1 Geminorum
Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
1 Geminorum (1 Gem / HD 41116 / HR 2134) ye un sistema estelar de magnitú aparente +4,15 na constelación de Xéminis, cerca de la llende con Tauru. Ta asitiáu a namái un grau al este del solsticiu de branu, marcando asina la posición del mesmu. Recibe'l nome de Propus, utilizáu tamién pa designar a η Geminorum. Allúgase a 151 años lluz del Sistema Solar.
1 Geminorum | ||
---|---|---|
Datos d'observación (Dómina J2000.0) | ||
Constelación | Xéminis | |
Ascensión reuta (α) | 06h 04min 07,21s | |
Declinación (δ) | +23º 15’ 48,0’’ | |
Mag. aparente (V) | +4,15 (+4,7 / +6,9 / +5,1) | |
Carauterístiques físiques | ||
Clasificación estelar | G6III / F6V? / G8III | |
Radiu | (6,2 / 1,35 / 6,4 R☉) | |
Magnitú absoluta | +0,84 (conxunta) | |
Lluminosidá | 24 / 2,9 / 21 L☉ | |
Temperatura superficial | 5120 / 6500 / 4900 K | |
Astrometría | ||
Velocidá radial | +20,2 km/s | |
Distancia | 151 años lluz | |
Referencies | ||
SIMBAD | enllaz | |
[editar datos en Wikidata] |
Anque a simple vista apaez como una sola estrella, 1 Geminorum ta formáu por dos componentes que la so separación media ye de 0,2 segundos d'arcu, lo qu'equival a una distancia real de 9,15 UA. La escentricidá de la órbita fai que la separación varie ente 5,5 UA y 12,5 UA, siendo'l periodu orbital de 13,35 años. Les dos estrelles son xigantes marielles, 1 Geminorum A de tipu espectral G6III y magnitú 4,7, y 1 Geminorum B de tipu G8III y magnitú 5,1.
Per aciu del tapecimientu llunar afayóse que 1 Geminorum A ye, de la mesma, una estrella binaria. A la xigante de clase G6 (1 Geminorum Aa) acompáñala una estrella de magnitú 6,9, posiblemente una nana de tipu F6 (1 Geminorum Ab). Pela so parte, 1 Geminorum B ye tamién una binaria espectroscópica con un periodu orbital de namái 9,60 díes. Nada se sabe de l'acompañante de la xigante de tipu G8. La masa total del sistema ye de 4,30 - 4,65 mases solares y la edá del mesmu envalórase nunos 2000 millones d'años.