Abronia maritima

especie de planta

Abronia maritima ye una especie de planta perteneciente a la familia Nyctaginaceae.

Abronia maritima
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Caryophyllales
Familia: Nyctaginaceae
Xéneru: Abronia
Especie: Abronia maritima
Nutt. ex S. Wats.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Distribución y hábitat editar

Ye una planta perenne afecha al sable de la sablera orixinaria de les costes del sur de California, incluyendo la Islles de la Canal y el norte de Baxa California. Crez a lo llargo de les dunes de sable estables, cerca, pero non na matinada del océanu.

Descripción editar

Ye una especie halofita que rique agua salino que recibe principalmente na forma de la espluma del mar, y nun puede tolerar l'agua fresco o una seca enllargada. Los sos texíos ensundiosos tán afechos p'aisllar y almacenar sal.

Abronia maritima forma una alfombra verde pel suelu, los sos tarmos, dacuando, tán soterraos sol sable sueltu. Floria tol añu recímanos de flores de color coloráu brillante a rosáu o púrpura. Les alfombres son grueses y dan abellu a una gran variedá de pequeños habitáculos pa los animales de sablera. Esta ye una planta rara. El so hábitat alcuéntrase en zones de sablera bien transitaos, onde se ve alteriáu pola actividá humana.

Usu melecinal editar

Pa parar el sangre dempués del partu. Fiérvense unes cañes nun vasu d'agua y tómase les vegaes necesaries.[1]

Taxonomía editar

Abronia maritima describióse por Nutt. ex S. Wats. y espublizóse en Geological Survey of California, Botany 2: 4. 1880.[2][3]

Etimoloxía

Abronia: nome xenéricu que deriva de la pallabra griega: abros que significa "elegante o delicada", en referencia a l'apaición de les bráctees debaxo de les flores.[4]

maritima: epítetu llatín que significa "cercana al mar".

Ver tamién editar

Referencies editar

Bibliografía editar

  1. Abrams, L. 1944. Buckwheats to Kramerias. 2: 635 pp. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  2. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
  3. Bailey, L. H. & E. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
  4. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Ciudá de Méxicu.
  5. Flora of North America Editorial Committee, e. 2003. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 1. 4: i–xxiv, 1–559. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  6. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  7. Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.
  8. Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley.
  9. Shreve, F. & I. L. Wiggins. 1964. Veg. Fl. Sonoran Des. 2 vols. Stanford University Press, Stanford.

Enllaces esternos editar