Beniflà ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Perteneciente a la provincia de Valencia, na comarca de la Safor.

Beniflà
símbolos de Beniflà (es) Traducir símbolos de Beniflà (es) Traducir
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Safor
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Beniflá (es) Traducir David Ribas Gasent
Nome oficial Beniflá (es)[1]
Nome llocal Beniflà (ca)
Códigu postal 46722
Xeografía
Coordenaes 38°55′41″N 0°11′19″W / 38.928055555556°N 0.18861111111111°O / 38.928055555556; -0.18861111111111
Beniflà alcuéntrase n'España
Beniflà
Beniflà
Beniflà (España)
Superficie 0.62 km²
Altitú 50 m
Llenda con
Demografía
Población 484 hab. (2023)
- 236 homes (2019)

- 221 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Safor
0.02% de provincia de Valencia
0.01% de Comunidá Valenciana
0% de España
Densidá 780,65 hab/km²
benifla.es
Cambiar los datos en Wikidata

Xeografía editar

Asitiáu na marxe derecha del ríu Serpis. La superficie del términu ye dafechu llana. El ríu Serpis sigue'l perfil de la llende occidental.

El clima ye mediterraneu: los vientos más frecuentes son el poniente y el norte; esti postreru ye'l que trai les agües.

Dende Valencia, aportar a esta llocalidá al traviés de la N-332 pa enllazar cola CV-680.


Llocalidaes estremeres editar

El términu municipal de Beniflà parte coles siguientes llocalidaes: Beniarjó, La Font d'en Carròs, Palma de Gandia y Potríes, toes elles de la provincia de Valencia.

Historia editar

Antigua alquería d'orixe musulmán, que'l so territoriu pertenecía al términu xeneral del Rebollet. Tres la conquista caltuvo la so población musulmana hasta la espulsión de los moriscos en 1609, fecha en que tenía daqué más de 100 habitantes. Perteneció a la familia de los Carroç y al ducáu de Gandía. Hasta finales del sieglu XVII tuvo práuticamente despoblada, empecipiando entós una recuperación demográfica que la llevó a llograr los 360 habitantes en 1794. A principios del sieglu XIX abandonó'l cultivu de la morera, y por cuenta de la recesión económica que supunxo, la población sufrió un descensu progresivu.

Alministración editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983
1983-1987
1987-1991
1991-1995
1995-1999
1999-2003
2003-2007 Miguel Faus Soldevilla PSPV-PSOE
2007-2011 Salvador Castella Navarro CVa
2011-2015 David Ribas Gasent PSPV-PSOE
2015-2019 n/d n/d
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Demografía editar

Evolución demográfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2011 2012 2013 2014 2015
172 155 148 153 157 164 204 238 265 375 445 465 464 451 453

Economía editar

Los cultivos son na so mayor parte de regadío, collechándose naranxes y hortolices. Regar con agües del ríu Serpis al traviés de la Acequia Madre.

Monumentos editar

Fiestes llocales editar

  • Fiestes Mayores. Celebra fiestes patronales San Jaime'l 25 de xunetu.

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.

Enllaces esternos editar