Alfleda (n'inglés: Ælfflæd) (nació 654, morrió c. 714) fía d'Oswiu, rei de Northumbria, y d'Eanfleda. Baxaba por tanto de dos cases reales: Bernicia y Deira. Per parte del so padre yera nieta del rei Etelfrido, y per parte de la so madre del rei Edwin de Northumbria. Alfleda foi consagrada a la relixón dende pequeña y vivió na abadía de Whitby tola so vida, convirtiéndose finalmente n'abadesa del monesteriu.

Alfleda
Vida
Nacimientu Reinu de Northumbriacirca 654
Nacionalidá Reinu de Northumbria
Muerte abadía de Whitby (es) Traducir713 (58/59 años)
Sepultura abadía de Whitby (es) Traducir
Familia
Padre Oswiu de Northumbria
Madre Eanfleda de Deira
Hermanos/es
Estudios
Llingües falaes inglés
Oficiu monxa
Santoral
8 de febreru
Creencies
Orde relixosa Orde de San Benitu
Cambiar los datos en Wikidata

Vida editar

Alfleda vivió cuasi tola so vida en monesterios. Nun yera inusual nel sieglu XII que les muyeres de families reales convertir en monxes; inclusive dacuando les reines facer al enviudar como lo fixo la so madre Enfleda. El casu de Alfleda ye inusual por ingresar al monesteriu a bien temprana edá, cuando entá nun tenía un añu d'edá, según cuenta Bede.

Cuando Alfleda cuntaba apenes un añu, el so padre viose obligáu a enfrentase al poderosu Penda de Mercia qu'axuntara un potente exércitu p'atacar Northumbria. Los numberosos intentos d'Oswiu de convencelo per medios diplomáticos y sobornos fallaron, y dio empiezu una guerra na que, contra toa mira, la victoria sonrió a los northumbrianos. Estimosu pola victoria, Oswiu fundó doce monasterios y apurrió a la so fía a Hilda de Whitby, pariente materna de la neña, por que fuera educada na abadía de Hartlepool. Cuando Hilda abandonó Hartlepool pocu dempués pa fundar l'abadía de Whitby, llevar a Alfleda con ella.

A la muerte de Hilda en 680, la vilba de Oswiu Enfleda y la so fía Alfleda exercieron como abadeses conxuntes hasta la muerte de Enfleda a finales de la década. Eanfleda convertiríase entós n'abadesa de Whitby hasta la so muerte en 714. Naquella dómina, la ilesia de Northumbria yera una institución rico y poderoso, y Alfleda pudo rellacionase con delles de les figures más destacaes del so tiempu.

Como miembru de la familia real northumbriana, Alfleda intervieno dacuando na vida política del reinu. Según la Vida de San Cuthbert, Alfleda taba esmolecida pola cuestión socesoria mientres el reináu del so hermanu Egfrith, una y bones ésti nun tenía herederos direutos y esto podría crear desordes y lluches nel reinu, polo que convoca al santu pa falar de la tema. El mesmu Cuthbert, recuérdalu a Alfleda la esistencia d'un mediohermanu, Aldfrido, qu'entós daquella s'atopaba viviendo en Iona, nel reinu de Dal Riata. Aldfrith va ser coronáu a la muerta de Egfrido, que finó en guerra contra los pictos.

Tres la muerte d'Aldfrido en 705 alícase'l problema socesoriu, una y bones el fíu de Aldfrith, Osred, cuntaba apenes 8 años entós daquella y Edwulfo, ocupó'l tronu de Northumbria. Finalmente, y gracies a la intervención de Wilfrid, arzobispu de York, al qu'Alfleda sofitó, pudo llegase a un alcuerdu que caltuvo la paz nel reinu y a Osred nel tronu. Alfleda siguiría siendo una figura política importante hasta la so muerte en 714.

A la so muerte foi considerada santa, celebrándose la so festividá'l 8 de febreru.

Ver tamién editar

Referencies editar