89 Herculis

estrella

89 Herculis (89 Her / HD 163506 / HR 6685) ye una estrella na constelación d'Hércules de magnitú aparente +5,47.[8] La midida direuta de la paralax asitia a 89 Herculis a daqué más de 3000 años lluz del Sistema Solar, pero los errores inherentes a la mesma midida faen qu'esti valor nun seya fiable. Llixeramente variable, con una oscilación nel so rellumu de 0,2 magnitúes, recibe la denominación de variable V441 Herculis.[9]

Ficha d'oxetu celeste89 Herculis
estrella[1], Estrella binaria espectroscópica[1], post-AGB star (en) Traducir[1], Estrella variable[1], estrella variable de periodo largo (es) Traducir[1], fonte d'infrarroxos[1], near-IR source (en) Traducir[1] y UV-emission source (en) Traducir[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 268,85495144839 °[2]
Declinación (δ) 26,04999123824 °[2]
Distancia a la Tierra 1314,406 pc
Magnitú aparente (V) 5,36 (banda V)
Magnitú absoluta −6,5
Constelación Hércules (es) Traducir
Velocidá de rotación 23 km/s[4]
Velocidá radial −27,8 km/s[5]
Parallax 0,7608 mas[2]
Carauterístiques físiques
Radiu 71 Radius solars
Masa 1 M☉
Gravedá superficial 11 cm/s²[6]
Tipu espectral F2Ibp[7]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 17h 55m 25.188s, 26° 2 59.968

89 Herculis ye una superxigante mariella de tipu espectral F2Ibe[8] con una lluminosidá ente 7000 y 9000 vegaes superior a la del Sol. Ye una fonte emisora de radiación infrarroxo[10] proveniente d'una envoltura gaseosa qu'arrodia a la estrella. Esta envoltura, compuesta fundamentalmente d'hidróxenu pero rica en oxíxenu, tien el so cantu interior a 100 UA de la estrella, tando'l so cantu esterior unes 100 vegaes más alloñáu. La estrella, con un radiu 60 vegaes más grande que'l radiu solar, creó la envoltura per mediu d'un fuerte vientu estelar y esperimenta una continua perda de masa.[11]

89 Herculis alcuéntrase na fases finales de la so evolución estelar. Representa una etapa posterior a les variables Mira, y ta en cursu de dexar al descubiertu'l so nucleu esprendiéndose de les sos capes esteriores pa formar una protonebulosa planetaria. Ye la única estrella d'estes carauterístiques observable a simple vista. La contraición posterior de dichu nucleu va dar llugar a una nana blanca.[11]

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Afirmao en: SIMBAD.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmao en: Gaia EDR3. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 3 avientu 2020.
  3. Afirmao en: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2002.
  4. Afirmao en: Catalogue of rotational velocities of the stars. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: xunu 1970.
  5. Ralf-Dieter Scholz (payares 2007). «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten (9):  páxs. 889-896. doi:10.1002/ASNA.200710776. 
  6. «Parameters and abundances in luminous stars» (n'inglés). The Astronomical Journal (6):  páxs. 137. 2 mayu 2014. doi:10.1088/0004-6256/147/6/137. 
  7. «The early F-type stars: refined classification, confrontation with Stroemgren photometry, and the effects of rotation». The Astrophysical Journal Supplement Series:  páxs. 301–321. febreru 1989. doi:10.1086/191315. 
  8. 8,0 8,1 89 Herculis (SIMBAD)
  9. V441 Herculis (General Catalogue of Variable Stars)
  10. 89 Herculis (The Bright Star Catalogue)
  11. 11,0 11,1 89 Herculis (Stars, Jim Kaler)

Coordenaes:   17h 55m 25.188s, 26° 2 59.968