Benissoda ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Perteneciente a la provincia de Valencia, na comarca del Valle de Albaida.

Benissoda
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Valle de Albaida (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Benisoda (es) Traducir Antonio Espí Ferri
Nome oficial Benissoda (ca)[1]
Códigu postal 46869
Xeografía
Coordenaes 38°49′57″N 0°31′51″W / 38.8325°N 0.53083333333333°O / 38.8325; -0.53083333333333
Benissoda alcuéntrase n'España
Benissoda
Benissoda
Benissoda (España)
Superficie 4 km²
Altitú 319 m
Llenda con Agullent (es) Traducir, Agres y Albaida
Demografía
Población 460 hab. (2023)
- 238 homes (2019)

- 192 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Valle de Albaida (es) Traducir
0.02% de provincia de Valencia
0.01% de Comunidá Valenciana
0% de España
Densidá 115 hab/km²
benissoda.es
Cambiar los datos en Wikidata

Xeografía editar

Asitiáu al suroeste del Valle de Albaida, na aguada norte de la Sierra de Agullent. La superficie del términu ye ondulada, con altores inferiores a 500 m.; los montes más importantes son: Llombo, Bon Aire y Vista Bella. Cuerren pol términu'l ribayu de Baladrar y el de Benissoda, con un pequeñu banzáu que regula los riegos. El pueblu ta asitiáu nun montículo, xunto a la carretera.

El clima ye templáu, con iviernos fríos; los vientos dominantes son el llevante y la tramontana; el primeru ye'l que trai les agües, xeneralmente d'avientu a febreru.

Dende Valencia, aportar a esta llocalidá al traviés de l'A-7 pa enllazar cola CV-40.

Llocalidaes estremeres editar

El términu municipal de Benissoda parte coles siguientes llocalidaes: Agullent, Albaida, de la provincia de Valencia y Agres de la provincia d'Alicante.

Historia editar

Foi donada en 1271 por Xaime I a los Roiç de Corella. Dempués de la conquista caltuvo la so población morisca pola cual cosa la espulsión de 1609 abrasó de manera importante la so demografía. Formó parte del marquesáu de Albaida.

Alministración editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983
1983-1987
1987-1991
1991-1995 Ramon Lloret PP
1995-1999 Salvador Roig Espí PSPV-PSOE
1999-2003 Salvador Roig Espí PSPV-PSOE
2003-2007 Salvador Roig Espí PSPV-PSOE
2007-2011 Salvador Roig PSPV-PSOE
2011-2015 Antonio Espi PSPV-PSOE
2015-2019 José Miguel Lluch Roig PP
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Demografía editar

Evolución demográfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2010
304 310 312 291 298 300 304 320 327 361 378

Economía editar

Na parte montascosa del términu hai pinares y monte baxu, que s'utilicen como camperes. Hai cultivos de regadío aprovechando les agües del banzáu de Baladrar; prodúcense ceberes, hortolices y frutales. Nel secanu cultívense algarrobos, olivares y vide, en campos gradiaos.

Monumentos editar

Fiestes llocales editar

Sobre'l 17 de xineru celebra la festividá de Sant Antoni del porquet, onde festeros y xente del pueblu monten la tradicional foguera, esta fiesta ye visitada por muncha xente de los pueblos vecinos. A parte de la foguera tamién se realiza la "plantà de la pi del mig" la nueche anterior, el día de la foguera, xinta popular y paella xigante pa comer, depués pela nueche cena de sobaquillo. El domingu ye'l día relixosu, yá que tien llugar la misa y procesión n'honor a Sant Antoni, según la benedicción d'animales y repartu de panes bendichos, pero antes de too esto, la "pericana" pa xintar, a la qu'allega muncha xente.

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.

Enllaces esternos editar