Artículu revisáu

Torrent de Cinca[2] (oficialmente Torrente de Cinca/Torrent de Cinca) ye un conceyu de la contorna del Baxu Cinca na provincia d'Huesca, asitiáu nun altor, al sur de Fraga, na vera derecha del ríu Cinca.

Torrent de Cinca
Alministración
País España
Autonomía Aragón
Provincia provincia d'Uesca
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Torrente de Cinca (es) Traducir José Evaristo Cabistañ Cuchi
Nome oficial Torrente de Cinca (es)[1]
Nome llocal Torrente de Cinca (es)
Códigu postal 22590
Xeografía
Coordenaes 41°28′00″N 0°20′00″E / 41.466666666667°N 0.33333333333333°E / 41.466666666667; 0.33333333333333
Torrent de Cinca alcuéntrase n'España
Torrent de Cinca
Torrent de Cinca
Torrent de Cinca (España)
Superficie 56.804122 km²
Altitú 109 m
Llenda con La Granja d'Escarp, Massalcoreig, Fraga y Mequinenza
Demografía
Población 1121 hab. (2023)
- 591 homes (2019)

- 563 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.5% de provincia d'Uesca
0% de Aragón
0% de España
Densidá 19,73 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
torrentedecinca.es
Cambiar los datos en Wikidata

Historia editar

  • En marzu de 1174 el rei Alfonsu II d'Aragón dio a la orde del Hospital el llugar de Torrent (Delaville, Cartulaire, nº. 461, p. 316)
  • N'agostu de 1176 el maestre d'Amposta dio la carta de población a Torrent (Archivu Históricu Nacional, Códiz 804, p. 3-7)
  • En 1391 yera de la orde del Hospital (Archivu de la Corona d'Aragón, Maestre Racional, Rexistru 2.400) y llamábase-y "Torrent de Cinqua"
  • En 1610 yera de la orde del Hospital (Labaña: Itinerariu, p. 102)
  • En 1845, según Madoz, Torrent tenía 100 cases, una pequeña fortaleza capaz pa 100 homes, una cárcel, 111 vecinos y 686 almes.

Política llocal editar

Últimos alcaldes de Torrent de Cinca editar

Periodu Alcalde Partíu
1979-1983 José Berenguer Fullona[3] Ind.
1983-1987 José Berenguer AP
1987-1991 José Evaristo Cabistañ Cuchi[4][5] PSOE
1991-1995
1995-1999
1999-2003
2003-2007
2007-2011
2011-2015
2015-2019

Resultaos eleutorales editar

Eleiciones municipales[6]
Partíu 2003 2007 2011 2015
PSOE 6 5 5 9
PAR 2 4 4
PP 1 -
Total 9 9 9 9

Demografía editar

Evolución demográfica
1900 1910 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1986 1992 1999 2004 2006
1.390 1.391 1.339 1.251 1.440 1.776 1.502 1.239 1.240 1.166 1.093 1.002

1.432

Monumentos editar

  • Parroquia dedicada a Santa Magdalena (barrocu aragonés), construyida en planta basical y con tres naves.
  • Ermita de San Salvador (renacentista), asitiada amiesta a un antiguu conventu de flaires trinitarios.

Cultura editar

  • Ponte a manera d'acueductu perteneciente a la dómina árabe.
  • Restos de poblamientos romanos.

Fiestes editar

  • Día 17 de xineru n'honor a San Antonio Abad.
  • Día 15 de mayu n'honor a San Isidro Llabrador (romería).
  • Día 6 d'agostu n'honor a San Salvador (fiestes patronales).

Persones célebres nacíes nesta llocalidá editar

  • Miguel Serrate y Aznar, nacíu en 1905 y fináu en Sevilla en 1981. Llicenciáu en Derechu. Direutor de la compañía de seguros SUR.
  • Miguel Luis Juli Guardiola, nacíu en 1926 y fináu en Fuengirola en 1993. Periodista. Llocutor y presentador de Radio Juventud de Málaga, Radio Fraga y Radio Popular de Lleida. Críticu teatral y cinematográficu del "Diariu de Lleida". Conceyal del Conceyu de Lleida.

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Según apaez nel Decretu Llexislativu 2/2006, de 27 d'avientu, del Gobiernu d'Aragón, pol que s'aprueba'l testu refundíu de la Llei de Delimitación Comarcal d'Aragón.
  3. Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas (Gobierno de España). «Treinta aniversario de las primeras eleiciones municipales de la democracia». Archiváu dende l'orixinal, el 6 de marzu de 2014. Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
  4. Alcaldes de Aragón de las eleiciones de 2011
  5. «Alcaldes de todos los municipios de la provincia de Huesca». Heraldo.es. 14 de xunu de 2015. https://www.heraldo.es/noticias/aragon/huesca_provincia/2015/06/14/alcaldes_todos_los_municipios_provincia_huesca_366896_1101026.html. 
  6. Gobierno de Aragón. «Archivo Eleutoral de Aragón». Consultáu'l 27 de setiembre de 2012.

Bibliografía editar

  • http://www.ine.es/
  • UBIETO ARTETA, Antonio, "Hestoria d'Aragón". Los pueblos y los despoblados III (Ed. Anubar. Zaragoza, 1986)

Enllaces esternos editar