Ulldemolins

conceyu de la provincia de Tarragona

Ulldemolins ye una llocalidá y conceyu español, asitiáu na provincia de Tarragona, Cataluña. Pertenez a la contorna del Priorat.

Ulldemolins
flag of Ulldemolins (en) Traducir Q11919925 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
Provincia provincia de Tarragona
Ámbitu funcional territorial Camp de Tarragona
Contorna Priorat
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde d'Ulldemolins Sergi Méndez Romero (es) Traducir
Nome oficial Ulldemolins (ca)[1]
Códigu postal 43363
Xeografía
Coordenaes 41°19′21″N 0°52′35″E / 41.322596°N 0.876363°E / 41.322596; 0.876363
Ulldemolins alcuéntrase n'España
Ulldemolins
Ulldemolins
Ulldemolins (España)
Superficie 38.2 km²
Altitú 650 m[2]
Llenda con Vilanova de Prades, Cornudella de Montsant, La Morera de Montsant, Margalef, Juncosa y La Pobla de Cérvoles
Demografía
Población 418 hab. (2023)
- 229 homes (2019)

- 167 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Priorat
100% de Camp de Tarragona
0.05% de provincia de Tarragona
0.01% de Cataluña
0% de España
Densidá 10,94 hab/km²
Viviendes 110 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
ulldemolins.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Historia editar

En cueves cercanes atopáronse restos que dexen suponer la esistencia d'una comunidá d'eremites mientres la dómina visigótica que podría ser l'orixe de les comunidaes d'Escaladei y de Bonrepòs.

En 1151 foi nomáu señor del castiellu Arbert de Castellvell del Camp y el 31 de xineru de 1166, el rei Alfonsu I d'Aragón concedió la carta de población. Nesi documentu apaez col nome de Occulum de Molinis. La repoblación nun funcionar y en 1175 diose una nueva carta de población en favor de Arnau Domènec, caballeru procedente de Siurana de Tarragona. En 1324 pasó a formar parte del condáu de Prades.

El pueblu foi fortificáu mientres la guerra col rei Xuan II de Castiella, circunstancia que-y dexó defender se de los ataques de bandoleros, frecuentes nel sieglu XVI. Les males colleches y la Guerra de los Segadores fixeron que'l sieglu XVII carauterizar pol cayente de la población.

Mientres la Guerra Civil Española, Ulldemolins foi bombardeada en diverses ocasiones. El peor d'estos bombardeos asocedió'l día de Navidá de 1938.

Símbolos editar

L'escudu de Ulldemolins definir col siguiente blasón:

«Escudu losanjado: d'oru, una muela de molín de sinople cargada d'un güeyu d'argén col iris de sable; el xefe de sable. Por timbre una corona mural de pueblu.»[3]

Foi aprobáu'l 12 de xunetu de 1988.

Cultura editar

 
Fachada de la ilesia de San Jaime en Ulldemolins

La ilesia parroquial ta dedicada a San Jaime, edificada nel mesmu llugar nel que s'atopaba la primitiva ilesia románica de la que nun queden muertes. Les obres de construcción empecipiar en 1594 y remataron en 1595. Trátase d'un edificiu d'estilu renacentista de nave única con capiyes llaterales. El campanariu añader en 1612 nun estilu mudéxar qu'oldea col restu del templu. Na ilesia caltién un órganu de 1637.

Dientro del términu municipal atópase diverses ermites. La más antigua ye la dedicada a San Bartolomé, habitada yá en 1160 por trés ermitaños. Ye d'estilu románicu y tuvo habitada hasta 1851 por eremitas. La ermita de Santa Bárbara, más conocida como de San Antonio de Padua, ye d'orixe medieval. Foi ampliada en 1559 y disponía d'una casa p'agospiar a los ermitaños. La ermita de Santa Madalena ye de 1579 y ye de dimensiones considerables. Nel so cripta atópense parte de les pintures murales qu'en 1662 realizó Josep Juncosa.

El santuariu de la Virxe de Loreto foi construyíu nel sieglu XVI pa venerar a la Virxe. La construcción del edificiu que puede trate na actualidá empecipiar en 1762 n'estilu neoclásicu. Ye de nave única con atriu zarráu y tien espadaña. La fachada orixinal nun tenía ornamentaciones. En 1985 añadiéronse-y unos esgrafiados decorativos.

Ulldemolins celebra la so fiesta mayor el primer domingu dempués del 8 de setiembre. Nel mes de marzu celebra la "día de la tortiella d'espinaques con mueyu" (Diada de la truita d'espinacs amb suc), platu típicu de cuaresma bien popular na contorna.

Demografía editar

El conceyu, que tien una superficie de 38,05 km²,[4] cuenta según el padrón municipal pa 2017 del INE con 395 habitantes y una densidá de 10,38 hab./km².

Gráfica d'evolución demográfica d'Ulldemolins ente 1842 y 2017

     Población de derechu según los censos de población del INE.[5]      Población según el padrón municipal de 2017.[6]

Alministración editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983
1983-1987
1987-1991
1991-1995
1995-1999
1999-2003
2003-2007
2007-2011 Misericòrdia Montlleó Domènech
2011-2015
2015-2019
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Evolución de la delda viva editar

El conceutu de delda viva contempla solo les deldes con caxes y bancos relatives a creitos financieros, valores de renta fixa y préstamos o creitos tresferíos a terceros, escluyéndose, poro, la delda comercial.

Gráfica d'evolución de la delda viva del conceyu ente 2008 y 2014

     Delda viva del conceyu en miles d'Euros según datos del Ministeriu de Facienda y Ad. Públiques.[7]

La delda viva municipal per habitante en 2014 xubía a 587,26 €.[8]

Economía editar

La principal actividá económica ye l'agricultura, apoderando'l cultivu d'olivar. Hai tamién almendrales, ablanares y viña. Dende 1954 dispón de cooperativa agrícola, encargada d'ellaborar y comercializar los productos agrarios. L'aceite que se produz en Ulldemolins tien denominación d'orixe Siurana.

Gastronomía editar

Orelletes, postre típicu.

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. «Municat, L'escudu de Ulldemolins» (catalán). Xeneralidá de Cataluña. Consultáu'l 19 de mayu de 2008.
  4. Institutu Nacional d'Estadística (ed.): «Población, superficie y densidá por conceyos.». Archiváu dende l'orixinal, el 21 de setiembre de 2013.
  5. Institutu Nacional d'Estadística. «Cifres de población y Censos demográficos». Consultáu'l 1 d'ochobre de 2015.
  6. Institutu Nacional d'Estadística. «Nomenclátor: Población del Padrón Continuu por Unidá Poblacional». Consultáu'l 1 d'ochobre de 2015.
  7. Delda Viva de les Entidaes Llocales
  8. División de la delda viva de 2014 (datu del Facienda y Alministraciones Públiques, Delda Viva de les Entidaes Llocales) ente'l númberu d'habitantes del conceyu d'esi mesmu añu (datu del Institutu Nacional d'Estadística, Nomenclátor: Población del Padrón Continuu por Unidá Poblacional).

Bibliografía editar

Enllaces esternos editar