Córcega y Cerdeña

Corsica et Sardinia foi una provincia romana qu'incluyía les actuales islles de Córcega y Cerdeña. La so capital asítiase en Cagliari, y estremábase nes subrexones de Corsica (la so capital yera Bastia) y Sardinia (la so capital yera Cagliari).

Civilización púnica
Córcega y Cerdeña
(de 238 edC a 445)
Reinu Vándalu
provincia romana
Alministración
Capital Cagliari
Xeografía
Coordenaes 39°15′N 9°03′E / 39.25°N 9.05°E / 39.25; 9.05
Cambiar los datos en Wikidata

Mientres la primer guerra púnica los romanos atacaron Cerdeña nel 259 e.C. , ensin consecuencies. Nel añu 229 e.C. , Cartago dexó Córcega y Cerdeña a Imperiu romanu, pero foi necesariu un sieglu de combates pa pacificar l'interior de dambes islles. Nel 29 e.C. convertir en provincia senatorial y nel 66, provincia del Imperiu.

Final de la provincia de Córcega y Cerdeña editar

 
El reinu vándalu en conquistando Cerdeña (nel 455 e.C.) y Córcega (nel 456 e.C.)

Nel añu 455, una espedición vándala empobinada por Genserico atacó les islles Baleares, Córcega, Cerdeña y Sicilia. L'archipiélagu de les Baleares y les otres trés islles pasaron al dominiu vándalu, hasta que Xustinianu I amestó les Islles Baleares y Sicilia al Imperiu bizantín. Cerdeña y Córcega aguantaron unos años más pero acabaron rindiéndose ante los bizantinos.

Gobernadores editar

  • Racio Constante.— Gobernador de tiempos de Septimio Severu quien ordenó la so muerte.[1]

Principales poblaciones editar

Ciudaes en Córcega editar

Ciudaes en Cerdeña editar

Referencies editar

  1. Casio Dion, LXXV, 16.