10-05-2020 09:57

Anny Ahlers (21 d'avientu de 1907Hamburgu – 14 de marzu de 1933Londres) foi una cantante y actriz alemana.

Anny Ahlers
Vida
Nacimientu Hamburgu[1]21 d'avientu de 1907[2]
Nacionalidá Bandera d'Alemaña Alemaña
Muerte Londres14 de marzu de 1933[2] (25 años)
Sepultura Ohlsdorf Cemetery
Causa de la muerte caída (es) Traducir
Estudios
Llingües falaes alemán
Oficiu cantanteactriz de cine
Mena de voz sopranu
Instrumentu musical voz
IMDb nm0013988
Cambiar los datos en Wikidata

Carrera editar

Nació frutu d'un matrimoniu ente Wilhelm Ahlers y la so esposa Augusta Victoria Lieberg. El so padre yera un oficial del exércitu y la so güela materna yera inglesa. Ahlers empezó la so carrera a la edá de cuatro años, actuando como baillarina en funciones de circu. A los siete años estudió na Operatic School of Dancing d'Hamburgu. El so papel principal foi na opereta Casanova, compuesta por Ralph Benatzky. Esti papel afitó la so popularidá en Berlín.

En 1928, Eric Charell llevóla a trabayar nes operetes de Berlín. Actuó na opereta orixinal de Paul Abraham, Die Blume von Hawaii (The Flower from Hawaii). D'adolescente estudió ballet y cantu.

Tamién fixo seis películes de 1928 a 1931 y consiguió un compromisu pa una opereta en Londres por cuenta de la so formosa voz. Trabayó con estrelles de la talla de José Wedorn, Sig Arno, Kurt Gerron, Ida Wüst, Lotte Neumann, Johannes Riemann, Walter Janssen, y Ernö Verebes, ente munchos otros. El públicu queríala, y rápido convirtióse nuna de les estrelles más populares d'Europa. Consiguió papeles principales nes películes True Jacob y The Company's In Love.

N'avientu de 1931, apaeció con Richard Tauber nuna opereta d'Erich Wolfgang Korngold nel Admiralspalast de Berlín. Esti llamóse Das Lied der Liebe y basóse na opereta Johann Strauss Das Spitzentuch der Königin. Esto presentó hasta marzu de 1932, dempués de lo cual foise a Londres, Inglaterra, p'apaecer xunto a Heddle Nash na opereta The Dubarry nel teatru de La so Maxestá. Anque ella nun falaba inglés, el so cantu ganó escelentes crítiques. Los críticos denomáronlu "viviegu" y dixeron que taba destinada al estrellalgu de Hollywood.

 
Ahlers na década de 1930

Vida privada y suicidiu editar

Tuvo una curtia rellación col productor Stanley Scott.

Mentanto una actuación en setiembre de 1932, tuvo una crisis nerviosa nel escenariu. L'espectáculu atayóse mientres ella recuperábase nun balneariu. Empezaron los rumores de que desenvolviera una adicción a la morfina y les pastielles pa dormir. Nesi momentu empezó a salir con Sir Merrik Burrell, un millonariu apocayá divorciáu. Él dio-y un aníu d'esmeralda y encargó-y una semeya d'ella al artista Philip Alexius De Laszlo.

El 14 de marzu de 1933, mientres s'atopaba en Londres, morrió en circunstancies revesoses dempués de saltar dende la so ventana del balcón del segundu pisu del hotel onde vivía y romper el so pescuezu tres la cayida, nun aparente suicidiu. La so muerte foi atribuyida tanto a la morfina que tomara mientres sufría de tuberculosis como al alcohol y a les pastielles pa dormir que taba tomando debíu a la velea severa. La so ama de llaves comentó a un periodista nel so momentu qu'Anny yera sonámbula y que podría cayese. Sicasí, el forense dictaminó que la so muerte foi un suicidiu. Foi amburada y les sos cenices foron soterraes n'Hamburgu. La so llábana sepulcral treslladóse al Xardín de Muyeres inauguráu en 2001.[3] Tenía 25 años.

Filmografía editar

Discografía editar

  • I Give My Heart / The Dubarry.[5]

Referencies editar

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 15 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. 2,0 2,1 Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Identificador GND: 128390379. Data de consulta: 17 ochobre 2015. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. «Anny Ahlers». en Find a Grave. (n'inglés)
  4. https://www.filmaffinity.com/es/film509360.html
  5. https://www.discogs.com/es/Anny-Ahlers-I-Give-My-Heart-The-Dubarry/release/13384901

Enllaces esternos editar