Artazu ye un conceyu de la Comunidá Foral de Navarra, asitiáu na Merindad de Estella, na contorna de Puente la Reina y a 29 km. de la capital de la comunidá, Pamplona. La so población en 2017 foi de 117 habitantes (INE).[3]

Artazu
Alministración
País España
Comunidá foral Navarra
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde d'Artazu Javier Albizu Sanz
Nome oficial Artazu (es)[1]
Nome llocal Artatsu (eu)[2]
Códigu postal 31109
Xeografía
Coordenaes 42°41′02″N 1°50′23″W / 42.68398105°N 1.83985039°O / 42.68398105; -1.83985039
Artazu alcuéntrase n'España
Artazu
Artazu
Artazu (España)
Superficie 6.03 km²
Altitú 451 m
Llenda con
Demografía
Población 116 hab. (2023)
- 61 homes (2019)

- 55 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.02% de Navarra
0% de España
Densidá 19,24 hab/km²
Cambiar los datos en Wikidata

Primeramente adscrita a la zona non vascófona pola Llei Foral 18/1986, en xunu de 2017 el Parllamentu navarru aprobó'l pasu de Artazu a la Zona mista de Navarra por aciu la Llei foral 9/2017.[4]

Símbolos editar

Escudu editar

L'escudu d'armes del llugar de Artazu tien el siguiente blasón:

Trai d'oru y un árbol de sínople.

Xeografía física editar

Situación editar

La llocalidá de Artazu ta asitiada na parte central de la Comunidá Foral de Navarra dientro de la Zona Media de Navarra o Navarra Media y el Valle de Mañeru o Val de Mañeru a una altitú 447 msnm. El so términu municipal tien una superficie de 6,03 km² y llenda al norte y este col conceyu de Puente la Reina, al Sur col de con Mañeru y al oeste col de Guirguillano.[6]

Relive ya hidrografía editar

La llocalidá atópase na falda oriental del cuetu de Santa Cruz (563 msnm), metanes un paisaxe predreso de limonitas y arenisques acolorataes del terciariu continental, esti llugar del valle de Mañeru atópase separáu del Valdizarbe pol ríu Arga.[7]

Demografía editar

Evolución de la población editar

Gráfica d'evolución demográfica d'Artazu ente 1900 y 2017

     Población de derechu (1900-1991) o población residente (2001) según los censos de población del INE.[8]      Población según el padrón municipal de 2017 del INE.

Monumentos y llugares d'interés editar

Ilesia de San Miguel Arcánxel editar

Trátase d'un edificiu que sufrió munchos tresformamientos a lo llargo de los sieglos. Nel so orixe yera un templu pregótico, nel que se realizaron obres en 1549 pol canteru Juan De Inchaurrondo. Otra reforma producir en 1633, añu en que se documenta la reconstrucción de tola ilesia a cargu del canteru Pedro Urdinarán. Finalmente, na dómina neoclásica, reformar en fondura, adquiriendo l'aspeutu definitivu. Tien planta de cruz llatina con cruceru cuadráu y cabecera rectangular, la nave del sieglu XIII estrechar en rellación col restu de la obra del sieglu XVII. Al esterior aprecien les distintes fases constructives; la puerta d'accesu tien arcu de mediu puntu renacentista y ta protexida por un pórticu cubiertu con bóveda de crucería estrellada y torre alzada a los sos pies. Nel so interior destaca la talla romanista d'un Crucificáu, de principios del sieglu XVII, realizada pol estellés Domingo de Bidarte y la Virxe del Rosario, obra de Bernabé Imberto de fines del sieglu XVI.[9]

La sacristía caltién una imaxe de San Miguel, expresivista del segundu terciu del sieglu XVI, delles motes (dellos puzonados) y una cruz parroquial de plata, neoclásica y punzonada por Sasa.[9]

Ermita de Santa Cruz editar

Asitiada un cuartu d'hora de camín escontra Soracoiz, la so construcción data del sieglu XVI, anque nella haise lleváu a cabu importantes reformes nel XIX y darréu nel XX.[6][10]

Cultura editar

Fiestes y eventos editar

La llocalidá celebra les sos fiestes patronales n'honor de San Miguel el 29 de setiembre. Ye mesmu mes el día 14 tien llugar una romería'l 14 a la ermita de Santa Cruz.[6]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Afirmao en: Euskaltzaindia.
  3. INE (ed.): «Cifras de población referidas al 01/01/2017». Cifras Oficiales de Población de los Municipios Españoles: Revisión del Padrón Municipal - Población a 1 de enero de 2017.
  4. Naiz.info (22 de xunu de 2017): 44 llocalidaes navarres ganen derechos pal euskara al pasar a la zona mista’
  5. OTAZU RIPA, Jesús Lorenzo (1999). Navarra - Temes de Cultura Popular nᵘ 268, Heráldica Municipal de la Merindad de Estella I. Gobiernu de Navarra, páx. 14. ISBN 84-235-0040-3.
  6. 6,0 6,1 6,2 Caja d'Aforros y Monte de Piedá de Navarra (ed.): «Artículu de Artazu». Gran Enciclopedia Navarra. Consultáu'l 20 de xineru de 2012.
  7. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes eukomedia
  8. Institutu Nacional d'Estadística (España) (ed.): «Censos de población de Artazu». Alteraciones de los conceyos nos Censos de Población dende 1842. Consultáu'l 16 de payares de 2011.
  9. 9,0 9,1 Euskomedia (ed.): «Artículu de Artazu». Enciclopedia auñamendi. Consultáu'l 20 de xineru de 2011.
  10. PÉREZ OLLO, Fernando (1983). Ermites de Navarra. Caxa d'Aforros y Monte de Piedá de Navarra, páx. 41. ISBN 84-7231-851-6.

Enllaces esternos editar