Un asaltu aereu o aeromóvil (tamién denomada caballería aeromóvil) ye'l movimientu de fuercies armaes n'helicópteru o avión pa combatir y destruyir fuercies enemigues o pa prindar y caltener posiciones claves. Amás del entrenamientu regular d'infantería, estes fuercies son entrenaes en rappel y tresporte aereu, y el so equipu ye modificáu dacuando pa dexar que se tresporte meyor. Por cuenta de les restricciones de carga d'estes aeronaves, les tropes d'asaltu aereu son xeneralmente infantería llixera.

Asaltu aeromóvil mientres la Guerra de Vietnam.

Si les tropes son llanzaes en paracaíes, reciben el nome de paracaidistes.

Organización y emplegu editar

Les unidaes d'asaltu aereu pueden variar n'organización, pero toos inclúin a la infantería como elementu de combate primariu, sofitada pol tresporte n'helicópteru, el sofitu aereu cercanu (CAS n'inglés), la evacuación médica y el reabastecimiento. La mayoría inclúi amás dalgún tipu d'artillería aeromóvil. El tamañu de les unidaes varia, pero típicamente son brigaes o divisiones.

Les unidaes aeromóviles tán diseñaes y entrenaes pal insertamientu aereu (delles vegaes designada como envolvimientu aereu), el reabastecimiento per aire, y si ye necesariu, la estraición aérea.

Historia editar

 
Soldaos de la 6ª División Aerotresportada británica cerca de Ranville el 7 de xunu de 1944. Al fondu puede vese un planiador Horsa.

La movilidá aérea foi un conceutu clave dende la Segunda Guerra Mundial. Los aproximamientos iniciales a la movilidá aérea enfocar n'unidaes aerotresportaes, que consistíen en paracaidistes y delles vegaes en tropa tresportada en planiadores.

Los paracaidistes fueron llanzaos dende los cielos en Sicilia, Normandía, Holanda y Creta. Mentanto, los alemanes utilizaben el autogiro pa tresportar los pilotos de la Luftwaffe baltaos de vuelta a llinies amigues.

Al rematar la guerra, los Aliaos, cuantimás Estaos Xuníos, vieron que les aeronaves de despegue y aterrizaxe vertical podíen ser útiles. Mientres la Guerra de Corea, Estaos Xuníos tuvo la so primer prueba de combate col helicópteru.

L'usu del helicópteru en Corea (y n'Indochina y el Norte d'África polos franceses) taba llindáu nos años 1950 pola disponibilidad y capacidaes de los helicópteros de la dómina. L'usu más habitual yera d'evacuación médica. Sicasí, la utilidá del helicópteru yera obvia pa los planificadores militares.

Un primer intentu pa utilizar la movilidá aérea na guerra foi la Batalla de Dien Bien Phu. Los militares franceses creíen que podíen reabastecer indefinidamente la guarnición. Sicasí, la teunoloxía aérea disponible, los medios como fueron aplicaes, el terrén y la xeografía conducieron al fracasu.

L'exércitu francés ganó esperiencia mientres la Guerra d'Independencia d'Arxelia ente 1954 y 1962. Los franceses usaben helicópteros norteamericanos que fueron denominaos Aeromobilité. Les primeres operaciones d'asaltu aereu yeren pequeñes, pero fueron creciendo rápido en tamañu y algame hasta unidaes d'un batallón completu. Los helicópteros de ALAT, Aviation Legère Armée de Terre (Aviación Llixera del Exércitu de Tierra), fueron emplegaos como puestos de mandu, forníos con radios y tresportaron tropes direutamente a la batalla.

Guerra de Vietnam editar

La necesidá d'un nuevu tipu d'unidá aportó a evidente pal Exércitu de los Estaos Xuníos en 1964 cola visión d'un nuevu tipu de guerra. L'Exércitu vio que la xeografía variada de Vietnam faía'l movimientu de tropes bien difícil. Pa evitar esti problema, desenvolvieron la idea d'utilizar helicópteros pa treslladar tropes escontra y fuera del campu de batalla, tresportar los mancaos y llanzar suministros.

Primeramente formóse una unidá nueva esperimental, la 11ª División d'Asaltu Aereu, combinando infantería llixera col tresporte n'helicópteru y el sofitu aereu integraos. Dempués de los entrenamientos y les pruebes, la unidá foi activada pa sirvir en Vietnam cola designación de 1ª División de Caballería Aérea, siguiendo la tradición de la 1ª División de Caballería.

La primer unidá de la nueva división qu'entró n'aición foi'l 7º Reximientu de Caballería, comandado pol Teniente Coronel Harold G. Moore, un antiguu paracaidista. Esti reximientu yera'l mesmu que Custer mandó na Batalla de Little Bighorn. El 14 de payares de 1965, Moore dirixó a les sos tropes al combate cerca del macizu de Chu Pong, xunto a la frontera de Vietnam y Camboya, na Batalla de Ia Drang.

Esta unidá dio'l nome actual del términu Caballería Aérea. Les unidaes d'esti tipu suelen referise como Aeromóvil o con otros términos que describen la integración ente fuercies de combate de tierra y aire nuna sola unidá.

Ver tamién editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar