Campeonatu Mundial de Resistencia de la FIA

El Campeonatu Mundial de Resistencia (oficialmente FIA World Endurance Championship[1]) ye una competición d'Automovilismu de velocidá que s'apuesta ente Sport Prototipos y Gran Turismos. A lo llargo de la so historia, camudó numberoses vegaes de nome y reglamentos.

Campeonatu Mundial de Resistencia de la FIA
Xeneral
Tipu de competición serie de competición d'automovilismu
Deporte carreras de automóviles deportivos (es) Traducir
Organizador Fédération Internationale de l'Automobile
Historia
Fundación 2012
Competición
Copa Intercontinental Le Mans (es) Traducir Campeonatu Mundial de Resistencia de la FIA
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Anguaño ye entamada pol Automobile Club de l'Ouest (dende 2010)y sancionada/reglamentada pola Federación Internacional del Automóvil (dende 2012).

Reemplaza al antiguu campeonatu: Copa Intercontinental Le Mans (Intercontinental Le Mans Cup (ILMC) del ACO) qu'empezó en 2010, y de la mesma, reemplaza de dalguna manera al antiguu Campeonatu Mundial de SportPrototipos (World Sportscar Championship) que dexó d'esistir en 1992. Ye'l campeonatu qu'alluga nuevamente les carreres de resistencia (6 Hores, 24 Hores, etcétera) dende'l so empiezu en 2012.

Ye la segunda categoría más importante del automovilismu apostáu en autódromos, solo detrás de la Fórmula 1, a pesar de superala en materia tecnolóxico.

Historia editar

El Campeonatu Mundial de Resistencia tuvo'l so primer periodu ente los años 1953 y 1992. Depués, en 2010, surde la Copa Intercontinental Le Mans (ILMC). El certame orixinal tornó, a partir del 2012, como se mentó antes, tomando en cuenta'l so predecesor inmediatu: la Copa Intercontinental Le Mans, y foi nuevamente renombráu, esta vegada como Campeonatu Mundial

de Resistencia.

Práuticamente toles carreres históriques de resistencia formaron parte del calendariu del campeonatu, ente elles les 24 Hores de Le Mans, les 24 Hores de Daytona, la Carrera Panamericana, les 12 Hores de Sebring, los 1000 km de Nürburgring, los 1000 km de Monza y los 1000 km de Spa-Francorchamps. Numberosos fabricantes d'automóviles deportivos forxaron la so identidá dientro del Campeonatu Mundial de Resistencia.

Nos sos oríxenes, el Campeonatu Mundial de Resistencia incluyía carreres en circuitos entamaos en carreteres públiques zarraes al tráficu, ente elles la Mille Miglia, la Carrera Panamericana y la Targa Florio. La parrilla componíase principalmente d'ex pilotos de Fórmula 1.

Más tarde fuéronse dexando de llau pa dar prioridá a los autódromos. Mientres les décades de 1960 y 1970, los reglamentos principales yeren los Grupu 5 y Grupu 6. Ente los modelos dominantes atópense los Ferrari 512 (versiones S y M), Ferrari 312P, Ford GT40, Lancia Beta y Porsche 917. En 1982 introducióse la homologación Grupu C pa detener la esguilada de potencia y falta d'interés de les marques. Rápido, fabricantes como Aston Martin, Jaguar, Mazda, Mercedes-Benz, Nissan, Porsche y Toyota poblaron les parrilles de salida.

A pidíu de Bernie Ecclestone el reglamentu modificar en 1991 pa poder usar los mesmos motores que la F1. Esto xeneró una esguilada de costos tan grande que los constructores pasar a aquella; la categoría perdió interés y corrióse, per última vegada, en 1992.

La BPR Global GT Series, apostada ente 1994 y 1996, ocupó'l buecu no que fai a certámenes mundiales de Gran Turismu, hasta que la FIA tomó control de la categoría y convertir nel Campeonatu FIA GT. Per otru llau, el Campeonatu de la FIA de Sport Prototipos apostar dende 1997 hasta 2003; sicasí, incluyeron poques carreres de resistencia. Dende 1992 hasta 2009, solamente esistieron campeonatos continentales de resistenciasobremanera l'American Le Mans Series, la Le Mans Series y la Rolex Sports Car Series.

En 2010 el Automobile Club de l'Ouest creó la Copa Intercontinental Le Mans cola pretensión d'axuntar los principales pilotos, equipos, marques d'automóviles y carreres de resistencia de los trés campeonatos continentales qu'usen el so reglamentu: la Le Mans Series (Europa), la American Le Mans Series (América del Norte) y l'Asian Le Mans Series (Asia).

 
Podiu de les 24 Hores de Le Mans de 2014.

Na so temporada inaugural hubo copes d'equipu pa les cuatro clases d'automóviles (LMP1, LMP2, GT1 y GT2), y una de constructores pa les clases LMP1 y GT2. Coles mesmes, tuvo trés feches: los 1000 km de Silverstone, el Petit Le Mans y los 1000 km de Zhuhai. La temporada 2011 cuntó con esos trés y otros cuatro: les 12 Hores de Sebring, los 1000 km de Spa-Francorchamps, les 24 Hores de Le Mans y los 1000 km d'Imola.

En 2012 el tornéu retomó la denominación Campeonatu Mundial de Resistencia, con sofitu de la Federación Internacional del Automóvil, pero esta vegada cola organización del Automobile Club de l'Ouest.

Circuitos editar

Estadístiques editar

Constructores editar

Inclúyense les estadístiques del World Sportscar Championship, la Intercontinental Le Mans Cup y l'actual FIA WEC. Datos actualizaos hasta la Temporada 2017

Victories
Núm. Constructor Victories
1   Porsche 143
2   Ferrari 63
3   Jaguar 23
4   Sauber 22
5   Alfa Romeo 19
6   Audi 18
7   Peugeot 17
8   Toyota 16
9   Matra 15
10   Ford 13

Campeones (1953-1992) editar

Constructores / Equipos editar

1953 - 1961 editar

Nestos años había un únicu campeonatu pa prototipos, y nun había distinciones ente Prototipos y GT.

Añu Campeón Absolutu
1953   Ferrari
1954   Ferrari
1955   Mercedes-Benz
1956   Ferrari
1957   Ferrari
1958   Ferrari
1959   Aston Martin
1960   Ferrari
1961   Ferrari

1962 - 1965 editar

A partir d'anguaño la categoría estremar en 2 campeonatos, cada cual con distintes categoríes que coronaben los sos propios campeones, tou baxu la órbita del Campeonatu Mundial de Resistencia. Había diverses categoríes tantu pa GT como pa Prototipos, polo cual nun hubo un únicu campeón absolutu, sinón dos; el campeón absolutu de Prototipos y el campeón absolutu (o de mayor cilindrada) de GT.

Añu Prototipos GT
S 3.0 S 2.0 S 1.0 GT +2.0 GT 2.0 GT 1.0
1962   Ferrari   Porsche   Fiat-Abarth   Ferrari   Porsche   Fiat-Abarth
1963   Ferrari   Ferrari   Porsche   Fiat-Abarth
1964   Porsche P 3.0   Ferrari   Porsche   Abarth-Simca
  Porsche
1965   Ferrari   Shelby   Porsche   Abarth-Simca

1966 - 1967 editar

Nestes temporaes el campeonatu estremar en 2 seiciones, nuevamente, caúna col so propiu campeón absolutu; los Sportcars y los Sporstcars Prototipos.

Añu Sportscar

Prototipu

Sportscar
P +2.0 P 2.0 S +2.0 S 2.0 S 1.3
1966   Ford   Porsche   Ford   Porsche   Abarth
1967   Ferrari   Porsche   Ford   Porsche   Abarth

1968 - 1975 editar

Anguaño'l Campeonatu estremar en dos campeonatos namái: un campeonatu absolutu, más una copa GT.

Añu Absolutu GT
1968   Ford   Porsche
1969   Porsche   Porsche
1970   Porsche   Porsche
1971   Porsche   Porsche
1972   Ferrari   Porsche
1973   Matra   Porsche
1974   Matra   Porsche
1975   Alfa Romeo   Porsche

1976 - 1977 editar

Estos dos años el campeonatu estremar en dos campeonatos separaos; unu pa Marques (el cual incluyía automóviles de los grupos 1 a 5 de la FIA), y unu pa Sportscars Prototipu (del Grupu 6).

Añu Marques Sportscar
Absolutu !D

1

D 2 D 3 Absolutu !2.0

L

1976   Porsche   Ford   Porsche   Porsche   Porsche   Lola
1977   Porsche   BMW   Porsche   Porsche   Alfa Romeo

1978 - 1982 editar

Ente 1978 y 1980 el campeonatu unificar sol títulu de Campeonatu Mundial pa Marques hasta adoptar a partir de 1981 el nome qu'utiliza anguaño; Campeonatu Mundial de Resistencia.

Añu Prototipu GT
Absolutu D 1
1978   Porsche   BMW   Porsche
1979   Porsche -2.0 L
  Lancia
1980   Lancia   Porsche
1981   Lancia   Porsche
1982   Porsche

1983 - 1984 editar

Estes temporaes la categoría estremar en 3; el títulu absolutu, la copa de Grupu C Júnior/C2 y la Copa GT.

Añu Absolutu Grupu C

Júnior/C2

GT
1983   Porsche   Alba-Giannini   Porsche
1984   Porsche   Alba-Giannini   BMW

Equipos editar

ente 1985 y 1992 los títulos nun s'apurríen a marques, sinón a equipos quien utilizaben los sos motores. Estos equipos bien podíen ser oficiales. Na tabla amuésense'l nome del equipu y la marca que-yos aprovió l'automóvil. En dellos casos el mesmu equipu desenvolvía'l xasis del prototipu, nesos casos la Marca qu'apaez na tabla ye la que los motoriza.

Añu

Absolutu

Grupu C2

Equipu Marca Equipu Marca
1985   Rothmans Porsche   Porsche   Spice Engineering   Tiga
1986   Brun Motorsport   Porsche   Ecurie Ecosse    Ford-Cosworth
1987   Silk Cut   Jaguar   Spice Engineering    Ford-Cosworth
1988   Silk Cut   Jaguar   Spice Engineering    Ford-Cosworth
1989   Team Sauber Mercedes   Mercedes-Benz   Chamberlain Engineering   Hart
   Ford-Cosworth
1990   Team Sauber Mercedes   Mercedes-Benz
1991   Silk Cut   Jaguar
1992 Grupu C Copa
Equipu Marca Equipu Marca
  Peugeot Talbot Sport   Peugeot   Chamberlain Engineering    Ford-Cosworth

Pilotos editar

Añu Absolutu
1981   Bob Garretson
1982   Jacky Ickx
1983   Jacky Ickx
1984   Stefan Bellof
1985   Derek Bell
  Hans-Joachim Stuck
C2
  Gordon Spice
  Ray Bellm
1986   Derek Bell   Gordon Spice
  Ray Bellm
1987   Raul Boesel   Gordon Spice
  Fermín Vélez
1988   Martin Brundle   Gordon Spice
  Ray Bellm
1989   Jean-Louis Schlesser   Nick Adams
  Fermín Vélez
1990   Jean-Louis Schlesser
  Mauro Baldi
1991   Teo Fabi
1992   Derek Warwick
  Yannick Dalmas
Copa
  Ferdinand de Lesseps

Campeones (2010-presente) editar

De siguío esti campeonatu resurde primero so la denominación Copa Intercontinental Le Mans. En 2012, retomó'l nome Campeonatu Mundial de Resistencia.

 
Competidores del WEC saliendo de boxes, en 2014.

Copa Intercontinental Le Mans (2010 - 2011) editar

Añu

Campeones

LMP1 Equipu

LMP2

GT1 GT2/GTE-Pro

GTE-Am

LMP1 Constructor GT2/GTE-Pro Constructor
2010   Peugeot Sport Total
Peugeot 908 HDI FAP
  OAK Racing
Pescarolo 01-Judd
  Larbre Compétition
Saleen S7
  Felbermayr
Porsche 911
  Peugeot
Peugeot 908 HDI FAP
  Ferrari
Ferrari F430
2011   Peugeot Sport Total
Peugeot 908 HDI FAP
  Signatech Nissan
Oreca 03-Nissan
  AF Corse
Ferrari F430
Ferrari 458 Italia
  Larbre
Chevrolet Corvette
  Peugeot
Peugeot 908 HDI FAP
  Ferrari
Ferrari F430
Ferrari 458 Italia

Campeonatu Mundial de Resistencia (2012 - presente) editar

Cada añu apúrrense 2 campeonatos de constructores y 4 d'equipos; el campeonatu absolutu y el campeonatu GT de constructores; y los campeonatos d'equipos de LMP1 Privaos, LMP2, LMGTE-Pro y LMGTE-Am, onde cada autu constitúi'l so propiu equipu (dende 2013).

Añu

Campeones

Absolutu LMP1 LMP2 LMGTE-Pro Constructores GT LMGTE-Am
2012   Audi
Audi R18 TDI
Audi R18 Ultra
Audi R18 y-Tron Q
  Rebellion
Lola B11/60
Lola B12/60
  Starworks
HPD ARX-03b-Honda
  AF Corse
Ferrari 458 Italia
  Ferrari
Ferrari 458 Italia
  Larbre
Chevrolet Corvette
2013   Audi
Audi R18 y-Tron Q
  Rebellion
Lola B12/60-Toyota
  OAK Racing
Morgan LMP2-Nissan
  AF Corse
Ferrari 458 Italia
  Ferrari
Ferrari 458 Italia
  8 Star
Ferrari 458 Italia
2014   Toyota
Toyota TS040 Hybrid
  Rebellion
Rebellion R-One
  SMP Racing
Oreca 03R
  AF Corse
Ferrari 458 Italia
  Ferrari
Ferrari 458 Italia
  Aston Martin
Aston Martin Vantage
2015   Porsche
Porsche 919 Hybrid
  Rebellion
Rebellion R-One
  G-Drive Racing
Ligier JS P2
  Porsche Team Manthey
Porsche 911 RSR
  Porsche
Porsche 911 RSR
  SMP Racing
Ferrari 458 Italia GT2
2016   Porsche
Porsche 919 Hybrid
  Rebellion
Rebellion R-One
  Signatech Alpine
Alpine A460
  Aston Martin Racing
AM Vantage GT2
  Ferrari
Ferrari 488 GTE
  AF Corse
Ferrari 488 GTE
2017   Porsche
Porsche 919 Hybrid
  Vaillante Rebellion
Oreca 07
  AF Corse
Ferrari 488 GTE
  Ferrari
Ferrari 488 GTE
  Aston Martin Racing
AM Vantage GT2

Pilotos editar

Añu Absolutu
2012   Marcel Fässler
  André Lotterer
  Benoît Tréluyer
2013   Allan McNish
  Tom Kristensen
  Loic Duval
LMP2 GT GTE-Am
  Bertrand Baguette
  Ricardo González
  Martin Plowman
  Gianmaria Bruni   Jamie Campbell-Walter
  Stuart Hall
2014   Anthony Davidson
  Sébastien Buemi
LMP1 Privaos   Sergey Zlobin   Gianmaria Bruni
  Toni Vilander
  David Heinemeier Hansson
  Kristian Poulsen
  Nick Heidfeld
  Nicolas Prost
  Mathias Beche
2015   Timo Bernhard
  Mark Webber
  Brendon Hartley
  Nicolas Prost
  Mathias Beche
  Roman Rusinov
  Julien Canal
  Sam Bird
  Richard Lietz   Viktor Shaitar
  Aleksey Basov
  Andrea Bertolini
2016   Romain Dumas
  Neel Jani
  Marc Lieb
  Dominik Kraihamer
  Alexandre Imperatori
  Mathéo Tuscher
  Gustavo Menezes
  Nicolas Lapierre
  Stéphane Richelmi
  Nicki Thiim
  Marco Sørensen
  Emmanuel Collard
  François Perrondo
  Rui Águas
2017[2][3]   Timo Bernhard
  Earl Bamber
  Brendon Hartley
  Julien Canal
  Bruno Senna
Absolutu GT[4]   Paul Dalla Llana
  Pedro Lamy
  Mathias Lauda
  James Caláu
  Alessandro Pier Guidi
2018-19[5][6] Por definise Por definise Por definise Por definise
 
Prototipos Porsche 919 nes 6 Hores de Shanghai 2015

Palmarés dende 1953 editar

Títulos de Pilotos (dende 1981) editar

Pilotu Títulos Añu(s)
  Jacky Ickx 2 1982, 1983
  Derek Bell 1985, 1986
  Jean-Louis Schlesser 1989, 1990
  Brendon Hartley 2015, 2017
  Timo Bernhard 2015, 2017
  Bob Garretson 1 1981
  Stefan Bellof 1984
  Hans-Joachim Stuck 1985
  Raul Boesel 1987
  Martin Brundle 1988
  Mauro Baldi 1990
  Teo Fabi 1991
  Derek Warwick 1992
  Yannick Dalmas
  André Lotterer 2012
  Benoît Tréluyer
  Marcel Fässler
  Allan McNish 2013
  Tom Kristensen
  Loïc Duval
  Anthony Davidson 2014
  Sébastien Buemi
  Mark Webber 2015
  Neel Jani 2016
  Romain Dumas
  Marc Lieb
  Earl Bamber 2017
  James Caláu 2017 (GT)
  Alessandro Pier Guidi

Títulos de Pilotos per país (dende 1981) editar

La sumatoria inclúi toles categoríes dende 1981; el títulu Absolutu(*) (1981 - presente), C2 (1985 - 1989), Copa 1992, LMP1 (2014 - 2016), LMP2 (2013 - presente), GT (2013 - presente) y GTE-Am (2013 - presente)

(*) Los pilotos amosaos en negrina fueron campeones absolutos.

País Títulos Pilotu(s)
  Reinu Xuníu 18 Derek Bell, Gordon Spice, Ray Bellm, Nick Adams, Martin Brundle, Derek Warwick, Allan McNish, Anthony Davidson, Martin Plowman, Sam Bird, Jamie Campbell-Walter, Stuart Hall, James Caláu
  Francia 14 Jean-Louis Schlesser, Yannick Dalmas, Ferdinand de Lesseps, Benoît Tréluyer, Loic Duval, Nicolas Prost, Julien Canal, Romain Dumas, Nicolas Lapierre, Emmanuel Collard, François Perrondo, Julien Canal
  Alemaña 7 Stefan Bellof, Hans-Joachim Stuck, André Lotterer, Timo Bernhard, Nick Heidfeld, Marc Lieb
  Suiza 7 Marcel Fässler, Sébastien Buemi, Mathias Beche, Neel Jani, Alexandre Imperatori, Mathéo Tuscher
  Italia 6 Mauro Baldi, Teo Fabi, Gianmaria Bruni, Andrea Bertolini, Alessandro Pier Guidi
  Dinamarca 5 Tom Kristensen, David Heinemeier Hansson, Kristian Poulsen, Nicki Thiim, Marco Sørensen
  Rusia 4 Sergey Zlobin, Roman Rusinov, Viktor Shaitar, Aleksey Basov
  Nueva Zelanda 3 Brendon Hartley, Earl Bamber
  Bélxica 3 Jacky Ickx, Bertrand Baguette
  Austria 3 Richard Lietz, Dominik Kraihamer, Mathias Lauda
  España 2 Fermín Vélez
  Estaos Xuníos 2 Bob Garreston, Gustavo Menezes
  Brasil 2 Raul Boesel, Bruno Senna
  Portugal 2 Rui Águas, Pedro Lamy
  Australia 1 Mark Webber
  Méxicu 1 Ricardo González
  Finlandia 1 Toni Vilander
  Mónacu#iu 1 Stéphane Richelmi
  Canadá 1 Paul Dalla Llana

Títulu Absolutu de Constructores (dende 1953) editar

Na llista inclúyense los siguientes títulos daos como "absolutos"; Absolutu (1953-1961, 1968-1991, 2012-presente), S 3.0 (1962-1965), GT +2.0 (1962-1965), P +2.0 (1966-1967), S +2.0 (1966-1967), Sportscars (1976-1977), Grupu C (1992), Constructor LMP1 (2010-2011) y Absolutu GT (2017-presente). Pa los campeonatos d'equipos (1985-1992) amuésense les marques acomuñaes.

Escudería(s) Títulos Añu(s)
  Porsche 17 1964, 1969, 1970, 1971, 1976, 1976 (Sportscar), 1977, 1978, 1979, 1982, 1983, 1984, 1985, 1986, 2015, 2016, 2017
  Ferrari 16 1953, 1954, 1956, 1957, 1958, 1960, 1961, 1962, 1962 (GT), 1963, 1963 (GT), 1964 (GT), 1965, 1967, 1972, 2017 (GT)
  Ford 4 1966, 1966 (Sportcars), 1967 (Sportscars), 1968
  Peugeot 3 1992, 2010, 2011
  Jaguar 3 1988, 1989, 1991
  Mercedes-Benz 3 1955, 1989. 1990
  Matra 2 1973, 1974
  Alfa Romeo 2 1975, 1977 (Sportscars)
  Audi 2 2012, 2013
  Lancia 2 1980, 1981
  Aston Martin 1 1959
  Shelby 1 1965 (GT)
  Toyota 1 2014

Pilotos destacaos editar

1953-1992 editar

Pilotu Títulos Victories
  Jacky Ickx 2 (1982, 1983) 37
  Jochen Mass 0 32
  Derek Bell 2 (1985, 1986) 21
  Henri Pescarolo 0 21
  Mauro Baldi 1 17
  Brian Redman 0 17
  Jean-Louis Schlesser 2 (1989, 1990) 15
  Phil Hill 0 14
  Jo Siffert 0 14
  Gérard Larrousse 0 12
  Stirling Moss 0 12
  Olivier Gendebien 0 11
  Arturo Merzario 0 11
  Pedro Rodríguez 0 11
  Rolf Stommelen 0 11
  Bob Wollek 0 11

2010-presente editar

LMP1

(*) Pilotos con 3 o más victories.

(*) Solo cúntense les victories na categoría absoluta (dende 2012). Si un pilotu llogró victories n'otres categoríes del WEC nun se contabilicen nesta tabla.

Pilotu Títulos Victories Rondes
  Timo Bernhard 2 (2015, 2017) 12 2015:   NÜR   AMR   FUJ   SHA
2016:   NÜR   MEX   AMR   SHA
2017:   LMS   NÜR   MEX   AMR
  Brendon Hartley 2 (2015, 2017) 12
  Marcel Fässler 1 (2012) 10 2012:   LMS   SIL   BAH
2013:   SPA   SÂO   SHN
2014:   LMS   AMR
2015:   SIL   SPA
  André Lotterer 1 (2012) 10
  Benoît Tréluyer 1 (2012) 10
  Anthony Davidson 1 (2014) 10 2013:   BAH
2014:   SIL   SPA   FUJ   SHA
2017:   SIL   SPA   FUJ   SHA   BAH
  Sebastien Buemi 1 (2014) 10
  Mark Webber 1 (2015) 8 2015:   NÜR   AMR   FUJ   SHA
2016:   NÜR   MEX   AMR   SHA
  Kazuki Nakajima 0 7 2012:   FUJ
2013:   FUJ
2017:   SIL   SPA   FUJ   SHA   BAH
  Loïc Duval 1 (2013) 6 2012:   SPA
2013:   SIL   LMS   AMR
2016:   SPA   BAH
  Nicolas Lapierre 0 5 2012:   SÂO   FUJ   SHN
2013:   FUJ
2014:   SIL   SPA
  Alexander Wurz 0 5 2012:   SÂO   FUJ   SHA
2013:   FUJ
2014:   BAH
  Romain Dumas 1 (2016) 5 2012:   SPA
2014:   SÂO
2015:   BAH
2016:   SIL   LMS
  Earl Bamber 1 (2017) 5 2015:   LMS
2017:   LMS   NÜR   MEX   AMR
  Tom Kristensen 1 (2013) 4 2012:   SEB
2013:   SIL   LMS   AMR
  Allan McNish 1 (2013) 4
  Neel Jani 1 (2016) 4 2014:   SÂO
2015:   BAH
2016:   SIL   LMS
  Marc Lieb 1 (2016) 4
GTE

Inclúi LMGTE-Pro y LMGTE-Am. En cursiva apaecen los títulos de GT AM. Apaecen pilotos con 3 o más victories. Nun s'inclúin pilotos ensin victories en LMGTE-Pro.

Pilotu Títulos Victories
  Gianmaria Bruni 2 (2013, 2014) 20
  Pedro Lamy 1 (2017) 14
  Giancarlo Fisichella 0 12
  Toni Vilander 1 (2014) 11
  Nicki Thiim 1 (2016) 8
  Darren Turner 0 8
  Richard Lietz 1 (2015) 7
  Kristian Poulsen 1 (2014) 7
  Darren Turner 0 7
  David Heinemeier Hansson 1 (2014) 6
  Stefan Mücke 0 6
  James Caláu 1 (2017) 4
  Frédéric Makowiecki 0 4
  Andy Priaulx 0 4
  Davide Rigon 0 4
  Alessandro Pier Guidi 1 (2017) 3
  Rui Águas 1 (2016) 3
  Marc Lieb 0 3
  Marco Sørensen 1 (2016) 3
  Sam Bird 0 3

Galería editar

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Management, Le Mans Endurance. «FIA World Endurance Championship − Official Website». Consultáu'l 29 d'ochobre de 2016.
  2. A partir de 2017, la FIA estableció una reglamentación al traviés de la cual, si na clase LMP1 Privaos nun hai a lo menos 3 autos de temporada completa, esi troféu nun sería apurríu. Por cuenta de qu'en 2017 solo l'equipu ByKolles va tener un únicu autu de temporada completa. Sicasí, coles entraes en 2018 de SMP Racing y Ginetta Motorsport esa temporada si apurrirá'l troféu. Al anunciase la temporada 2018-19, anuncióse la fusión de la categoría LMP1, que nun va tener un troféu de privaos.
  3. http://sportscar365.com/lemans/wec/lmp1-privateer-trophy-set-for-hiatus/
  4. A partir de 2017, la Copa GT pasa a ser un campeonatu del mundu, quedando n'igual importancia que'l títulu absolutu de LMP1
  5. https://lat.motorsport.com/wec/news/el-wec-se-convertira-en-una serie iverniza-948014/
  6. https://lat.motorsport.com/wec/news/a-partir-de-2018-habra-una-unica-categoria-de-lmp1-en-el-wec-948026/

Enllaces esternos editar