Cristina Escrivá Moscardó
Cristina Escrivà Moscardó (12 de payares de 1959, Quart de Poblet) ye una xestora cultural y escritora. De formación multidisciplinar, ye una activista comprometida cola recuperación de la Memoria coleutiva, venceyada al mundu de la educación. Tutora de práutiques esternes d'Historia Contemporánea de la Universidá de Valencia.[1] Investigadora con Fontes Orales.[2] Comisaria d'esposiciones, autora de documentales y de más de 70 publicaciones fruto de les sos investigaciones.[3]
Cristina Escrivá Moscardó | |
---|---|
Vida | |
Nacimientu | Quart de Poblet, 12 de payares de 1959 (65 años) |
Nacionalidá | España |
Estudios | |
Llingües falaes |
castellanu catalán |
Reseña biográfica
editarYe una trabayadora incansable pola cultura de la Comunidá Valenciana. Pertenez a la “Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana”, filial de “l'Institut d'Estudis Catalans”; a la “Associació de Xestores i Gestors Culturals del País Valencià” y a la “Associació d'Escriptors en Llengua Catalana”.[4] Dende l'añu 2013 ye vocal de la “Societat Coral el Micalet”,[5] onde coordina la seición d'Actos culturales y Biblioteca; vocal de l'Asociación Valenciana pa la Investigación con Fontes Orales, AVIFOR con sede na Universitat d'Alacant. Direutora del Grupu d'Investigación de l'Asociación Cultural Institutu Obreru, GIACIO,[6] dende l'añu 2009 y, na actualidá, presidenta de l'Asociación Cultural Institutu Obreru de Valencia.[7] Tamién pertenez al comité asesor de la Cátedra de Memoria histórica del Sieglu XX, de la Universidá Complutense de Madrid.[8]
Como conferenciante o congresista participó en múltiples alcuentros, nacionales ya internacionales, como les Conferencies Internacionales del ISCHE.[9] Les materies que trabaya van dende'l Llibre pensamientu; Colonies escolares, España 1936-1939; Enseñanza, España 1936-1939; Escueles secundaries, España 1936-1939. Represión política, España 1939-1975; Anarquismu y cultura, España 1936-1939, según estudios feministes y de Xéneru. Unu de los sos últimos llibros correspuende a un cuentu onde les protagonistes son los trés Mages de xineru,[10] “Les 3 magues de gener” llibertá, igualdá y fraternidá–sororidad, inspirada na cabalgata llaica que se celebró en Valencia en xineru de 1937, cuando la ciudá foi sede del Gobiernu republicanu. coordinando los actos de la “Setmana de la Infància” y “Festa de la infantesa”.[11] Na actualidá ta ellaborando la biografía de la feminista Elisa Soriano Fischer.[12]
Llibros publicaos
editar- La Cultura de la Solidaridá, 1936-1939. Práutiques cotidianes de resistencia. La ética civil republicana, Madrid, Congresu La Guerra Civil Española 1936 - 1939, Sociedá Estatal de Conmemoraciones Culturales, 2006 (obra coleutiva). Edición electrónica.
- València, la ciutat dels sabuts. 70 aniversari del II Congrés Internacional d'escriptors per a la defensa de la cultura, València, Societat Coral el Micalet, 2007. (Comisaria de la esposición, editora lliteraria i coautora).
- Catálogu de la Esposición La Revolución Llibertaria. 70 aniversariu del 19 de xunetu de 1936, Madrid, Queimada, 2007 (editora lliteraria y coautora). Traducíu a los idiomes inglés y francés.
- Una banyerense del so tiempu, Àngela Sempere Sanjuán, Banyeres de Mariola, Asociación Cultural Font Bona, 2007 (prologuista).
- La Paz ye nuesa, 30 muyeres d'un infinitu, València, L’eixam, 2007.
- Recorregut republicà. De Peset a Timoteo, València, L’eixam, 2007.
- Llibru de ponencies del 30 aniversari del Moviment Feminista al País Valencià, 2008 (obra coleutiva).
- Guía didáctica La Revolución Llibertaria, València, L’eixam, 2008.
- La escuela de la Segunda República, Sevilla, Fundación Caxa Sol, 2008 (coautora).
- Archivu de la memoria de la Fundación Salvador Siguí, València, L’eixam, 2008 (coautora).
- Los Institutos pa Obreros, un formosu suañu republicanu, València, L’eixam, 2008.
- Botànic-Jesuïtes: un paisatge compartit, València, Universitat de València, 2008 (comisaria de la esposición, editora lliteraria i coautora).
- València, Capital Cultural de la República (1936-1937) Publicaciones de la Universitat de València, 2008 (obra coleutiva).
- Catálogu de la Esposición La muerte de la llibertá. Represión franquista al Movimientu Llibertariu, València, L’eixam, 2009 (comisaria de la esposición, editora lliteraria y coautora).
- Guía didáctica Los Institutos pa Obreros, València, L’eixam, 2009.
- Arrels de Fang, Ajuntament de Benetússer, València, 2010 (comisaria de la esposición permanente, editora lliteraria i coautora).
- Catálogu de la Esposición La Escuela Allumada, 1931-1939, València, L’eixam, 2010 (editora lliteraria y autora).
- Catálogu de la Esposición 100 años de anarcosindicalismo, Valencia, L’eixam, 2010 (editora lliteraria y coautora).
- Els horts solidaris. Les Colònies escolars de Picanya, 1937-1939, Ajuntament de Picanya, València 2011 (coautora). Premiu d'investigación.
- Guía urbana València i les dones republicanes. Un somni igualitari fet realitat, València, L’eixam, 2011.
- De les negres bombes a les doraes naranxes. Colonies escolares 1936-1939, València, L’eixam, 2011 (coautora).
- L'internáu-escuela Durruti, 1937-1939, València, Asociación Cultural Institutu Obreru, 2011.
- Cultura pa toos. El movimientu llibertariu y la educación, València, Fundación Salvador Siguí, 2012 (coautora).
- Los güeyos de Walter Reuter, València, Asociación Cultural Institutu Obreru, 2012.
- Guía urbana Des de Xunir Soviètica als magatzems de La Isla de Cuba. Passeig urbà pels carrers de la València republicana, València, L’eixam, 2012.
- Cohesió social i educació, Girona, Universitat, 2012 (obra coleutiva).
- Llingua Lliteratura y educación na España del sieglu XX, Universitat de Lleida, Peter Lang Bern, Internacional Academic Publishers, 2012 (obra coleutiva).
- Les Brigades Internacionals a Benicàssim. I i II Jornades Internacionals de Memòria Històrica, Madrid, Cultivalibros, 2013 (editora y coautora).
- Homenaxe a Juan Marín y a la xeneración de DIR, València, Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, 2013 (editora lliteraria y coautora).
- Les coples ocultes de la república, Madrid, Cultivalibros, 2013 (editora lliteraria).
- Les Brigaes Internacionales en Benicàssim. III Jornades Internacionals de Memòria Històrica, València, El petit editor, 2014 (editora y coautora).
- 75 anys del bombardeig de Xàtiva, la repressió franquista, 2014, Xàtiva, Ulleye, (coautora).
- Bétera, de la República al franquisme, Bétera, Esquerra Unida, 2014 (coautora).
- La infancia, l'ayalga de la Segunda República. La colonia infantil de Bellús, 502 escolares salvaos de la guerra, Xàtiva, Ulleye, 2014.
- Nel centenariu d'Alejandra Soler, Valencia, Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, 2014 (coautora).
- Artea eta erbestea, 1936-1960. Arte y exiliu, San Sebastian, Hamaika Bide Elkartea, 2015 (obra coleutiva).
- Si tuviera que volver empezar. Memories de Juan Marín, 1934-2004, València, PUV, 2015 (editora lliteraria).
- Apunts sobre fonts orals i la seva gestió, València, El petit editor, 2015 (coautora).
- Paroles sobre'l llegat cultural de la República, València, Societat Coral el Micalet, 2015 (coautora).
- València 1939-1975, una ruta pels vestigis de la dictadura franquista, València, Asociación Cultural Institutu Obreru, 2015 (coautora).
- Les trés Magues de gener, València, Societat Coral el Micalet, 2015.
- Impostures. Blablablismes i altres koales, València, El petit editor, 2016 (coautora).
- València 1808-2015. La Historia continua, València, Balandra edicions, 2016 (obra coleutiva).
Comisaria d'esposiciones
editar- La memoria viva. Les muyeres de Bétera, (Ajuntament de Bétera, 2002). -Educar en Guerra, l'Institutu Obreru de Valencia, (CCOOPV- FEIS, 2003).
- La mirada del fotógrafu Ismael Latorre, La força de donar. (PSPV, València, 2005).
- La força de donar, fotografíes d'Ismael Latorre Mendoza y poemes de Emili Olmos, (Societat Coral el Micalet, València, 2005).
- Educar en guerra. L'Institutu Obreru de Valencia na obra de Walter Reuter, 1936-1939 (Universitat de València, 2005).[13]
- La Revolución Llibertaria. 70 aniversariu del 19 de xunetu de 1936 (Atenéu de Madrid, 2006).
- Instituts Obrers: València-Sabadell 1936-1939, (Ajuntament de Sabadell, 2006).
- Luís Vidal y Walter Reuter (Societat Coral el Micalet, València, 2006).
- La llectura obrera, mientres la II República. (Ajuntament de Potries, 2007).
- València, la ciutat dels sabuts. 70 aniversari del II Congrés Internacional d'escriptors per a la defensa de la cultura (Societat Coral el Micalet, València, 2007).
- Botànic-Jesuïtes: un paisatge compartit (Jardí Botànic de la Universitat de València, 2008).
- Tiempu de República (C.M. Rector Peset de la Universitat de València, 2008).
- La muerte de la Llibertá. Represión franquista al Movimientu Llibertariu (Atenéu de Madrid, 2009).
- Los Institutos pa Obreros (Societat Coral el Micalet, València, 2009.
- Arrels de Fang, esposición permanente (Museu de Benetússer, Valencia, 2010).
- La Escuela Allumada, 1931-1939 (C. M. Rector Peset de la Universitat de València, 2010).
- 100 años de anarcosindicalismo (Museu d'Història de Catalunya, Barcelona, 2010).
- 100 anys d'anarcosindicalisme a Lleida (Sala Montsuar de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida, 2012).
- Los güeyos de Walter Reuter (Societat Coral el Micalet, València, 2012).
- La terra amaga secrets, esposición permanente (Museu de Benetússer, València, 2013).
- Els darrers cinc anys de la Setmana Cultural i Premis Miquelet (Societat Coral el Micalet, València, 2014).
- Anarcosindicalisme de la Transició als nostres dies (Ochobre Centre de Cultura Contemporània, València, 2014).
- L’amor als infants (Societat Coral el Micalet, València, 2015-2016).
Otros trabayos y actividaes
editarGuionista de documentales de temática educativa,[14] republicana[15] y de xéneru.[16] Coordinadora de Seminarios.[17] Editora lliteraria y guía de rutes memorialistas, pela ciudá de Valencia.[18] Autora de numberosos artículos publicaos en revistes[19] y blogues[20] y páxina Web dedicaes a la Historia oral, a la recuperación de la memoria coleutiva republicana y a los Institutos pa obreros.[21] Les sos investigaciones sobre'l fotógrafu alemán Walter Reuter,[22] del qu'hai documentáu la so etapa española mientres la Guerra Civil Española, llevó-y a realizar delles muestres sobre él, una d'elles nel añu 2005, na Universitat de València.[23] Especialista nos Institutos Obreros de València, Sabadell, Barcelona[24] y Madrid, y nes Colonies permanentes republicanes, los sos trabayos encontar nes fontes orales.
Premios
editarUnu de los premios llograos d'investigación, foi dau pol Conceyu de Picanya nel añu 2011.[25]
Nel añu 2008, recibió'l Premiu d'Honor de la II Edición del Festival Internacional de cine pa la integración (2008).[26]
Nel añu 2007, el documental “La utopía desarmada. Memòria d'un País Valencià republicá” 75’, de Info TV (2006), del realizador Sergi Tarín, recibió'l Premiu Tirant del Públicu a la meyor película valenciana, con documentación y producción de Cristina Escrivá.[27]
Referencies
editar- ↑ «Práutiques Esternes». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
- ↑ «fontes orales.html Fuentes Orales». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
- ↑ . Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
- ↑ «Llengua Catalana». Consultáu'l 9/09/2016..
- ↑ «El Micalet». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
- ↑ «GIACIO - Institutu Obreru». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
- ↑ «Asociación - Institutu Obreru». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
- ↑ Codrops. «Equipu d'Investigación - Cátedra». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
- ↑ «[Abstract Book/Livre des résumés - Université de Genève Universidad de Xinebra]». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
- ↑ «LES TRÉS MAGUES DE GENER: UN LLIBRE I UNA FESTA - Societat Coral El Micalet» (ca-ye) (20 d'abril de 2016). Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
- ↑ Valenciana, Intersindical. «Intersindical Valenciana». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
- ↑ Moscardó, Cristina Escrivá (1 de xineru de 2016). La Doctora Elisa Soriano Fischer y los sos coetanees. páxs. 1083–1090. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5513512. Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
- ↑ «Educar en Guerra». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
- ↑ Cervantes, Institutu. «[http://manchester.cervantes.es/FichasCultura/Ficha60917_44_2.htm filme screening
- Estudiar en Guerra. Los Institutos Obreros 1936/39
- Institutu Cervantes de Manchester]». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
- ↑ «[http://www.mcu.es/ccbae/es/consulta/registro.cmd?id=212331 Catálogu Coleutivu de la Rede de Biblioteques de los Archivos Estatales > La infancia sacupada colonies escolares 1936-1939]». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
- ↑ «Jo també sóc maga! València 1936-2016» (ca-ye). Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
- ↑ «fontes.html 13 y 14-s Valencia: Seminariu internacional "Dignifiquemos el pasáu. Les fontes orales y la so aplicación práutica" - CGT País Valencià i Múrcia». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
- ↑ «Valencia». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
- ↑ «Revistas». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
- ↑ Moscardó, Cristina Escrivá. «Introducción del llibru». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
- ↑ «Los institutos pa obreros, un formosu suañu republicanu». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
- ↑ «llibru-fotografo-republica-walter-reuter-1285846070123/Noticia.html?id=1285872305781 Fòrum de Debats acueye la presentación del llibru sobre'l fotógrafu de la República Walter Reuter». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
- ↑ «Educar en guerra 1936-39 - Vicerrectorado de Cultura - Universitat de València». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
- ↑ «ELS INSTITUTS OBRERS DEL FRONT POPULAR, SABADELL -BARCELONA». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
- ↑ Avanzis. «Els Horts Solidaris. Les colònies escolars de Picanya 1937-1939 - Llibres i altres - Ajuntament de Picanya». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
- ↑ Accesu.com. «festival internacional-de-cine-pa-la-integracion/45365/ #ShiningOnBrands». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
- ↑ «Abril 2007 - Vicerrectorado de Cultura - Universitat de València». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.