Amur (rusu: Амурская область, Amúrskaya óblast) ye unu de los cuarenta y siete óblast que, xunto coles ventiún repúbliques, nueve krais, cuatro distritos autónomos y dos ciudaes federales, conformen los ochenta y tres suxetos federales de Rusia. La so capital ye Blagovéshchensk. Ta allugáu nel distritu Alloñáu Oriente, llindando al norte con Sajá, al nordeste y este con Jabárovsk, al sureste col Óblast Autónomu Hebréu, al sur con China y al oeste con Zabaikalie.

Óblast d'Amur
flag of Amur Oblast (en) Traducir coat of arms of Amur Oblast (en) Traducir
Alministración
PaísBandera de Rusia Rusia
ISO 3166-2 RU-AMU
Tipu d'entidá Óblasts de Rusia
Capital Blagovéshchensk (es) Traducir
Governor of Amur Oblast (en) Traducir Vasiliy Orlov
Nome llocal Амурская область (ru)
División
Xeografía
Coordenaes 53°33′N 127°50′E / 53.55°N 127.83°E / 53.55; 127.83
Superficie 361913 km²
Llenda con Krai de Transbaikalia (es) Traducir, República de Sajá, Jabárovsk (es) Traducir, Óblast Autónomu Hebréu y Heilongjiang
Altitú media 578 m
Demografía
Población 781 846 hab. (1r xineru 2021)
Densidá 2,16 hab/km²
Más información
Estaya horaria Hora de Yakutsk (es) Traducir y Asia/Yakutsk (en) Traducir
Fundación 20 ochobre 1932
amurobl.ru
Cambiar los datos en Wikidata

Tien una población de 887 600 habitantes (2005).

Xeografía editar

El so territoriu ocupa una superficie de 363 700 km², que la so estensión puede ser comparada cola d'Alemaña. El óblast de Amur atopar a 8000 km al este de Moscú, a veres de los ríos Amur y Zeya. Comparte fronteres cola República de Sajá al norte, el krai de Jabárovsk al este, el krai de Zabaikalie al oste y China al sur.

Mapes editar

Historia editar

Mientres la última etapa del Imperiu rusu, conocer de manera estraoficial como territoriu del Amur (Аму́рский край, Приаму́рье) a la zona asitiada en redol al ríu Amur, correspondiente aproximao col actual óblast.

Primeramente'l territoriu tuvo pobláu por pueblos manchúes nómaes antes de ser conquistaos pol Imperiu chinu. Darréu foi devueltu a la Dinastía Qing nel Tratáu de Nérchinsk para finalmente ser anexonáu por Rusia en 1858, pol Tratáu de Aigun ente Rusia y la Dinastía Qing.

Demografía editar

Composición étnica editar

D'alcuerdu al censu de 2002, los rusos faíen el 92% de la población con 831.004 persones. Otres etnies considerables inclúin a ucraínos, con 31.475 persones (3,5%), bielorrusos con 7.827 persones (0,8%), y tártaros, con 4.889 persones (0.5%). El restu de los residentes identificar en más de 120 etnies distintes que faen caúna menos del 0.5% de la población. Un pequeñu grupu de persones (1.447) decidió nun establecer la so nacionalidá.[1]

Población editar

  • Población total: 902.844
    • Urbana: 594.386 (65,8%)
    • Rural: 308.458 (34,2%)
    • Homes: 435.483 (48,2%)
    • Muyeres: 467.361 (51,8)
  • Muyeres por cada 1000 homes: 1073
  • Edad promedio: 33,5 años
    • Urbana: 32,9 años
    • Rural: 34,9 años
    • Homes: 31,3 años **

Mujer: 36,1 años * Número de llares: 329.650 (allugando 876.241 persones)

    • Urbanos: 220.774 (allugando 577.222 persones)
    • Rurales: 108.876 (allugando 299.019 persones)

Referencies editar

  1. «“All Russian Population Census 2002”». Serviciu Federal Rusu d'Estadística Gubernamental. Consultáu'l 10 de payares de 2006.

Enllaces esternos editar