Theta Virginis (θ Vir / 51 Virginis)[1] ye una estrella múltiple na constelación de Virgu de magnitú aparente +4,38. Anguaño nun tien nome propiu, pero na obra Surya Siddhanta yera Apami-Atsa, «el neñu de les agües». Coles mesmes, na astronomía china yera, xunto a otra estrella güei desconocida, Ping Taou, «el camín llanu».[2]

Theta Virginis Aa/Ab
Datos d'observación
(Dómina J2000.0)
Constelación Virgu
Ascensión reuta (α) 13h 09min 56,09s
Declinación (δ) -05º 32’ 20,4’’
Mag. aparente (V) +4,38 (conxunta)
Carauterístiques físiques
Clasificación estelar A1IV / A5V
Masa solar 2,5 / 1,85 M
Radiu (4,3 / 1,2 R)
Magnitú absoluta -0,55 (conxunta)
Lluminosidá 135 / 14 L
Temperatura superficial 9450 / 8300 K
Metalicidá [Fe/H] = -0,23
Periodu de rotación 16 / ? díes
Astrometría
Distancia 316 ± 33 años lluz
Paralax 10,33 ± 1,09 mas
Sistema
Nᵁ de componentes 4
Referencies
SIMBAD enllaz
Otres designaciones
51 Virginis / HD 114330 / HR 4963 / HIP 64238 / SAO 139189 / CSI-04 3430 1
[editar datos en Wikidata]

El sistema, distante 136 años lluz del Sistema Solar, consta de trés estrelles, Theta Virginis A, Theta Virginis B y Theta Virginis C. Theta Virginis A ye, de la mesma, una estrella binaria, siendo denominaes los dos componentes Theta Virginis Aa y Ab. La primera d'elles ye una subxigante blanca de tipu espectral A1IV con una temperatura superficial de 9450 K. Ye 135 vegaes más lluminosa que'l Sol y tien una masa de 2,5 mases solares. Con un radiu 4,3 vegaes más grande que'l radiu solar, xira sobre sigo mesma con una velocidá de rotación proyeutada de 13 km/s, siendo el so periodu de rotación inferior a 16 díes. Pela so parte, Theta Virginis Ab ye una estrella blanca de la secuencia principal de tipu A5V. Con una temperatura efectivo de 8300 K, la so lluminosidá ye 14 vegaes superior a la lluminosidá solar. Tien una masa de 1,85 mases solares y el so radiu ye un 20% más grande que'l del Sol. Catalogada como «estrella con llinies metáliques» ye, probablemente, tamién un rotor lentu, consistente con dicha clasificación.[3] La metalicidá de dambes estrelles ye un 40% inferior a la solar[4] La separación media ente Theta Virginis Aa y Ab ye de 39 UA y el so periodu orbital ye de 116 díes.[3]

Theta Virginis B tien magnitú +9,4 y ta dixebrada visualmente 7 segundos d'arcu de Theta Virgins A. Anque nel pasáu foi-y atribuyíu un color violeta, güei sábese que ye una nana mariella de tipu G0 non bien distintu al Sol, siendo un 40% más lluminosa qu'ésti. Alcuéntrase a una distancia de 690 UA al respective de la binaria Aa-Ab y emplega más de 7800 años en completar una órbita en redol a ella.[3]

Completa'l sistema Theta Virginis C, de magnitú +10,4. Ye una nana mariella de tipu G8V —paecida a ξ Bootis o 41 Arae— que tarda siquier 230.000 años en dar una vuelta alredor de los trés estrelles interiores. La edá del sistema ye de 560 millones d'años.[3]

Referencies editar

  1. Theta Vir -- Star in double system (SIMBAD)
  2. Allen, Richard Hinckley (1889). «Virgu», Courier Dover Publications: Star Names — Their Lore and Meaning (n'inglés), páx. 563. ISBN 0-486-21079-0. Consultáu'l 17 de xunu de 2012.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Theta Virginis (Stars, Jim Kaler)
  4. Wu, Yue; Singh, H. P.; Prugniel, P.; Gupta, R.; Koleva, M. (2011). «Coudé-feed stellar spectral library - atmospheric parameters». Astronomy and Astrophysics 525. A71. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2011A%26A...525A..71W&db_key=AST&nosetcookie=1. 

Coordenaes:   13h 9m 56.989s, -5° 32 20.415