Charlotta Frölich

Charlotta Frölich (28 de payares de 1698 - 21 de xunetu de 1770) foi una escritora, historiadora, agrónoma, noble,[1] y poeta sueca.[2] Escribió poemes, hestories y trabayos sobre temes polítiques y científicos y foi la primer muyer en ser publicada pola Real Academia de les Ciencies de Suecia.[3] N'ocasiones utilizó'l seudónimu "Lotta Triven".

Charlotta FrölichPicto infobox character.png
Vida
Nacimientu Suecia28  de payares de 1698
Nacionalidá Sueca
Muerte

21  de xunetu de 1770

(71 años)
Familia
Padre Carl Gustaf Frölich
Casada con Johan Funck
Hermanos/es
Oficiu
Oficiu historiadora, poeta, físicaagrónoma
Alcuñu/os Lotta Triven
Cambiar los datos en Wikidata

BiografíaEditar

Charlotta Frölich yera fía del conde Carl Gustaf Frölich y de Beata Christina Cronström, y sobrina de l'autora y visionaria relixosa Eva Margareta Frölich. En 1735 casóse con Johan Funck, gobernador d'Uppland. Frölich describió la so infancia como una bien estricta, privada de cualquier luxu y consagrada al luteranismu y al trabayu duru, y declaró que foi educada en hestoria, llectura, escritura, xeres del llar y relixón. Evitó'l matrimoniu mientres dellos años porque deseyaba dedicase a l'agricultura. Sicasí, tres la so unión con Funck, siguiría con esti llabor. Tanto antes como mientres del so matrimoniu, Frölich foi propietaria del la facienda Överbo, onde tenía un altu fornu nel que fabricaba arrabio.

Ente los años 1741 y 1742, convertir na primer muyer en ser publicada pola Real Academia de les Ciencies de Suecia, con tres llibros sobre agronomía nos que describía les sos esperiencies propies y apurría dellos inventos n'agricultura. La única otra muyer que foi publicada pola Academia de les Ciencies mientres la Era de la Llibertá (Frihetstiden) foi Eva Ekeblad. En 1759 Charlotta Frölich publicó un llibru sobre hestoria, lo que la convertiría na primer historiadora del so país. En 1768 foi, xuntu con Françoise Marguerite Janiçon, una de los dos muyeres que participaron nel alderique políticu sobre les polítiques económiques del estáu nel que Frölich yá publicara primeramente ensin un seudónimu.[2]

Foi tamién una poeta famosa poles sos poesíes aciages.

Trabayos[4]Editar

  • Et ankommit bref om såningsmachinen under namn af Lotta Triven (Fíxose un anunciu sobre la máquina de llantadera sol nome de Lotta Triven.) (1741), llibru sobre agronomía.
  • Huru Norrlands bråkorn bör skötas i södre orterne i Swerige, beskrifwit af Lotta Triwen (1742), llibru sobre agronomía.
  • I föregående ämne eller om ängeskötsel är ingifwit af Lotta Triwn (1742), llibru sobre agronomía.
  • Swea och Götha christna konungars sagor, sammanfattade til underrättelse för Sweriges almoge och menige man, som af dem kunna lära, huru deras k. fädernesland ifrån flera hundrade år tilbakars blifwit regerat, samt se, huru på gudsfruktan,: laglydnad, dygd och enighet altid följt Guds wälsignelse; men deremot synd, lagens och eders öfwerträdelse, samt oenighet, haft til påföljder swåra landsplågor, blodsutgiutelser, förödelser m.m. (1759), llibru d'hestoria.
  • Charlotta Frölichs Enslighets nöje, eller Gudeliga tanckar under en andäktig bibel-läsning yttrade i rim i anledning af åtskilliga anderika språk, som til enskylt ro och förnöjelse samt lefwernes förbättring blifwit anförde och korteligen: förklarade. Tryckt i Upsala 1763 (1763), llibru d'oración espiritual.
  • Dean utflugne bi-swärmen, eller Högwälborna fru grefwinnan - - N.N:s. berättelse til herr - - - - - N.N. Om en af honom gifwen, men år 1768 förolyckad bi- stock eller bi-kupa. Jämte herr - - - - - N.N:s swar på samma berättelse Stockholm, tryckt hos Lorens Ludvig Grefing 1768 (1768), llibro sobre política.
  • Poëme, till allmänheten, om folck-ökningen i Sverige (1768), llibro sobre política.

Ver tamiénEditar

ReferenciesEditar

  1. Gabriel Anrep (1858-1864). Runeberg. ed (en sv). Svenska adelns ättar-taflor / Afdelning 1. Abrahamsson - Granfelt. http://runeberg.org/anrep/1/0902.html. 
  2. 2,0 2,1 Ann Öhrberg (2001). Gidlunds Förlag. ed (en sv). Vittra fruntimmer. Författarroll och retorik hos frihetstidens kvinnliga författare. Estocolmo. ISBN 91-7844-330-X. 
  3. Uppsala universitet (ed.): «1700-talets vittra fruntimmer ifrågasatte tidens normer» (sv) (15 de mayu de 2001).
  4. (2003) Riksdag, kaffehus och predikstol: frihetstidens politiska kultur, 1766-1772, Marie-Christine Skuncke, Henrika Tandefelt (eds.) (en sv), Atlantis ; Svenska litteratursällskapet i Finland. ISBN 91-7486-771-7.

Enllaces esternosEditar