Alájar

conceyu de la provincia d'Huelva (España)

Alájar ye un conceyu español de la provincia d'Huelva, Andalucía. Da nome al puertu de monte más altu de la provincia d'Huelva, con 837 metros d'altitú, que dixebra los términos municipales de Alájar y de Castañal de la Carbayeda.

Alájar
Alministración
País España
Autonomíasimple Andalucía
Provincia Provincia de Huelva
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde d'Alájar Rafael Martín Bohórquez (GIA (es) Traducir)
Nome oficial Alájar (es)[1]
Códigu postal 21340
Xeografía
Coordenaes 37°52′29″N 6°39′54″W / 37.8746°N 6.6651°O / 37.8746; -6.6651
Alájar alcuéntrase n'España
Alájar
Alájar
Alájar (España)
Superficie 41 km²
Altitú 574 m
Llenda con Almonaster la Real, Aracena, Linares de la Sierra, Los Marines, Santa Ana la Real y Castaño del Robledo
Demografía
Población 809 hab. (2023)
- 386 homes (2019)

- 370 muyeres (2019)
Porcentaxe 0% de Provincia de Huelva
0% de Andalucía
0% de España
Densidá 19,73 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Cambiar los datos en Wikidata

Turismu editar

La Peña d'Arias Montano, onde se retiró a folgar Benito Arias Montano dempués de los sos trabayos sobre la Biblia Políglota y la so participación nel Concilio de Trento, recibe cada añu numberosos visitantes. Nella atopa'l bustu del gran humanista y teólogu del sieglu XVI, cincelado por Eugenio Formosu por cuenta del so centenariu en 1927.

En 2011 Bollywood afitar nesta pequeña población cola película Namái se vive una vegada del direutor, Zoya Akhtar.[2]

Monumentos editar

  • Monumento Natural "Peña d'Arias Montano"
  • Ermita de la Reina de los Ánxeles Portada almohadillada
  • Espadaña y garites
  • Ilesia de San Marcos
  • Ermita de San Bartolomé

Monumentu Natural "Peña d'Arias Montano" editar

 
Ilesia de San Marcos, alredor de la cual arrexuntar el pueblu de Alajar.

Monumentu Natural Peña d'Arias Montano o Peña de Alájar ye un monumentu de la naturaleza de gran valor paisaxísticu y históricu. Equí vivió'l famosu humanista Benito Arias Montano, que-y dio nome, por eso güei día conocer col nome de Peña d'Arias Montano. Ufierta unes vistes increíbles de Alájar y tou escontra'l sur de la provincia d'Huelva. Debaxo ye un treme de cueves ente les que destaca'l Palaciu Osucro, cueva qu'anguaño permanez zarrada.

Ermita de la Reina de los Ánxeles editar

Ermita de la Reina de los Ánxeles o Ermita de La nuesa Señora de los Ánxeles asitiada dientro de la Peña de Alájar. Esta ermita del sieglu XVI ye un heteroxéneu edificiu formáu por agregamientos a un pequeñu templu. Consta de nave, presbíteru y camarín, amás de sacristía, vivienda y anexos. La nave, con fuertes deformaciones en planta, tien dos arcos tresversales apuntaos, qu'arrinquen de pilastres adosaes.

Portada almohadillada editar

Asitiada delantre de la Ermita. Consta de dos semicolumnas y un arcu, amás de les mochetas en derrame y unos arranques de murios a manera de contrafuertes. Escarez de referencia histórica, sicasí la so filiación ta bien clara dientro de l'Arquiteutura Renacentista.

Espadaña y garites editar

Asitiada en cantu del pandu onde s'asitia la ermita de la Reina de los Ánxeles, na Peña d'Arias Montano atópase una pintoresca espadaña, acompañada por dos tales garites apilastradas, de planta circular y bóveda de media naranxa. La espadaña consta de dos niveles: l'inferior presenta una composición simétrica a base de seis semicolumnas empotraes en cada cara qu'enmarquen un arcu de mediu puntu, dos talos buecos adintalados con ventanes cuadraes enriba y finalmente dos macizos.

Les columnes van sobre pedestales independientes y lleva unos sucintos capiteles. El pisu alto ta constituyíu por un macizu central paralepipédico con una ventana central ovalada. Tres campanes y un pintorescu farol completen la obra.

Fiestes editar

-El primer domingu de xunu, fiesta de la Santísima Trinidá, ye costume que los habitantes de Alájar alleguen a escuchar la misa de dolce, dempués de lo que tradicionalmente realízase una comida nel campu.

-Fiesta Llocal y romería de la fiesta de los Ánxeles: mientres los díes 6,7 y 8 de setiembre (declarada d'Interés Turísticu Nacional).

-Festividá del votu: celébrase'l sábadu y domingu siguiente a la romería del 8 de setiembre.

-Romería de San Bartolomé: celébrase'l penúltimu fin de selmana d'agostu.

-Fiesta de Ntra. Sra. de la Salú: l'últimu fin de selmana d'agostu.

-Fiesta de San Marcos: el domingu más cercanu al 25 d'abril.

-Pregón de San Bartolomé: a mediaos del mes d'Agostu.

-Pregón de la Reina de los Ánxeles: celebrar a principios del mes d'Agostu.

Aldegues editar

Alajar llegó a cuntar nel sieglu XIX con 8 aldegues. Anguaño tán poblaes namái 4: El Calabacino, La Collada, El Cabezuelo y Los Madroñeros. [3]

Personaxes pernomaos editar

Arias Montano:Llingüista

Demografía editar

Gráfica d'evolución demográfica d'Alájar ente 1900 y 2006
Fonte Institutu Nacional d'Estadística d'España - Ellaboración gráfica por Wikipedia

Ver tamién editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar