Banco Nacional de Germoplasma de la Estación de Villaviciosa

El Bancu Nacional de Germoplasma de la Estación de Villaviciosa ye una finca 90 hectárees d'estensión dedicada a bancu de germoplasma del pumar ente otros, arriendes a centru d'investigaciones y meyores agraries, que ta alministrada pol Serviciu Rexonal d'Investigación y Desenvolvimientu Agroalimentario » (SERIDA) que ye un organismu autónomu de la Comunidá Autónoma del Principáu d'Asturies.[1][2] El SERIDA tien la so see nesta finca de Villaviciosa.

Historia editar

La Estación Pomolóxica creóse oficialmente en setiembre de 1956 en Villaviciosa, (Principáu d'Asturies), teniendo entós la finca inicial daqué más de 8 ha d'estensión.[2]

Mientres los años 60 amplióse la superficie por aciu la compra de finques aledañas, hasta algamar más de 60 ha. Construyendose nuna d'elles la Escuela d'Agricultura (reinaugurada en 1987).[2]

Col estáu de les autonomíes en 1985 (Decretu 20/85 de 21 de febreru) créase'l Centru d'Esperimentación Agraria (CEA), nome que caltendría hasta 1991. Mientres esti periodu amóntase la superficie de la finca hasta les 90 ha.[2]

En 1991, el Centru renomase como Institutu d'Esperimentación y Promoción Agraria (IEPA). Nesti últimu periodu, y gracies al consensu de les distintes fuerces polítiques llegase pola Llei 5/1999, a la creación del Serviciu Rexonal d'Investigación y Desenvolvimientu Agroalimentario » (SERIDA) que tien la so see física na finca de Villaviciosa.[2]

Funciones del organismu autónomu SERIDA editar

Les funciones del SERIDA tán empobinaes a programar y executar actividaes d'investigación, desenvolvimientu y tresferencia de tecnoloxíes agraries nel ámbitu de la Comunidá Autónoma del Principáu d'Asturies.[3][4]

Bancu de germoplasma vexetal d'Asturies editar

  • Coleiciones de granes, onde se caltién una coleición funcional de granes na que s'inclúin dende la xudía común (Phaseolus spp.), trigos (Triticum spp.) y especies hortícolas del heriedu de la zona norte d'España.[4]
  • Coleiciones de campu, con variedaes locales d'ablanar (Corylus ablana L.) y 50 variedaes comerciales d'arándanu (Vaccinium spp.).
  • Coleición de pumares (Malus domestica) tradicionales del Principáu d'Asturies con 550 variedaes locales asturianes, tantu de mesa como de sidra. Ente estes postreres atopen les 76 variedaes que tán incluyíes na Denominación d'Orixe Protexida (D.O.P.) sidra d'Asturies.[5][6]
  • Coleición de pumares non asturianos, con 250 variedaes de pumares del arcu Atlánticu del norte d'España.

Referencies editar

Bibliografía editar

  • Dapena, Y., Blázquez, M.D. 2009. Descripción de les variedaes de mazana de la D.O.P Sidra d'Asturies. SERIDA. 69 pp. [disponible online: @http://www.serida.org/pdfs/4071.pdf].
  • Dapena, Y., Blázquez, M.D., Fernández, M. 2006. Recursos fitogenéticos del Bancu de Germoplasma de Pumar del SERIDA. Tecnoloxía Agroalimentaria 3: 34-39. [disponible online: @http://www.serida.org/pdfs/1524.pdf].
  • Rivera Núñez, Diego; Obón de Castro, Concepción. Frutos secos, oleaxinosos, frutales de güesu, almendros y frutales de pebida . Volum 1. Editum, 1997, p.152–153. ISBN 8476847440 [Consulta: 19 febreru 2012].
  • Henri Kessler, Pomologie romande illustrée. -yos 50 meilleures variétés de fruits pour la culture avec reproduction en couleurs d'après échantillons cultivés au pays, 1949.[1]
  • Willi Votteler: Verzeichnis der Apfel- und Birnensorten, Obst- und Gartenbauverlag, München 1993, ISBN 3-87596-086-6
  • André Leroy, Dictionnaire pomologique, tomes 3 et 4, 1867.
  • Les deux tomes de « Le Verger Français », 1947, 1948.

Enllaces esternos editar