La catarata Gocta, conocida llocalmente como La Chorrera, ye un saltu d'agua que s'atopa nes cercaníes de los caseríos peruanos de Cocachimba y San Pablo, distritu de Valera, provincia de Bongará, departamentu d'Amazones nel nordeste de Perú.

Catarata Gocta
Situación
PaísBandera del Perú Perú
Rexón Departamento de Amazonas (es) Traducir
Tipu Catarata
Coordenaes 6°01′23″S 77°53′14″W / 6.0231°S 77.8872°O / -6.0231; -77.8872
Catarata Gocta alcuéntrase en Perú
Catarata Gocta
Catarata Gocta
Catarata Gocta (Perú)
Datos
Cambiar los datos en Wikidata

Historia editar

Los vecinos del llugar siempres conocieron a esta catarata como Gocta. "Chorrera" ye la pallabra qu'empleguen los pobladores de Coca y Cocachimba pa dicir ‘tabayón’. Nesi mesmu valle hai aproximao 22 tabayones (chorreras).

En marzu de 2006, un grupu d'esploradores lideraos pol alemán Stefan Ziemendorff, decidieron tomar les midíes topográfiques de la catarata y afayaron que ―coles sos 540 metros de cayida llibre― ye la quinta cayida llibre d'agua más alto del mundu:[1]

  1. Kerepakupai Merú (Salto Ángel), de 979 m, en Bolívar (Venezuela).
  2. Kjeragfossen, de 715 m, en Noruega. Esta catarata ensugar mientres delles dómines del añu.
  3. Saltu Kukenaam, de 674 m; en Bolívar (Venezuela). Esta catarata ensugar mientres delles dómines del añu.
  4. Catarata del Aventexu Colgante, de 549 m, n'Aisén (Chile).
  5. Tabayón Gocta, de 540 m, n'Amazones (Perú).

L'altor total del tabayón ye de 771 m, lo que la alluga nel llugar nᵘ 15 na llista mundial de cascaes, tando los tabayones los Trés Hermanes (914 m, en Junín) de terceres, y el tabayón Yumbilla (896 m, n'Amazones, en quintu llugar.[2]

Lleendes editar

Esisten dos leyenda alrodiu de esti tabayón: una rellaciónase cola maldición d'una bella serena rubia qu'ayudada de culiebra xigante curien una vasía d'oru. Otra fala del paisanu Juan Mendoza que sumió encantáu poles roques qu'hai detrás del tabayón.

Turismu editar

El tabayón de Gocta ye visitada por munchos turistes, que empecipien el so percorríu dende la ciudá de Chachapoyas, pa depués pasar al pobláu de Cocachimba, dende onde s'empecipia una caminada na cual pueden apreciase interesantes plantes y animales de mariña y sierra. Esiste agospiamientu en Cochachimba que dexa descansu a la vista del tabayón. Esta visita ye parte del circuitu turísticu norte de Perú, que na so etapa na rexón d'Amazones que engloba amás visites a reserves naturales na selva en zona inda virgenes y que son llares de munches especies d'animales en peligru d'estinción. Amás inclúi la fortaleza prehispánica de Kuélap, ruines d'una fortaleza construyida pola Cultura Chachapoyas ente los sieglos X y XIV, antes de la so conquista pol Imperiu incaicu, según los Sarcófagos de Carajía, los mausoleos de Revash, el muséu de Leimebamba, la La llaguna de los Cóndores, el camín Inca n'Amazones, La ruta de Gran Vilaya, el covarón de Quiocta, ente munchos otros.

Zona reservada editar

Dada la trescendencia del tabayón Gocta, les autoridaes de la rexón Amazones faen xestiones pa protexer les riqueces qu'esisten na zona, por casu, pervalibles especies de flora y fauna.

 
Otra vista de la cayida.

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Llista de cascaes d'agua en cayida llibre, nel sitiu web World Waterfall Database.
  2. Llista de cascaes más altes (considerando l'altor total de les varies cayíes), nel sitiu web World Waterfall Database.

Enllaces esternos editar