Cáseda (eusquera: Kaseda) ye una villa y un conceyu español de la Comunidá Foral de Navarra, asitiáu na merindad de Sangüesa, na Contorna de Sangüesa y a 59,5 km de la capital de la comunidá, Pamplona. La so población en 2015 yera de 989 habitantes (INE).

Cáseda
Alministración
País España
Comunidá foral Navarra
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Cáseda (es) Traducir Jesús Antonio Esparza Iriarte
Nome oficial Cáseda (es)[1]
Kaseda (eu)[2]
Nome llocal Kaseda, Gahatseta (eu)[2]
Códigu postal 31490
Xeografía
Coordenaes 42°28′15″N 1°21′49″W / 42.47074308°N 1.36372318°O / 42.47074308; -1.36372318
Cáseda alcuéntrase n'España
Cáseda
Cáseda
Cáseda (España)
Superficie 85.61 km²
Altitú 428 m
Llenda con Oibar, Sangüesa/Zangoza, Javier, Sos d'o Rei Catolico, Carcastillo, Galipentzu y Sada, Navarre
Demografía
Población 969 hab. (2023)
- 489 homes (2019)

- 485 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.15% de Navarra
0% de España
Densidá 11,32 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
caseda.es
Cambiar los datos en Wikidata

Xeografía física editar

Situación editar

La llocalidá asítiase na parte oriental de la Comunidá Foral de Navarra y al sureste de la Merindad de Sangüesa. El so términu municipal tien 85,61 km² y llinda al norte con Aibar y Sada al oeste con Gallipienzo, al este con Sangüesa, Javier y na provincia de Zaragoza (Sos del Rei Católicu y Sofuentes) y al sur con Carcastillo.

Relieve ya hidrografía editar

Relieve La llocalidá asitiar

nun cuetu, na marxe izquierda del ríu Aragón, próximu a la falda del monte de San Pedro. Dende'l pueblu puede vese de lloñe, y d'oeste a este: la Sierra de Ujué (Gallipienzo), el alto de Lerga, la Sierra de Izco, la Sierra de Leyre y la de Peña. Al sur del conceyu queda'l monte de San Pedro como parte de la Sierra de Peña que traviesa'l términu d'este a oeste. Esta panorámica puede resultar daqué engañosa una y bones la mayor parte de la estensión de Cáseda ta asitiada precisamente al sur de la Sierra Peña-San Pedro. Por ello vamos estremar delles unidaes de relieve de norte a sur.

Entrando pela carretera que llega d'Aibar atopamos con unes terraces (Saso) que van baxando hasta llegar al altor del ríu Aragón (370-400 msnm). Llegáu al pueblu empiecen les estribaciones de la Sierra de Peña-San Pedro (monte de San Pedro 892 msnm) que traviesa'l términu d'este a oeste y baxa de forma nidia escontra'l piedemonte meridional onde mayor estensión apréciase, siendo la llanura'l relieve predominante, rotu poles elevaciones del monte d'El Pinar de Cáseda (592 msnm) al altor de la población de San Isidro del Pinar.

Hidrografía Tocantes

a la hidrografía casedana, el ríu Aragón ye la principal corriente d'agua. L'Aragón traviesa'l territoriu al altor de la llocalidá d'este a oeste, entrando de Sangüesa y dexándonos pa regar Gallipienzo. Dellos ribayos derruempen les tierres del restu del términu tanto al norte como al sur de San Pedro.

Mui cerca del ríu lleguen les agües de la Canal de les Bardenas. Vien de Sangüesa y ye visible hasta llegar a la falda de San Pedro. Ellí, na boca del túnel, introducir nel monte y travesar de llau a llau. Vuelve surdir y a despintase pa salvar El Pinar de Cáseda. A la salida de dicha altitú toma direición a Sofuentes y Cinco Villes (Aragón). Esta canal dexa regar grandes zones del sur del términu municipal.

Demografía editar

Evolución demográfica
1897 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2017
1.573 1.581 1.657 1.722 1.869 1.898 1.950 1.830 1.345 1.145 1.124 1.053 975

Patrimoniu editar

  • Ermita de San Zoilo
  • Ermita del Calvariu
  • Parroquia La nuesa Señora de l'Asunción
  • Casa de cultura

Fiestes editar

  • 5 de febreru: Fiestes patronales n'honor a Santa Águeda
  • 9 de setiembre: Fiestes grandes n'honor a Les Reliquies

Persones destacaes editar

Deportes editar

El Club de Fútbol Beti Casedano ye l'equipu de fútbol de la llocalidá. Anguaño xuega na Primer Autonómica de Navarra.

Ver tamién editar

Bibliografía editar

  • Las tardes de la Bárdena (memories d'Humbelino Ayape recoyíes por Antonio Zavala). Editorial Sendoa - Coleición Biblioteca de Narrativa popular.

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. 2,0 2,1 Afirmao en: Euskaltzaindia.

Enllaces esternos editar