Alexandru III de Macedonia (en griegu antiguu Αλέξανδρος ο Μακεδών, Aléxandros ho Makedon, , Pella – , Babilonia), conocíu davezu como Alexandru'l Grande o Alexandru Magnu (Μέγας Αλέξανδρος, Megas Aléxandros)[4][5] foi fíu de Filipu II de Macedonia ya Olímpia d'Épiru.

Alexandru Magnu
reis de Macedonia

336 edC - 323 edC
Filipu II de Macedonia - Alejandro IV de Macedonia (es) Traducir, Filipo III de Macedonia (es) Traducir
faraón

330 edC - 323 edC
Darío III (es) Traducir - Alejandro IV de Macedonia (es) Traducir, Filipo III de Macedonia (es) Traducir
Vida
Nacimientu Pella[1][2]
Nacionalidá Macedonia Antigua
Muerte Babilonia, (32 años)
Sepultura Alexandría
Causa de la muerte Fiebre tifoideo
Familia
Padre Filipu II de Macedonia
Madre Olimpia d'Epiru
Casáu con Parysatis (324 edC – m. 323 edC)
Barsine-Estatira (es) Traducir (324 edC – m. 323 edC)
Roxana (es) Traducir (328 edC – m. 323 edC)[3]
Pareyes Barsine
Kampaspe (es) Traducir
Euxenippus (en) Traducir
Bagoas (es) Traducir
Hefestión
Fíos/es
Hermanos/es
Familia
Pueblu Dinastía argéada (es) Traducir
Estudios
Llingües falaes griegu antiguu
Alumnu de Aristóteles
Anaxímenes de Lámpsaco (es) Traducir
Oficiu políticu, líder militarmonarca
Influyencies Aristóteles
Serviciu militar
Graduación Comandante en Xefe
Lluchó en guerras de Alejandro Magno (es) Traducir
Creencies
Relixón relixón na Antigua Grecia
Mitoloxía griega
Cambiar los datos en Wikidata

Convirtióse en rei de Macedonia tres la muerte de so pá a los 20 años. Nel so reináu conquistó un imperiu que diba dende Los Balcanes hasta la India, espardió les idees helenístiques n'Oriente y fundó ciudaes como Alexandría y llibró un refileru curiosu de batalles importantes como la de Gargamela, na que ganó al rei persa Daríu III.

Los socesores editar

Tres la muerte prematura d'Alexandru, l'imperiu efímeru qu'elli consiguió divídese ente los sos xenerales o Diádocos. Quedando l'estáu alexandrín de la viniente forma:

Referencies editar

  1. «Alexander of Macedon, 356–323 B.C.: a historical biography».
  2. Plutarcu. «Vida de Alejandro Magno» (en griegu antiguu). Vidas paralelas. 
  3. «Q24484129» (en rusu). Brockhaus and Efron Encyclopedic Dictionary. Volume XXVII, 1899. 
  4. Esti términu apaez nel Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Ver: alexandrín, -ina, -ino
  5. Esti términu apaez nel Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Ver: helenismu

Enllaces esternos editar