Atalaya del Cañavate

conceyu de la provincia de Cuenca (España)

Atalaya del Cañavate ye un conceyu español de la provincia de Cuenca, na comunidá autónoma de Castiella-La Mancha.

Atalaya del Cañavate
Alministración
País España
AutonomíaBandera de Castiella-La Mancha Castiella-La Mancha
Provincia provincia de Cuenca
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde d'Atalaya del Cañavate Adolfo Montoya Pérez
Nome oficial Atalaya del Cañavate (es)[1]
Nome llocal Atalaya del Cañavate (es)
Códigu postal 16710
Xeografía
Coordenaes 39°31′05″N 2°15′07″W / 39.5181°N 2.252°O / 39.5181; -2.252
Atalaya del Cañavate alcuéntrase n'España
Atalaya del Cañavate
Atalaya del Cañavate
Atalaya del Cañavate (España)
Superficie 46.6 km²
Altitú 892 m
Llenda con Cañada Juncosa, Tébar, Vara de Rey y San Clemente
Demografía
Población 105 hab. (2023)
- 58 homes (2019)

- 54 muyeres (2019)
Porcentaxe 0% de provincia de Cuenca
0% de Castiella-La Mancha
0% de España
Densidá 2,25 hab/km²
Cambiar los datos en Wikidata

Demografía editar

Atalaya del Cañavate cunta con 103 habitantes (INE 2016).

Xeografía editar

Atalaya del Cañavate atopar a menos de seis quilómetros de Cañada Juncosa, Tébar y El Cañavate. A 85 quilómetros de Cuenca y a 70 d'Albacete. Al sur de Honrubia, Atalaya del Cañavate atopar nel km 175, xusto nel importante nuedu de l'autovía del Este (Autovía del Este, Madrid-Valencia) cola autovía d'Alicante o A-31 (que se dirixe escontra Albacete y Alicante) y l'Autovía Estremadura - Comunidad Valenciana o A-43 (que se dirixe escontra Ciudá Real y Mérida).

  • Llatitú: 39° 31' N.
  • Llargor: 2° 14' O.
  • Altitú: 892 msnm.

Clima editar

Cunta con un clima mediterraneu continentalizado. De branos verdaderamente templaos, con máximes de normal cimeres a 30 graos, usualmente percima de 35, y con iviernos en que les xelaes suelen algamar los -10 graos, con nevaes frecuentes na dómina iverniza.

Historia editar

La so hestoria remontar hasta la dómina árabe. Ello ye que'l so nome ye de raigañu árabe: "llugar altu o torre dende onde se xixila". Esta torre tuvo asitiada nel Cuetu del Castillejo. Nun principiu namái se llamó "Talaya"; la denominación "del Cañavate" añader nel sieglu XIX, posiblemente por decisión alministrativa pa estremala de la otra Talaya qu'hai en Cuenca, qu'a partir d'entós pasó a llamase "de Cuenca".

Na so redoma, cuando se realizaben les obres de l'Autovía A-43 , apaecieron los restos d'una villa romana de calter agropecuariu con unes escelentes termes (calteníes en toles sos partes) y una zona señorial en redol a un peristilo, que nel so día caltenía pintures murales de vivos colores, salones decoraos con moldures y columnes y tol luxu que se prodigaba nos establecimientos d'esti tipu, incluyíos los pavimentos de mosaicos.

Foi una de les 63 aldegues d'Alarcón, tal que consta nel documentu datáu en 1184, dempués de la conquista realizada por Alfonsu VIII de Castiella. Años más tarde, estes aldegues integrar nel Marquesáu de Villena.

Hasta 1635 yera términu municipal d'El Cañavate, pueblu del que se secesionó.

Usos y costumes editar

La festividá más importante d'esta población ye'l Corpus Christi, que puede celebrase ente finales de mayu a mediaos de xunu (nun ye una fiesta fixa nel calendariu). El domingu fai una procesión, ofíciase una misa na ilesia de L'Asunción y de siguío se "cuerre la bandera" na plaza del pueblu; esto ye, coyer la bandera del pueblu pol mástil y enarbolándola, faer munchos xuegos y movimientos, pasándola alredor del tol cuerpu ensin que s'endolque alredor del mástil nin que toque'l suelu.

De siguío, ufiértase'l "puñao" (un vasín con frutos secos) y un vasu de "cuerva" (sangría), sufragaos por unu de los vecinos del pueblu (o unu de los sos descendientes, una y bones la mayoría de la población emigró a les grandes ciudaes nos años sesenta), pa tolos asistentes a esta fiesta.

El sábadu víspora d'esta fiesta celebra un concursu de caldereta manchega, típicu platu a base de corderu, pimientu coloráu, cebolla, tomate, ayu, vinu y especies.

Alministración editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 César Chiva Carrión A.E
1983-1987 César Chiva Carrión A.E
1987-1991 César Chiva Carrión   PP
1991-1995 Francisco Antonio Catalán Segovia   PP
1995-1999 César Chiva Carrión   PP
1999-2003 Matilde Flores Vallés   PP
2003-2007 Matilde Flores Valles   PP
2007-2011 Adolfo Montoya Pérez   PP
2011-2015 Adolfo Montoya Pérez   PP
2015-2019 Juliana Gallego Moratalla   PSOE
2019-2023 Adolfo Montoya Pérez   PP
2023- n/d n/d

Monumentos editar

Ver tamién editar


Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.

Enllaces esternos editar