XI mileniu y más alantre

(Redirixío dende XI mileniu y más allá)

Plantía:Mileniu El XI mileniu y más allá entiende'l periodu a partir del 1 de xineru del añu 10001 de la nuesa yera. Fixéronse delles predicciones que concernen a esti tiempu futuru. Les mesmes van dende predicciones astronómiques hasta fechos de ciencia ficción.

Predicciones astronómiques editar

Esta seición contién numberoses predicciones astronómiques peculiares y que s'esperen asocedan con posterioridá al añu 10000.[1][2][3]

Mensaxe d'Arecibo editar

 
Mensaxe d'Arecibo. Los colores fueron añadíos pa destacar les distintes partes. El mensaxe orixinal nun tener información sobre colores.

Estrella de Orión editar

Órbita terrestre editar

  • c. 12000: La oblicuidá de la Tierra algama un máximu, cercanu a los 22º.
  • c. 14000: Vega convertir en Estrella Polar.
  • c. 28000: La escentricidá de la órbita terrestre algama un mínimu, cercanu a 0.

Voyager 1 y 2 editar

Reentradas de satélites editar

Coincidencies de los nodos de los planetes editar

  • 12720: Coincidencia de los nodos de Mercuriu y Venus.
  • 67730: Coincidencia de los nodos de Mercuriu y Venus.

Tránsitos editar

Tránsitos y eclises simultáneos editar

  • 20 d'agostu de 10663: Eclís total de Sol y tránsitu de Mercuriu.
  • 25 d'agostu de 11268: Eclís total de Sol y tránsitu de Mercuriu.
  • 28 de febreru de 11575: Eclís anular de Sol y tránsitu de Mercuriu.
  • 5 d'abril de 15232: Eclís total de Sol y tránsitu de Venus.
  • 20 d'abril de 15790: Eclís anular de Sol y tránsitu de Mercuriu.

Tránsitos simultáneos de Mercuriu y Venus editar

  • 13 de setiembre de 13425: Tien llugar nun intervalu de 16 hores el tránsitu de Mercuriu y Venus.
  • 26 de xunetu de 69163: Tránsitu simultáneu de Mercuriu y Venus.
  • 27 de marzu de 224508: Tránsitu simultáneu de Mercuriu y Venus.

Tránsitos de Uranu y Neptunu editar

Otros tránsitos editar

  • 571741: Tránsitu simultáneu de Venus y la Tierra dende Marte.[6]

Tapecimientos d'estrelles brilloses por planetes editar

10000–11000 editar

  • 1 de payares de 10032: Venus oculta a Regulus.
  • 9 de payares de 10494: Venus despinta a Regulus.
  • 5 d'ochobre de 10674: Mercuriu oculta Aldebarán.
  • 16 de payares de 10956: Venus despinta a Regulus.
  • 28 d'abril de 10974: Ceres oculta Antares.

11000–12000 editar

  • 11 d'avientu de 11398: Mercuriu despinta a Regulus.
  • 18 de payares de 11418: Venus despinta a Regulus.

12000–13000 editar

  • 28 de xunetu de 12063: Marte oculta a Regulus.
  • 5 d'avientu de 12115: Venus despinta a Regulus.
  • 23 d'avientu 12233: Mercuriu despinta a Regulus.
  • 10 de xineru 12308: Marte despinta a Regulus.
  • 30 de xunetu 12347: Marte despinta a Regulus.
  • 15 d'avientu 12812: Venus despinta a Regulus.

13000–14000 editar

  • 9 de febreru de 13189: Mercuriu despinta a Regulus.
  • 25 de xineru de 13207: Marte despinta a Regulus.
  • 28 de payares de 13534: Mercuriu despinta Aldebarán.
  • 11 de xineru de 13595: Mercuriu despinta a Regulus.
  • 29 d'avientu de 13744: Venus despinta a Regulus.

14000–15000 editar

  • 18 de xineru de 14121: Mercuriu despinta a Regulus.
  • 11 de marzu de 14161: Venus despinta a Regulus.
  • 22 de xineru de 14384: Mercuriu despinta a Regulus.
  • 10 d'agostu de 14619: Marte despinta a Regulus.
  • 26 de xineru de 14647: Mercuriu despinta a Regulus.
  • 29 de xineru de 14910: Mercuriu despinta a Regulus.

Posteriores al 15000 editar

  • 18 d'abril de 22767: Ceres oculta Aldebaran.
  • 1 d'agostu de 23527: Palas oculta a Cástor.
  • 1 de xineru de 40529: Ceres oculta Aldebaran.
  • 7 de xineru de 41367: Ceres oculta Aldebaran.

Eventos posteriores al añu 1000000 editar

 
Los Mures, un par de galaxes en choque. El destín de la Vía Láctea y Andrómeda va ser similar, dientro d'unos 3 000 000 000 d'años.

Esisten munches teoríes y modelos distintos sobre'l nuesu universu, el so pasáu, presente y futuru. Por ello, los eventos llistaos de siguío pueden nun ser definitivos, completos o consistentes ente ellos.

Una teoría caltién que l'universu va detener la so espansión y va empezar a contraer pa finalmente terminar nun Big Crunch (Gran Gruñíu, en contraposición al Big Bang o Gran Españíu), nel cual l'universu va colapsar nuna singularidá. Otra teoría postula que l'universu va esperimentar un Big Rip, onde la espansión del universu faise tan esforcia que'l espaciotiempo esgañase. Una tercer teoría antemana que l'universu va siguir espandiéndose indefinidamente dirixiéndose escontra la muerte térmica.

Yeres editar

Teunoloxía editar

Ciencia ficción editar

  • 10000: La serie Futurama diz que n'anguaño, Nueva York va tar últimamente destruyida, probablemente Tokiu según les comentaristes.
  • 10191: La película Dune empobinada por David Lynch en 1984 asitiar nesi añu, según les noveles orixinales de Frank Herbert.
  • 12000: Desenvuélvense los eventos del anime Eureka Seven.
  • ~14000: Asoceden los fechos del videoxuegu Splatoon.
  • 802701: El protagonista de El tiempu nes sos manes y el so remake La máquina del tiempu detienen el vehículu cuando llega a esi añu al reponer la consciencia en sufriendo un golpe al xubir a la so máquina que fai qu'ésta percuerra sieglos y milenios ininterrumpidamente.
  • 500000000: Na novela de ciencia ficción de Stephen Baxter Evolution, los postreros descendientes de la humanidá viven nuna rellación simbiótica con árboles paecíos a los borametz de les lleendes, nes planicies acolorataes y d'aspeutu similar a les de Marte que cubren Panxea Última.
  • 635427810: Dempués de matar al líder de los Morlocks el protagonista de La máquina del tiempu detién momentáneamente la so máquina nesi añu.
  • 252525: Na serie Futurama n'anguaño la humanidá va vivir cómo na edá media.
  • 1000000000: Na serie Futurama escastóse la vida na tierra.
  • Warhammer 40 000 asocede a finales del Mileniu 401.

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Simultaneous Tránsitos por Meeus y Vitagliano (pdf, 315KB)
  2. Conxunciones de Regulus y los planets
  3. Predicción de los cálculos
  4. Barnard's Star
  5. 5,0 5,1 NASA – Voyager - Mission - Interstellar Mission
  6. J. Meeus, A. Vitagliano, Simultaneous transits — PDF (315KB), Journal of the British Astronomical Association 114/3 (2004)
  7. nasa.gov. «LAGEOS 1, 2». Consultáu'l 17 de marzu de 2013.
  8. El vértigu del tiempu cósmicu: simulaciones de choques galácticos y formación d'estructures cosmolóxiques
  9. Pequeña galaxa fura un fuexu en Andrómeda
  10. Red Giants
  11. Nebuloses planetaries
  12. Información inexacta: ye xusto la semi-vida (averada) del plutoniu-239; ¡ dempués d'esti periodu la radioactividá de los restos xustu menguaría!