Árees protexíes de la Rexón floral del Cabu

Les Árees protexíes de la Rexón Floral del Cabu son un conxuntu d'árees protexíes que tomen 553.000 hai, alcontraes na provincia Occidental del Cabu y la provincia Oriental del Cabu de Sudáfrica, atopar nuna de les rexones del mundu con mayor riqueza florística: el Reinu florístico del Cabu.

Árees protexíes de la Rexón floral del Cabu
Patrimoniu de la HumanidáUNESCO
Fynbos costera , detrás el Cabu de Bona Esperanza.
Llugar Bandera de Sudáfrica Sudáfrica
Criterios Natural: ix, x
Referencia 1007
Inscripción 2004 (XXVIII Sesión)
Estensiones 2015[1]
Área África
Cambiar los datos en Wikidata

El finbos o fynbos ye una vexetación carauterística natural de la Rexón floral del Cabu nel sur de Sudáfrica llindada a una estrecha zona costera y montascosa de clima mediterraneu. Carauterízase pola predominancia de les families Restionaceae, Ericaceae y Proteaceae, ente les que cerca del 30% son especies endémiques.

A pesar de qu'esta rexón representa menos del 5% de la superficie d'África, contién cerca del 20% de toles especies de plantes natives del continente. Amás d'eso, la biodiversidá ye tamién escepcional nel númberu d'especies por xéneru (9:1) y por familia (52), de les mayores tases atopaes nel mundu.

Etimoloxía editar

En Afrikaans, fynbos significa (vexetación final). Güei, sicasí, esta denominación ye desaparente y tien de ser llamada maquia o maquis. Sicasí, el términu "fynbos" ye entá bien utilizáu, sobremanera na llingua común.

Carauterístiques editar

Como se mentó enantes la zona de fynbos tien un clima llamáu mediterraneu. El clima ye relativamente lluviosos mientres l'iviernu austral, pero ye bastante secu y calorosu nos meses que van dende la primavera hasta la seronda. Xeneralmente los suelos del finbos son probes en materia orgánico. Sicasí, la so composición varia según la rexón. Son magrizos o arenosos pero la mayoría de les vegaes, ácidos. Ye posible estremar dos tipos de vexetación de fynbos anque nun son particularmente distintes, ye la temperatura lo que camuda. Nos montes polo xeneral el clima ye fríu y les nevaes nun son infrecuentes a elevada altitú. A lo llargo de la mariña les temperatures pueden algamar 40° C y les borrines son comunes nel mar, amás de los fuertes vientos.

Vida montesa editar

 
Crassula coccinea na parte cimera del Monte de la Mesa, arrodiada pol paisaxe de fynbos.

El fynbos tien un clima caprichosu y dacuando contrariu. Sicasí, tien una biodiversidá absolutamente increíble. Ye'l componente principal de la vexetación nel Reinu floral del Cabu o Rexón Florística del Cabu. Les Proteaceae restionacées y Ericaceae son les families meyor representaes. Esiste una gran variedá de plantes bulboses, de xeranios, de compuestes y ensundioses (Aloe Euphorbia, Crassulaceae Aizoaceae ...). Esti tipu de vexetación presenta dellos miles de plantes endémiques. La fauna ye menos exuberante que la flora, pero presenta una cierta serie d'especies. Los mamíferos tán especialmente representaos por royedores, inseutos, mangostes, babuinos, gatos, damanes. Los mamíferos grandes son raros, dalgunos antílopes Anque nel pasáu los elefantes, les xirafes o los lleones frecuentaben esta rexón hasta'l Cabu. El gran mamíferu más emblemáticu ye ensin dulda la cebra de monte del Cabu, animal bien amenaciáu. Hai un gran númberu d'aves de diversos grupos. Los más típicos son los Souimangas y Promeropidae, siendo esta última especie endémica de la zona. Tamién hai una amplia variedá de reptiles y inseutos.

Caltenimientu y amenaces editar

Dáu'l caprichosu clima y la baxa contribución económica al estáu, gran parte del fynbos foi destruyíu o pal desenvolvimientu agrícola o pal desenvolvimientu urbanu, incluyida la periferia de la Ciudá del Cabu. Otra amenaza provién de la introducción d'especies exótiques, tales como mimoses, los ocalitos o les coníferes, que compiten coles plantes indíxenes, especialmente poles reserves d'agua. Un programa sudafricano de desenvolvimientu púnxose en marcha pa erradicar les plantes invasores y, por tanto, protexer les especies reinales. Con cientos d'especies, xéneros ya inclusive families reinales, esta zona rique d'una proteición bien intensa.

 
Paisaxe de monte nel fynbos Swartberg.
  • Les Árees Protexíes de la Rexón Floral d'El Cabu en Sudáfrica, axunten ocho árees que tomen 553.000 hectárees. Ye una de les zones más riques del planeta en plantes (8996 especies de plantes de les cualos 70% son reinales). Estes árees inscribir na Llista del Patrimoniu Mundial de la UNESCO nel 2004.

Estes son los ocho árees protexíes incluyíes nesta rexón:

Códigu Rexón Provincia Coordenaes
1007-1 Parque Nacional de la Península del Cabu Occidental del Cabu 34°10′00″S 18°22′30″E / 34.16667°S 18.37500°E / -34.16667; 18.37500
1007-2 Zona de vida selvaxe de Cederberg Occidental del Cabu 34°21′10″S 19°08′00″E / 34.35278°S 19.13333°E / -34.35278; 19.13333
1007-3 Zona de vida selvaxe de Groot Winterhoek Occidental del Cabu 33°05′30″S 19°08′00″E / 33.09167°S 19.13333°E / -33.09167; 19.13333
1007-4 Complexu del Monte Boland Occidental del Cabu 33°55′20″S 19°09′50″E / 33.92222°S 19.16389°E / -33.92222; 19.16389
1007-5 Reserva Natural de De Hoop Occidental del Cabu 34°25′30″S 20°29′30″E / 34.42500°S 20.49167°E / -34.42500; 20.49167
1007-6 Reserva Natural de Boosmansbos Occidental del Cabu 33°55′30″S 20°52′40″E / 33.92500°S 20.87778°E / -33.92500; 20.87778
1007-7 Complexu de Swartberg Occidental del Cabu 33°22′00″S 22°21′15″E / 33.36667°S 22.35417°E / -33.36667; 22.35417
1007-8 Baviaanskloof Oriental del Cabu 33°37′30″S 24°01′00″E / 33.62500°S 24.01667°E / -33.62500; 24.01667
 
Mapa de los ocho árees protexíes. (1): Parque Nacional de la Península del Cabu; (2): Zona de vida selvaxe de Groot Winterhoek; (3): Zona de vida selvaxe de Cederberg; (4): Complexu del Monte Boland; (5): Reserva Natural de De Hoop; (6): Reserva Natural de Boosmansbos; (7): Complexu de Swartberg; (8): Baviaanskloof

Los parques qu'ufierten paisaxes más típicos de fynbos son:

  • El parque de la Reserva Natural de De Hoop inclúi fynbos costeros, contién sobremanera vexetación de les dunes de sable, gran variedá de Restios y Proteas. Tán representaos tamién otros varios ambientes naturales.
  • La Complexu Swartberg: fynbos de monte, uzs ya inclúi Proteas. Elevaos cumes nes que les temperatures pueden baxar per debaxo de 0 ° C.

Referencies editar

Fuentes editar

Cowling * R. & D. RICHARDSON, Fynbos, Sudáfrica reino floral únicu, Fernwood Prensa, Ciudá del Cabu, 1995.

Enllaces esternos editar