Torrijas ye una llocalidá y conceyu de la contorna Gúdar-Javalambre na provincia de Teruel, na Comunidá Autónoma d'Aragón, España. Tien un área de 57,34 km² con una población de 45 habitantes (INE 2016) y una densidá de 0,78 hab/km².

Blue globe icon.svgTorrijas
Torrijas 05.JPG
Bandera de Torrijas.svg Escudo de Torrijas (Teruel).svg
Alministración
PaísFlag of Spain.svg España
AutonomíaFlag of Aragon.svg Aragón
ProvinciaFlag of Teruel (province).svg provincia de Teruel
Tipu d'entidá conceyu d'España
Nome oficial Torrijas (es)
Códigu postal
Xeografía
Coordenaes 40°01′20″N 0°57′27″O / 40.0223°N 0.9576°O / 40.0223; -0.9576Coordenaes: 40°01′20″N 0°57′27″O / 40.0223°N 0.9576°O / 40.0223; -0.9576
Torrijas alcuéntrase n'España
Torrijas
Torrijas
Torrijas (España)
Superficie 57.337809 km²
Altitú 1359 m[1]
Llenda con Alpuente (es) Traducir, Arcos de las Salinas, La Puebla de Valverde, Manzanera, Abejuela y La Yesa (es) Traducir
Demografía
Población 35 hab. (2022)
- 19 homes (2019)

- 22 muyeres (2019)
Porcentaxe 0%
0%
0.03% d'España
Aragón
provincia de Teruel
Densidá 0,61 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
torrijas.es
Cambiar los datos en Wikidata

XeografíaEditar

Les llocalidaes estremeres con esti pueblu son Arcos de las Salinas, Los Cerezos, Las Alhambras, Los Olmos y Manzanera.

HistoriaEditar

Propiedá de la tierra: Siempres de realengu, por pertenecer a la comunidá aragonesa. Tuvo encuadrada na comunidá d'aldegues de Teruel el la Sesma del Campu de Sarrión, hasta la división provincial de 1833.

DemografíaEditar

Evolución demográfica
1900 1901 1926 1936 1954 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2005 2006 2007 2008 2016
629 - - - - - - - - - 77 87 88 - 77 45

Política llocalEditar

Últimos alcaldes de TorrijasEditar

Periodu Alcalde Partíu
1979-1980
1980-1983
Leonardo Garcés Morte
Antonio García Rubio[2]
UCD
1983-1987
1987-1991
1991-1995
1995-1999
1999-2003
2003-2007 Antonio Gamir Rodríguez PP d'Aragón
2007-2011 Pedro Navarro PAR
2011-2015 Joaquín Durbán López[3] PAR

Resultaos eleutoralesEditar

Eleiciones municipales[4]
Partíu 2003 2007 2011 2015
PP - - 1 2
PAR 1 1 2 1
PSOE - -
IX - -
Total 1 1 3 3

MonumentosEditar

Monumentos relixososEditar

Ilesia Barroca del Sieglu XVIII n'honor a San Cosme y San Damián que contién una tabla de la Sagrada Familia del Sieglu XVI.

Monumentos civilesEditar

Les antoxanes del conceyu yeren los antiguos cuartones.

GastronomíaEditar

El pan del fornu de Torrijas tien fama na contorna.

Amás d'esfrutar del pan, tamién ye posible tastiar les delicioses frutes y hortolices de les distintes güertes de la zona, esquisites chuletes de corderu, o'l xamón de Teruel, tou ello arrodiáu d'un marcu incomparable asitiáu nel corazón del sistema Ibéricu.

DeportesEditar

La llocalidá ta próxima a la estación d'esquí d'Aramón Javalambre.

  • Esquí, Snowboard y Llanzamientu de Piértiga.
  • Pasiar o realizar cualquier actividá deportiva poles paraxes qu'ufierta la contorna - La Nava, Fuente del Pino, Fonte texer, Fonte del Gavilán, Sierra Javalambre.
  • Numberoses rutes a cuerpu o en bici gracies a los pinares, ríos y manantiales nel que s'atopa asitiada la población.
  • Parapente.
  • Esguilada.
  • Tirolina.
  • Puenting.

FiestesEditar

Alredor del 10 d'agostu n'honor a San Lorenzo de Almagro.

A finales de setiembre n'honor a San Cosme y San Damián.

En xunu y en xunetu Santa Catalina y Santa Margarita.

ReferenciesEditar

  1. Afirmao en: Gran Enciclopedia Aragonesa. ID Gran Enciclopedia Aragonesa: 12345. Data de consulta: 16 ochobre 2016. Llingua de la obra o nome: castellanu. Data d'espublización: 1977.
  2. Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España). «Trenta aniversariu de les primeres eleiciones municipales de la democracia». Archiváu dende l'orixinal, el 6 de marzu de 2014. Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
  3. Alcaldes d'Aragón de les eleiciones de 2011
  4. Gobierno d'Aragón. «Archivo Eleutoral d'Aragón». Consultáu'l 30 de setiembre de 2012.

BibliografíaEditar

  • UBIETO ARTETA, Antonio, "Hestoria d'Aragón". Los pueblos y los despoblados III (Ed. Anubar. Zaragoza, 1986)
  • Ibáñez González, Javier (coord.) (2009). Las Hoces del Mijares y los Caminos del Agua. Qualcina. Arqueoloxía, Cultura y Patrimoniu. ISBN 978-84-937190-0-5.
  • Ibáñez González, Javier & Casabona Sebastián, José F. (2013). Castillo, muralles y torres. L'arquiteutura fortificada de la Contorna de Gúdar-Javalambre. Qualcina. Arqueoloxía, Cultura y Patrimoniu. ISBN 978-84-937190-5-0.

Ver tamiénEditar

Enllaces esternosEditar