizu. Tuvo un hermanu (Eitaro Hata, 18721930) que foi xeneral nel Exércitu Imperial y comandante del Exércitu de Kwantung en Manchukuo (1929-1930). En 1893, con 14 años, entró na Academia del Exércitu Imperiu Xaponés pa realizar los sos estudios militares, llicenciándose en 1901 como segundu teniente d'Artillería.

Carrera militar editar

Sirvió na guerra ruso-xaponesa (1904-1905) y años más tarde, 1912, foi destináu como Agregáu militar n'Alemaña. Participó como observador militar n'Europa mientres la Primer Guerra Mundial y en calidá de tal asistió a la firma de los Tratáu de Versalles. Ocupó diversos puestos militares hasta qu'en 1931 foi xubíu a Teniente xeneral y nomáu Inspector Xeneral d'Artillería, comandante de la 14ª División (Agostu de 1933) y comandante del Exércitu xaponés en Taiwán (Avientu de 1935).[3]

Cuando en 1937 españó la segunda guerra sino-xaponesa yá fuera xubíu a xeneral. En febreru del añu siguiente convertir en Comandante del Exércitu xaponés espedicionariu esplegáu nel Frente chinu, sustituyendo al xeneral Iwane Matsui (que fuera llamáu a Xapón tres l'escándalu internacional de la Masacre de Nankín). En mayu de 1939 convertir n'Ayudante de Campu del emperador Shōwa y n'agostu convertir en Ministru de la Guerra, ocupando dichu puestu nos gobiernos de Nobuyuki Abe y Mitsumasa Yonai. Hata tuvo un destacáu papel na cayida del Gobiernu Yonai en xunetu de 1940, anque ello supunxera la so salida del gabinete.[4] En marzu de 1941 coló a China de nuevu y volvió ocupar la direición del Exércitu espedicionariu ellí esplegáu hasta finales de 1944, xugando un importante papel como Comandante en xefe de la Operación Ichi-Go. El 2 de marzu d'esi añu foi xubíu a Mariscal de campu, siendo'l cumal de la so carrera militar. A la fin de la guerra atopar en Hiroshima al mandu de les tropes de la rexón en previsión de la invasión estauxunidense de la metrópolis xaponesa (Operación Downfall) y sobrevivió al bombardéu atómicu del 6 d'agostu. Nos momentos finales de la guerra foi unu de los oficiales que tuvo d'alcuerdu na Rindición de Xapón a los Aliaos, anque pidió desaposiárase-y del so títulu de Mariscal de Campu polos fracasos militares mientres la guerra.[5]

Enxuiciamientu y últimos años editar

Tres el final de la guerra foi arrestáu poles fuercies aliaes d'ocupación y acusáu de crímenes de guerra. Foi xulgáu nos Xuicios de Tokiu y en 1948 condergáu a cadena perpetua so los cargos de "Combalechadura", "Llevar a cabu una guerra d'agresión" y "nun intervenir dende'l so cargu pa evitar otomíes contra civiles".[6] Sicasí, Hata foi puestu en llibertá condicional en 1955. Morrió en 1962, mientres asistía a una ceremonia n'honor a los cayíos mientres la guerra.

Referencies editar

Bibliobrafía editar

  • Dupuy, Trevor N. (1992). The Harper Encyclopedia of Military Biography. New York: HarperCollins Publishers. ISBN 0-7858-0437-4.
  • Fuller, Richard (1992). Shokan: Hirohito's Samurai. London: Arms and Armor. ISBN 1-85409-151-4.
  • Hayashi, Saburo; Cox, Alvin D (1959). Kogun: The Japanese Army in the Pacific War. Quantico, VA: The Marine Corps Association..
  • Maga, Timothy P. (2001). Judgment at Tokyo: The Japanese War Crimes Trials. University Press of Kentucky. ISBN 0-8131-2177-9.

Notes al pie editar

  1. URL de la referencia: http://law2.umkc.edu/faculty/projects/ftrials/tokyo/tokyolinks.html.
  2. URL de la referencia: http://www.generals.dk/general/Hata/Shunroku/Japan.html.
  3. Ammenthorp, The Generals of World War II
  4. "Xapón: Imitación o Nazismu?" Time, 22 de xunetu de 1940
  5. Budge, Pacific War Online Encyclopedia
  6. Maga, Judgement at Tokyo

Enllaces esternos editar