19 Aquilae

estrella

19 Aquilae (19 Aql)[1][2] ye una estrella de magnitú aparente +5,23 na constelación del Águila. Alcuéntrase, d'alcuerdu al nuevu amenorgamientu de los datos de paralax del satélite Hipparcos, a 149 ± 4 años lluz de distancia del Sistema Solar.

19 Aquilae
Datos d'observación
(Dómina J2000.0)
Constelación Águila
Ascensión reuta (α) 19h 08min 39,91s
Declinación (δ) +06º 04’ 23,6’’
Mag. aparente (V) +5,23
Carauterístiques físiques
Clasificación estelar F0III-IV
Masa solar 1,69 M
Radiu (2,3 R)
Magnitú absoluta +1,92
Gravedá superficial 3,88 (log g)
Lluminosidá 13 L
Temperatura superficial 6886 K
Astrometría
Velocidá radial -46,7 km/s
Distancia 149 años lluz (46 pc)
Paralax 21,84 ± 0,48 mas
Referencies
SIMBAD enllaz
NStED enllaz
Otres designaciones
HD 178596 / HR 7266 / HIP 94068 / SAO 124318/ BD+05 4040
[editar datos en Wikidata]

19 Aquilae ye una xigante o subxigante blanca de tipu espectral F0III-IV.[1] La so temperatura efectivo ye de 6886 K[3] y la so lluminosidá ye unes 13 vegaes superior a la del Sol. Tien una masa un 69% mayor que la masa solar y la so edá envalórase en 1300 millones d'años.[4] Xira sobre sigo mesma con una velocidá de rotación igual o superior a 57 km/s.[5]

19 Aquilae amuesa un conteníu metálico que, en llinies xenerales, ye asemeyada al del Sol ([Fe/H] = -0,06). Sicasí, evidencia ciertu empobrecimientu de manganesu y circoniu y, nel otru estremu, sobreabundancia d'elementos como bariu, escandiu y praseodimiu; esti últimu elementu del grupu de les tierres rares ye cuasi cinco veces más abondosa que nel nuesu Sol ([Pr/H] = +0,68).[6] Coles mesmes, evidencia una bayura relativa de litiu claramente cimeru a la solar (A(Li) = 2,83), pero que ta na media de la bayura cósmica d'esti metal.[7]

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 19 Aquilae (SIMBAD)
  2. 19 Aquilae (The Bright Star Catalogue)
  3. Holmberg, J.; Nordström, B.; Andersen, J. (2009). «The Geneva-Copenhagen survey of the solar neighbourhood. III. Improved distances, ages, and kinematics». Astronomy and Astrophysics 501 (3). pp. 941-947 (Tabla consultada en CDS). http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2009A%26A...501..941H&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  4. Nordström, B.; Mayor, M.; Andersen, J.; Holmberg, J.; Pont, F.; Jørgensen, B. R.; Olsen, E. H.; Udry, S.; Mowlavi, N. (2004). «The Geneva-Copenhagen survey of the Solar neighbourhood. Ages, metallicities, and kinematic properties of ˜14 000 F and G dwarfs». Astronomy and Astrophysics 418. pp. 989-1019. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2004A%26A...418..989N&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  5. Schröder, C.; Schmitt, J. H. M. M. (2007). «X-ray emission from A-type stars». Astronomy and Astrophysics 475 (2). pp. 677-684. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2007A%26A...475..677S&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  6. Erspamer, D.; North, P. (2003). «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs. II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE». Astronomy and Astrophysics 398. pp. 1121-1135 (Tabla consultada en CDS). http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2003A%26A...398.1121Y&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  7. Lambert, David L.; Reddy, Bacham E. (2004). «Lithium abundances of the local thin disc stars». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 349 (2). pp. 757-767. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2004MNRAS.349..757L&db_key=AST&nosetcookie=1. 

Coordenaes:   19h 8m 59.915s, 6° 4 23.584