Torrijas
Torrijas ye una llocalidá y conceyu de la contorna Gúdar-Javalambre na provincia de Teruel, na Comunidá Autónoma d'Aragón, España. Tien un área de 57,34 km² con una población de 45 habitantes (INE 2016) y una densidá de 0,78 hab/km².
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
| |||||
Alministración | |||||
País | ![]() | ||||
Autonomía | ![]() | ||||
Provincia | ![]() | ||||
Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||||
Nome oficial | Torrijas (es) | ||||
Códigu postal |
ver
| ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 40°01′20″N 0°57′27″O / 40.0223°N 0.9576°OCoordenaes: 40°01′20″N 0°57′27″O / 40.0223°N 0.9576°O | ||||
Superficie | 57.337809 km² | ||||
Altitú | 1359 m[1] | ||||
Llenda con |
Alpuente (es) ![]() ![]() | ||||
Demografía | |||||
Población |
35 hab. (2022) - 19 homes (2019) - 22 muyeres (2019) | ||||
Porcentaxe |
0% 0% 0.03% d'España Aragón provincia de Teruel | ||||
Densidá | 0,61 hab/km² | ||||
Más información | |||||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||||
torrijas.es | |||||
![]() |
XeografíaEditar
Les llocalidaes estremeres con esti pueblu son Arcos de las Salinas, Los Cerezos, Las Alhambras, Los Olmos y Manzanera.
HistoriaEditar
Propiedá de la tierra: Siempres de realengu, por pertenecer a la comunidá aragonesa. Tuvo encuadrada na comunidá d'aldegues de Teruel el la Sesma del Campu de Sarrión, hasta la división provincial de 1833.
DemografíaEditar
1900 | 1901 | 1926 | 1936 | 1954 | 1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2016 | |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
629 | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 77 | 87 | 88 | - | 77 | 45 |
Política llocalEditar
Últimos alcaldes de TorrijasEditar
Periodu | Alcalde | Partíu | |
---|---|---|---|
1979-1980 1980-1983 |
Leonardo Garcés Morte Antonio García Rubio[2] |
UCD | |
1983-1987 | |||
1987-1991 | |||
1991-1995 | |||
1995-1999 | |||
1999-2003 | |||
2003-2007 | Antonio Gamir Rodríguez | PP d'Aragón | |
2007-2011 | Pedro Navarro | PAR | |
2011-2015 | Joaquín Durbán López[3] | PAR |
Resultaos eleutoralesEditar
Partíu | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | ||||
PP | - | - | 1 | 2 | ||||
PAR | 1 | 1 | 2 | 1 | ||||
PSOE | - | - | ||||||
IX | - | - | ||||||
Total | 1 | 1 | 3 | 3 |
MonumentosEditar
Monumentos relixososEditar
Ilesia Barroca del Sieglu XVIII n'honor a San Cosme y San Damián que contién una tabla de la Sagrada Familia del Sieglu XVI.
Monumentos civilesEditar
Les antoxanes del conceyu yeren los antiguos cuartones.
GastronomíaEditar
El pan del fornu de Torrijas tien fama na contorna.
Amás d'esfrutar del pan, tamién ye posible tastiar les delicioses frutes y hortolices de les distintes güertes de la zona, esquisites chuletes de corderu, o'l xamón de Teruel, tou ello arrodiáu d'un marcu incomparable asitiáu nel corazón del sistema Ibéricu.
DeportesEditar
La llocalidá ta próxima a la estación d'esquí d'Aramón Javalambre.
- Esquí, Snowboard y Llanzamientu de Piértiga.
- Pasiar o realizar cualquier actividá deportiva poles paraxes qu'ufierta la contorna - La Nava, Fuente del Pino, Fonte texer, Fonte del Gavilán, Sierra Javalambre.
- Numberoses rutes a cuerpu o en bici gracies a los pinares, ríos y manantiales nel que s'atopa asitiada la población.
- Parapente.
- Esguilada.
- Tirolina.
- Puenting.
FiestesEditar
Alredor del 10 d'agostu n'honor a San Lorenzo de Almagro.
A finales de setiembre n'honor a San Cosme y San Damián.
En xunu y en xunetu Santa Catalina y Santa Margarita.
ReferenciesEditar
- ↑ Afirmao en: Gran Enciclopedia Aragonesa. ID Gran Enciclopedia Aragonesa: 12345. Data de consulta: 16 ochobre 2016. Llingua de la obra o nome: castellanu. Data d'espublización: 1977.
- ↑ Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España). «Trenta aniversariu de les primeres eleiciones municipales de la democracia». Archiváu dende l'orixinal, el 6 de marzu de 2014. Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
- ↑ Alcaldes d'Aragón de les eleiciones de 2011
- ↑ Gobierno d'Aragón. «Archivo Eleutoral d'Aragón». Consultáu'l 30 de setiembre de 2012.
BibliografíaEditar
- UBIETO ARTETA, Antonio, "Hestoria d'Aragón". Los pueblos y los despoblados III (Ed. Anubar. Zaragoza, 1986)
- Ibáñez González, Javier (coord.) (2009). Las Hoces del Mijares y los Caminos del Agua. Qualcina. Arqueoloxía, Cultura y Patrimoniu. ISBN 978-84-937190-0-5.
- Ibáñez González, Javier & Casabona Sebastián, José F. (2013). Castillo, muralles y torres. L'arquiteutura fortificada de la Contorna de Gúdar-Javalambre. Qualcina. Arqueoloxía, Cultura y Patrimoniu. ISBN 978-84-937190-5-0.