Marina Mariasch (1973Buenos Aires) ye una poeta, escritora, traductora, periodista y docente arxentina.

Marina Mariasch
Vida
Nacimientu Buenos Aires1973 (50/51 años)
Nacionalidá Bandera d'Arxentina Arxentina
Oficiu poeta, escritoraperiodista
Cambiar los datos en Wikidata

Trayeutoria editar

En 1997 creó'l sellu editorial Pigazu de poesía, que publicó, ente unos cincuenta títulos, a los autores más relevantes de la Xeneración del '90: Gabriela Bejerman, Washington Cucurto, Cecilia Pavón, Martín Rodríguez.

Como periodista trabayó en gráfica, radio y televisión como investigadora, columnista y presentadora.[1]

Forma parte del coleutivu de lliteratura "Máquina de llavar"[2] xunto a Josefina Bianchi, Marina Gersberg y Noelia Vera, con un llibru publicáu.[3]

Ye militante y activista del feminismu, integrante del coleutivu d'organizadores de "Nin Una Menos".[4]

Obra editar

Poesía

  • 1997, Coming attractions (Pigazu)
  • 2001, XXX (Pigazu)
  • 2005, Tigre y lleón (Pigazu)
  • 2008, El zigzag de les instituciones (Vox)
  • 2014, Paz o Amor (Blatt y Ríos)
  • 2014, La pixa de Hegel (Llerza la Llerza)

Noveles

  • 2011, El Matrimoniu (So la lluna)
  • 2015, Tamos Xuníes (Mansalva).[5]

Referencies editar

  1. «Marina Mariasch». arteBA. Consultáu'l 6 de setiembre de 2017.
  2. Bugni, Ana (en castellanu). llinguaxe-ye-la casa-del-ser-entrevista-a-marina-mariasch/ El llinguaxe ye la casa del ser: entrevista a Marina Mariasch - MDZ Online. http://www.mdzol.com/nota/468906-el llinguaxe-ye-la casa-del-ser-entrevista-a-marina-mariasch/. Consultáu'l 5 de setiembre de 2017. 
  3. «manifiestu-de-la-confusion/ El manifiestu del tracamundiu» (16 de xunetu de 2014). Consultáu'l 23 d'ochobre de 2016.
  4. Mestrocristino, Martina (2 de xunu de 2017). «feminismu-nun ye-una-actuacion-sinón-una manera-de-tar-en-el mundu/ Marina Mariasch: “El feminismu ye una manera de pensar el mundu”». Consultáu'l 5 de setiembre de 2017.
  5. «casa-munchos amigos-nun se mercaba-coca-cola-porque-yera-imperialista/ "Na casa de munchos amigos nun se mercaba Coca-Cola porque yera imperialista"» (castellanu). Infobae (14 de febreru de 2016). Consultáu'l 24 d'ochobre de 2016.

Enllaces esternos editar