Nuna llingua flexiva, un verbu regular ye un verbu que tien conjugación uniformes, ensin modificar el so raigañu, según el tiempu o manera nel que sía conxugáu.[1]

Verbos regulares nes llingües del mundu editar

Verbos regulares n'español editar

Nel idioma español esisten trés modelos de conxugaciones verbales amestando'l sufixu -ar, -er o -dir:[2]

Conxugación Vocal temática Infinitivos modelos

-a-

Am-ar

-y-

Tem-er

-i-

Part-dir

Verbos regulares n'alemán editar

Nel idioma alemán, los verbos regulares (regelmäßige Verben) son verbos débiles que nun camuden el so raigañu na conxugación. En presente añade'l sufixu -en, quitando delles esceiciones que la so raigañu termina en -t o -d'. N'el so conxugación añade una -y ente'l raigañu y la terminación:[3]

Verbu ich du er/sie/ye wir ihr Sie/sie Español
Wohnen Wohn-y Wohn-st Wohn-t Wohn-en Wohn-t Wohn-en Vivir
Arbeiten Arbeit-y Arbeit-est Arbeit-et Arbeit-en Arbeit-et Arbeit-en Trabayar
Heiβen Heiβ-y Heiβ-t Heiβ-t Heiβ-en Heiβ-t Heiβ-en Llamar

Verbos regulares en francés editar

Nel idioma francés, los verbos regulares arrexuntar en tres grupos distintos amestando'l sufixu -er, -dir o -dir/-oir/-re:[4]

Grupu Terminación Verbu Español

-er

Manger Comer

-dir

Finir Terminar

-dir/-oir/-re

Vouloir Querer

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. La escuela dixital. «Los verbos regulares». Archiváu dende l'orixinal, el 30 de mayu de 2014. Consultáu'l 27 de febreru de 2014.
  2. Gramaticas.net (2 de febreru de 2014). «Definición y clasificación de verbos regulares». Consultáu'l 27 de febreru de 2014.
  3. Alemanjabitte (2013). «verbu-en-aleman-ii/ Los verbos regulares n'alemán». Consultáu'l 27 de febreru de 2014.
  4. Aulafacil. «baldre-de-frances-a1,presente-del-indicativu-verbos-del-1er-grupu,1056,14921 Francés A1». Consultáu'l 27 de febreru de 2014.

Enllaces esternos editar