Xeografía de Corea del Sur

Corea del Sur (대한민국) llinda al norte con Corea del Norte (북한), al este col mar del Xapón (llamáu mar del Este o Oriental "동해" polos coreanos), al sur col estrechu de Corea o de Tsushima, que-y dixebra de Xapón, y al oeste col mar Mariellu (llamáu mar del Oeste o Occidental "서해" en Corea). El territoriu surcoreanu toma la metá meridional de la península de Corea, d'unos 1100 km de llargor, y delles islles del mar Mariellu y del estrechu de Corea. En Jeju-do, la mayor d'estes islles, atópase'l puntu más eleváu del país, el picu del Hanla (altitú, 1950 metros), un volcán estinguíu que'l so cráter convertir nun llagu. Les mariñes caltienen el perfil de les del norte: rectillinies al este, retayaes al sur y al oeste. Pela zona oriental estiéndese una llarga y estrecha llanura a los pies del Taebaek, una alliniación montascosa que va perdiendo altor a midida que baxa escontra'l sur.

Xeografía de Corea del Sur
Coordenaes 36°N 128°E / 36°N 128°E / 36; 128
 
[editar datos en Wikidata]
Imaxe satelital de Corea del Sur.

Con un relieve menos serrapatosu que'l de Corea del Norte, les llanures estiéndense sobremanera pola metá oeste y sur del país. Nestes zones desenvolvióse una agricultura que, amás de los valles, ocupó les fasteres de los montes por aciu terraces. Los ríos principales de Corea del Sur son el Ríu Han Han y el Nakdong; dambos nacen nel sistema montascosu del Taebaek, pero depués flúin en distintes direiciones: l'Han dirixir escontra la mariña oeste pa desaguar nel mar Mariellu, ente que'l Nakdong, de mayor llargor, circula en direición sur hasta algamar les agües del estrechu de Corea. Sacante esti ríu, la mayoría de los cursos arramen el so caudal na mariña occidental; tal ye'l casu del Imjin, el Kum y el Yongsan.

Fríu, calor y tifones editar

El clima tien una marcada influencia continental, los iviernos son secos y fríos y les temperatures baxen per debaxo de los 0 °C; los branos son templaos, con medies mensuales que s'averen a los 25 °C. Les temperatures mengüen nes zones montascoses, onde se produz un marcáu contraste térmicu ente'l día y la nueche. Les precipitaciones bazcuyen ente los 1200 y los 1400 mm añales y concéntrense na estación braniza, anque los tifones —qu'azoten la mariña meridional dende'l final del branu y mientres el seronda— suelen dir acompañaos de fuertes vientos y agües enchentes.

Degradación natural editar

La vexetación del país ye cada vez más escasa debíu al desenvolvimientu de l'agricultura y a la importante deforestación derivada de la presión demográfica. A pesar d'ello, entá hai estensos territorios cubiertos por mases montiegues, de coníferes (sobremanera, pinu y abetu) y árboles caducifolios (especialmente, chopos). Les plantes de tipu tropical o subtropical como'l bambú tamién tán presentes nesti territoriu, anque namái en determinaes zones costeres del sur del país. La mariña oeste, sobre'l mar Mariellu, ta seriamente contaminada: la degradación atmosférico y marítimo empezó yá na década de 1970.


Referencies editar

Enllaces esternos editar