Villores ye una pequeña llocalidá de la Comunidá Valenciana, España. Pertenceiente a la provincia de Castellón, na comarca de Los Puertos de Morella, conceyu de Forcall. Cuenta con 50 habitantes (INE 2011).

Villores
símbolos de Villores (es) Traducir símbolos de Villores (es) Traducir
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia Castelló
Comarques Los Puertos de Morella (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Villores (es) Traducir Ivan Guimerà Edo (es) Traducir
Nome oficial Villores (ca)[1]
Nome llocal Villores (es)
Códigu postal 12311
Xeografía
Coordenaes 40°40′33″N 0°12′03″W / 40.675833333333°N 0.20083333333333°O / 40.675833333333; -0.20083333333333
Villores alcuéntrase n'España
Villores
Villores
Villores (España)
Superficie 5 km²
Altitú 738 m
Llenda con Forcall (es) Traducir y Morella
Demografía
Población 54 hab. (2023)
- 23 homes (2013)

- 20 muyeres (2013)
Porcentaxe 100% de Los Puertos de Morella (es) Traducir
0.01% de Castelló
0% de Comunidá Valenciana
0% de España
Densidá 10,8 hab/km²
villores.es
Cambiar los datos en Wikidata
Puerta del Palaciu de los marqueses de Villores.

Xeografía editar

Asitiáu na fastera d'un monte a veres del ríu Bergantes. El clima ye continental con nidies temperatures nes nueches de branu.

Dende Castellón de la Plana aportar a esta llocalidá al traviés de la CV-151, tomando depués la CV-10 p'aportar a la CV-132, darréu tómase la CV-14 pa rematar na CV-119.

Llocalidaes estremeres editar

El términu municipal de Villores parte coles siguientes llocalidaes: Forcall y Morella los dos na provincia de Castellón.

Historia editar

Foi conquistada por Blasco de Alagón. Históricamente formó parte del términu xeneral de Morella, anque nunca foi una de denominar aldegues de Morella por ser señoríu llaicu. Según Viciana, Blasco de Alagón, n'abril de 1233, fixo donación del llugar al monesteriu de monxes de Sigena. Nel sieglu XVI yera señor de Villores y de Todolella, Francesc Joan Ciurana, ente que la xurisdicción criminal pertenecía a la villa de Morella. En 1806 detentaba el señoríu, xunto al de Todolella, Francesc Vidal i Roca.

Como casi toles poblaciones del Maestrazgo tomó parte activa nes guerres carlistes.

Alministración editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Pedro Balaguer Peñarroya PSPV
1983-1987 Agustín Fuster Bonet PSPV
1987-1991 Pedro Balaguer Peñarroya PSPV
1991-1995 Pedro Balaguer Peñarroya PSPV
1995-1999 Pedro Balaguer Peñarroya PSPV
1999-2003 Pedro Balaguer Peñarroya PSPV
2003-2007 Joaquín Gil Mampel PSPV
2007-2011 Teresa-Empar Giner García PSPV
2011-2015 Ivan Bono Querol PSPV
2015-2019 n/d n/d
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Demografía editar

En 1646 tenía unos 120 habitantes; 70 en 1735; 218 en 1850 y 484 en 1910. Dende entós empecipió un progresivu descensu.

Evolución demográfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007
97 92 82 72 66 63 65 56 62 54 50

Economía editar

Basada tradicionalmente na agricultura y na producción d'alpargates.

Monumentos editar

Monumentos relixosos editar

  • Ermita de la Virxe del Bon Sucesu. Asitiada nes contornes de la población.
  • Ilesia Parroquial. Dedicada a la Virxe del Rosario.

Monumentos civiles editar

  • Castiellu. Caltiénense ruines del castiellu d'orixe musulmán.
  • Palaciu de los Marqueses de Villores. Actual Conceyu.
  • Cascu Urbanu. Interés arquiteutónicu.

Llugares d'interés editar

  • Molín de la Cueva.
  • Monte de San Juan.
  • Fonte del Monte.

Cais Importantes editar

  • La Creveta.
  • Cai de la fonte.
  • Cai Bonet.
  • Calle San Roque.
  • La Costera.

Fiestes llocales editar

  • San Antonio Abá. Celébrase'l sábadu más próximu al 17 de xineru *

Romería a la Balma. Celebrar n'abril, el sábadu anterior al llunes de San Vicente.

  • Fiestes patronales. Celebrar n'agostu mientres los díes 13, 14, 15, 16 y 17 n'honor de la Virxe del Rosario.

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.

Enllaces esternos editar