Abaigar

(Redirixío dende Abáigar)

Abaigar (Abáigar en castellán) ye un conceyu de la Comunidá Foral de Navarra, asitiáu na merindad de Estella, na contorna d'Estella Oriental y a 58 km de la capital de la comunidá, Pamplona. La so población ye de 82 habitantes (2023)[2][3] (INE).

Abaigar
Alministración
País España
Comunidá foral Navarra
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde d'Abaigar Álvaro Pérez de Aransolo Fernández (Partido Popular)
Nome oficial Abáigar (es)[1]
Nome llocal Abaigar (eu)
Códigu postal 31280
Xeografía
Coordenaes 42°38′50″N 2°08′30″W / 42.6472°N 2.1417°O / 42.6472; -2.1417
Abaigar alcuéntrase n'España
Abaigar
Abaigar
Abaigar (España)
Superficie 4.9 km²
Altitú 498 m
Llenda con
Demografía
Población 82 hab. (2023)
- 48 homes (2019)

- 35 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.01% de Navarra
0% de España
Densidá 16,73 hab/km²
Más información
Prefixu telefónicu 948
Estaya horaria UTC+01:00
abaigar.es
Cambiar los datos en Wikidata

Fronteriza al N con Murieta; al E, con Igúzquiza y Villamayor de Monjardín; al S, con Olejua; y al O, con Oco.

Toponimia editar

El nome d'esta llocalidá tien como significáu etimolóxicu más probable la espresión n'eusquera (h)abe igar, que significaría árbol secu. La pallabra habe ta documentada nel dialeutu vizcaín antiguu, pero paez plausible que tuviera un espardimientu mayor, siendo utilizada tamién n'otros dialeutos.[4]

Según la Real Academia de la Llingua Vasca el topónimu en llingua vasca de la llocalidá ye Abaigar,[5] equivalente al topónimu castellanu pero ensin tilde. Primeramente adscrita a la zona non vascófona pola Llei Foral 18/1986, en xunu de 2017 el Parllamentu navarru aprobó'l pasu de Abáigar a la Zona mista de Navarra.[6] Abáigar forma anguaño parte de la zona mista de Navarra, falándose d'antiguo l'eusquera nesta zona (siquier hasta'l sieglu XVI).[ensin referencies]

El xentiliciu de los habitantes d'esti conceyu ye abaigarense.

Naturaleza editar

El conceyu de Abaigar, allugar nuna zona montuosa onde predominen montes de carbayos, d'encinas; y zones de camperes.[7]

Xeografía editar

Allugar nes fasteres del picu Monjardín; que tien un altor de 894 metros, ye al empar, unu de los diapiros o montes de sal que puede atopase pola cubeta de Estella; onde s'atopa dichu conceyu. La cubeta de Estella tratar d'una gran depresión; formáu a partir de movimientos tectónicos violentos; qu'al empar, formóse los diapiros qu'anden distribuyíos pola rexón. Por cuenta de que tuvo sufiertu munchos movimientos; el ríu Ega, tuvo dafechu camudando de posición, onde s'atopa materiales aluviales nes sos riberes. Los cuetos que s'atopa en Abáigar: San Miguel, La Carbayeda, Lizaico... ; son tamién diapiros.

El suelu esta compuestu de roques de tipu caliar aniciáu d'estos montes de sal y de yelsu, na zona S. La zona N ye dafechu cuasi grebu.[7][8]

Hidrografía editar

Ye bordiáu pel ríu Ega, que fai de frontera col conceyu de Murieta. Nesti llugar, desagua los regueros de los Montecicos y Reajos; esti postreru, afluente del Montecicos. Estos regueros traviesa'l conceyu pela zona O, hasta desaguar nel Ega. Los dos regueros nacen nel conceyu de Olejua.[7]

Clima editar

El clima ye daqué que comparte col restu del conceyu, dientro de la cubeta. Son iviernos bastantes fríos; y branos bastante prestosos. Les agües son abondo abondoses; y la mayoría de les vegaes; los vientos soplen de N a O pol llugar; por cuenta de los Pirineos.[8]

Economía editar

Debíu al suelu que tien; solo puede cultivar la cebada, el trigu, el maíz, la vide y forraxes; y en delles ocasiones, el tábaco.[9]

Historia editar

Perteneció al fueru de Estella, nel añu 1281; que pertenecieron a un conde llamáu Juan Sánchez; a la que cuando morrió, dio-y estes tierres al so fíu, Juanot. Antigua pedanía del antiguu conceyu del Valle de Ega; estes tierres pertenecíen a la cofradería de San Bartolomé, y más tarde, polos mesmos reis dende esa dómina. Mientres un tiempu, la xente del pueblu yera los que dirixíen los procesos xudiciales.[8][10]

Demografía editar

Evolución demográfica
1897 1900 1930 1940 1950 1960 1970 1975 1981 1991 1999 2017
206 216 229 210 232 201 150 110 103 95 99 88

Política y alministración editar

Alministración municipal editar

Eleiciones municipales editar

L'únicu grupu políticu con representación municipal tres les eleiciones municipales d'España de 2011 ye l'Agrupación Independiente de Abáigar, que llogró los cinco conceyales que formen el plenu. La llista independiente llogró nes eleiciones municipales de 2011 un total de 39 votos.

De siguío detállense los resultaos de los dos últimes cites eleutorales.

Eleiciones municipales en Abáigar
Partíu políticu 2015[11] 2011[12] 2007[13] 2003[14] 1999[15] 1995[16] 1991[17]
Agrupación Independientes de Abaigar (AIA) - - 62,90% 5 - - - - - - - - - -
Candidatura Independiente de Abaigar (CIA) - - - - 56,06% 5 - - - - - - - -
Agrupación Eleutores Abaigar (AEIB) - - - - - - 93,88% 1 - - - - - -
Agrupación San Miguel (ASM) - - - - - - - - 96,3% 1 29,82% 1 - -
Agrupación Eleutoral San Bartolomé(AESB) - - - - - - - - - - 22,81% 0 - -
Candidatura Eleutoral San Vicente (CESV) - - - - - - - - - - 15,79% 0 - -
Candidatura Eleutoral Santa Bárbara (CESB) - - - - - - - - - - 15,79% 0 - -
Candidatura Eleutoral San Andrés (CESA) - - - - - - - - - - 8,77% 0 - -

Alcaldes editar

Estos son los últimos alcaldes de Abaigar:

Llista d'alcaldes
Mandatu Nome del alcalde Partíu políticu
2003-2007 Jesús Guinea Crespo Independiente
2007-2011 María Clara Gurrea Lanz Independiente
2011- Álvaro Pérez de Aransolo Fernández AIA

Fiestes editar

Les fiestes de San Vicente son n'agostu y duren cuatro díes.

Persones célebres nacíes nesta llocalidá editar

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Afirmao en: Padrón municipal d'España de 2023. Autor: Institutu Nacional d'Estadística. Data d'espublización: 13 avientu 2023.
  3. oficina de rexistru
  4. Belasko, Mikel; "Diccionariu etimolóxicu de los nomes de los pueblos, villes y ciudaes de Navarra", editorial Pamiela Argitaletxea; 2ª Ed. 1999; EAN 9788476813010
  5. [1] en euskara
  6. Naiz.info (22 de xunu de 2017): 44 llocalidaes navarres ganen derechos pal euskara al pasar a la zona mista’
  7. 7,0 7,1 7,2 «Iberpix: cartografía, mapes, imáxenes y ortofotos d'España». Institutu Xeográficu Nacional.
  8. 8,0 8,1 8,2 http://www.granenciclopedia.es/
  9. https://catastro.navarra.es/ponencias/1.pdf
  10. http://www.abaigar.es/patrimonio_historia.html
  11. noticiasdenavarra.com (ed.): «metá-de-los conceyos-de-la-merindad-tendra-una-sola-llista-eleutoral Abáigar 2015: Nun hubo candidatura.». Consultáu'l 29 d'agostu de 2015.
  12. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Abáigar 2011». Consultáu'l 29 d'agostu de 2015.
  13. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Abáigar 2007». Consultáu'l 29 d'agostu de 2015.
  14. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Abáigar 2003». Consultáu'l 29 d'agostu de 2015.
  15. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Abáigar 1999». Consultáu'l 29 d'agostu de 2015.
  16. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Abáigar 1995». Consultáu'l 29 d'agostu de 2015.
  17. publico.es (ed.): «Abáigar 1991: Nun hubo eleiciones na fecha fita.». Consultáu'l 29 d'agostu de 2015.

Enllaces esternos editar