Almonaster la Real

conceyu de la provincia d'Huelva (España)

Almonaster la Real ye un conceyu español de la provincia d'Huelva, Andalucía. Tien una población de 1891 habitantes (2016), partíos ente la llocalidá puramente dicha, con unos seiscientos habitantes, y una ventena d'aldegues, espardíes sobremanera'l términu municipal. Con una superficie de 322 km², tien una densidá de 5,7 hab/km². Asítiase a unos 20 km d'Aracena, a unos 100 de la ciudá de Huelva y a 40 de Portugal. Nel so términu municipal allúgase'l puntu asfaltáu más altu de la Provincia d'Huelva, nel Cuetu de San Cristóbal, con 891 metros d'altitú, xusto nel llugar onde acaba l'asfaltu.

Almonaster la Real
Alministración
País España
Autonomíasimple Andalucía
Provincia Provincia de Huelva
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde d'Almonaster la Real Manuel Ángel Barroso Trujillo
Nome oficial Almonaster la Real (es)[1]
Códigu postal 21350
Xeografía
Coordenaes 37°52′24″N 6°47′10″W / 37.8733°N 6.7861°O / 37.8733; -6.7861
Almonaster la Real alcuéntrase n'España
Almonaster la Real
Almonaster la Real
Almonaster la Real (España)
Superficie 322 km²
Altitú 913 m
Llenda con
Demografía
Población 1793 hab. (2023)
- 978 homes (2019)

- 841 muyeres (2019)
Porcentaxe 0% de Provincia de Huelva
0% de Andalucía
0% de España
Densidá 5,57 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
almonasterlareal.com
Cambiar los datos en Wikidata
Almonaster la Real vista dende la Peña de San Cristóbal
Torre de la mezquita
Ilesia de Almonaster la Real

Xeografía editar

Dada la estensión (322 quilómetros cuadraos) y situación (ente la sierra de Aracena y El Andévalo) del so términu municipal, Almonaster la Real presenta un relieve variáu, que ye derrotu per dellos ríos y riberes.[2]

Situación y llendes editar

Almonaster atopar al Noroeste de la provincia d'Huelva y llenda al [[norte con Cortegana y Jabugo, al este con Santa Ana la Real, Alájar y Aracena, al Oeste con Cortegana, Aroche y El Cerro de Andévalo y al sur con El Campillo, Zalamea la Real, El Cuetu y Cortegana.

Relieve editar

El relieve ye bien accidentáu y con mayor altitú al norte (asitiada na sierra de Aracena), más baxu y llanu al Sur (El Andévalo). La llocalidá puramente dicha atopar a 613 metros sobre'l nivel del mar, anque'l máximu altor del términu municipal atópase na Sierra de San Cristóbal, con 912,9 metros d'altor.[3]

Hidrografía editar

Los principales ríos que traviesen el conceyu son el ríu Odiel, la ribera d'Esguilada, la ribera de Olivargas, Ribera de Almonaster y la ribera de Ríu Caliente, amás de pequeños regueros como la ribera del Moru, el regueru de Acebuche, el regueru la Lisa...

Flora editar

Esiste una gran variedá vexetal, debida a la estensión del conceyu. Na zona septentrional, l'elementu más destacáu ye la devesa, na que sobresalen especies como la encina y el sufrera, y nes zones de mayor altitú, el castañu y delles especies de caxigals. Al pie de los calces de les riveras crez el bosque galería, formáu por chopos, fresnos, sauces y omeros. Na parte meridional destaquen les grandes mases forestales de pinu pináster, pinu pinea y ocalitos, utilizaos pa fines industriales. Nes zones de monte más baxu apaez el monte mediterraneu; y, xunto al nucleu urbanu y a les numberoses aldegues, atópense les típiques güertas, ocupando les vegues y les zones más llanes.

Fauna editar

En tol términu habiten especies típiques del monte mediterraneu, de les que destaquen les rapazos, como'l águila real, el águila perdicera, l'azor, el ferre, el uxu real o'l cárabo. Tamién esisten numberoses colonies d'utre negra y utre leonado; amás d'especies con valor cinexéticu como los xabalinos, los venaos, los coneyos, perdices, los malvíses y les palombos. .

Etimoloxía editar

El so nome procede del árabe, المنستير al-munastir, términu d'orixe llatín que significa "el monesteriu".[4]

Historia editar

Los primeros restos d'asentamientu humanu remontar a la Edá del Bronce, atopándose restos arqueolóxicos al sur del términu municipal. Los restos más antiguos atopaos nel pueblu son de dómina romana, atopaos na Mezquita. D'esta mesma dómina son los restos arqueolóxicos de Santolaya.

Mientres el dominiu musulmán Almonaster foi una importante llocalidá. Nesta dómina llevantó la mezquita-castiellu, sobre los restos de les antigües construcciones romana y visigoda.

En 1230 cayó en manes cristianes, pasando a formar parte de Portugal y darréu de Castiella. Perteneció al Conceyu de Sevilla y foi propiedá del Arzobispáu.

Dende 1822 forma parte de la Provincia d'Huelva. Nos últimos dos sieglos el conceyu vivió de la minería, que supunxo una medría de la población bien importante, faciendo que superara los 9.000 habitantes nes primeres décades del sieglu XX, siendo asina unu de los conceyos más poblaos de la provincia. Col cayente de les esplotaciones, y dende mediaos del sieglu XX Almonaster sufre les consecuencies del éxodu rural.

Demografía editar

Númberu d'habitantes nos últimos años.

Gráfica d'evolución demográfica d'Almonaster la Real ente 1900 y 2009
Fonte Institutu Nacional d'Estadística d'España - Ellaboración gráfica por Wikipedia

Monumentos editar

Mezquita de Almonaster la Real, sieglu X editar

Construyida sobre una basílica visigoda del sieglu V, ye una construcción irregular fecha de lladriyu y piedra cantera sobre una planta trapezoide, que la so forma probablemente tuviera determinada pol cayente del terrén. Ye probable que la mezquita namái tuviera una entrada nel primer entamo norte de la nave central este. La so escasa lluz recibir del patiu, la puerta y trés estreches ventanos o troneres, dos d'elles a la izquierda y a la derecha del mihrab. Na sala d'oración afayaron dieciséis sepulcros ensin datar. El so calter arcaicu puede provenir de ser construyida a principios del sieglu IX, pero tamién puede considerase como una solución provinciana al programa d'edificaciones de la dómina de los califes. La xerarquización de la sala d'oración paez sofitar más bien el segundu camientu.

Otros monumentos editar

Fiestes editar

  • Fiestes de la Santa Cruz. El primer domingu del mes de mayu empecipien los festexos n'honor a la Cruz, poles dos hermandaes responsables, la de La Fonte y la del Llanu, que s'enfrenten ente cantares por ver cual ye la cruz meyor afatada
  • Cruz de mayu (primer domingu de mayu).
  • Romería de Santolaya, el tercer sábadu de mayu.
  • Fiestes Patronales (agostu).
  • Xornaes de Cultura Andalusí de Almonaster.
  • Matanza Vexetal, L'Aldea Calbazares

Personaxes pernomaos editar

Aldegues editar

Anguaño Almonaster cuenta con 14 aldegues:

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. «{~} Almonaster Frontera Abierta {~}». Archiváu dende l'orixinal, el 7 de febreru de 2009.
  3. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes rg
  4. José María Calvo Baeza, Nomes de llugar españoles d'orixe árabe, Madrid: Darek-Nyumba, 1990.

Enllaces esternos editar