Cristina Escrivá Moscardó

xestora cultural y escritora española

Cristina Escrivà Moscardó (12 de payares de 1959Quart de Poblet) ye una xestora cultural y escritora. De formación multidisciplinar, ye una activista comprometida cola recuperación de la Memoria coleutiva, venceyada al mundu de la educación. Tutora de práutiques esternes d'Historia Contemporánea de la Universidá de Valencia.[1] Investigadora con Fontes Orales.[2] Comisaria d'esposiciones, autora de documentales y de más de 70 publicaciones fruto de les sos investigaciones.[3]

Cristina Escrivá Moscardó
Vida
Nacimientu Quart de Poblet12 de payares de 1959 (64 años)
Nacionalidá España
Estudios
Llingües falaes castellanu
catalán
Cambiar los datos en Wikidata

Reseña biográfica editar

Ye una trabayadora incansable pola cultura de la Comunidá Valenciana. Pertenez a la “Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana”, filial de “l'Institut d'Estudis Catalans”; a la “Associació de Xestores i Gestors Culturals del País Valencià” y a la “Associació d'Escriptors en Llengua Catalana”.[4] Dende l'añu 2013 ye vocal de la “Societat Coral el Micalet”,[5] onde coordina la seición d'Actos culturales y Biblioteca; vocal de l'Asociación Valenciana pa la Investigación con Fontes Orales, AVIFOR con sede na Universitat d'Alacant. Direutora del Grupu d'Investigación de l'Asociación Cultural Institutu Obreru, GIACIO,[6] dende l'añu 2009 y, na actualidá, presidenta de l'Asociación Cultural Institutu Obreru de Valencia.[7] Tamién pertenez al comité asesor de la Cátedra de Memoria histórica del Sieglu XX, de la Universidá Complutense de Madrid.[8]

Como conferenciante o congresista participó en múltiples alcuentros, nacionales ya internacionales, como les Conferencies Internacionales del ISCHE.[9] Les materies que trabaya van dende'l Llibre pensamientu; Colonies escolares, España 1936-1939; Enseñanza, España 1936-1939; Escueles secundaries, España 1936-1939. Represión política, España 1939-1975; Anarquismu y cultura, España 1936-1939, según estudios feministes y de Xéneru. Unu de los sos últimos llibros correspuende a un cuentu onde les protagonistes son los trés Mages de xineru,[10] “Les 3 magues de gener” llibertá, igualdá y fraternidá–sororidad, inspirada na cabalgata llaica que se celebró en Valencia en xineru de 1937, cuando la ciudá foi sede del Gobiernu republicanu. coordinando los actos de la “Setmana de la Infància” y “Festa de la infantesa”.[11] Na actualidá ta ellaborando la biografía de la feminista Elisa Soriano Fischer.[12]

Llibros publicaos editar

  • La Cultura de la Solidaridá, 1936-1939. Práutiques cotidianes de resistencia. La ética civil republicana, Madrid, Congresu La Guerra Civil Española 1936 - 1939, Sociedá Estatal de Conmemoraciones Culturales, 2006 (obra coleutiva). Edición electrónica.
  • València, la ciutat dels sabuts. 70 aniversari del II Congrés Internacional d'escriptors per a la defensa de la cultura, València, Societat Coral el Micalet, 2007. (Comisaria de la esposición, editora lliteraria i coautora).
  • Catálogu de la Esposición La Revolución Llibertaria. 70 aniversariu del 19 de xunetu de 1936, Madrid, Queimada, 2007 (editora lliteraria y coautora). Traducíu a los idiomes inglés y francés.
  • Una banyerense del so tiempu, Àngela Sempere Sanjuán, Banyeres de Mariola, Asociación Cultural Font Bona, 2007 (prologuista).
  • La Paz ye nuesa, 30 muyeres d'un infinitu, València, L’eixam, 2007.
  • Recorregut republicà. De Peset a Timoteo, València, L’eixam, 2007.
  • Llibru de ponencies del 30 aniversari del Moviment Feminista al País Valencià, 2008 (obra coleutiva).
  • Guía didáctica La Revolución Llibertaria, València, L’eixam, 2008.
  • La escuela de la Segunda República, Sevilla, Fundación Caxa Sol, 2008 (coautora).
  • Archivu de la memoria de la Fundación Salvador Siguí, València, L’eixam, 2008 (coautora).
  • Los Institutos pa Obreros, un formosu suañu republicanu, València, L’eixam, 2008.
  • Botànic-Jesuïtes: un paisatge compartit, València, Universitat de València, 2008 (comisaria de la esposición, editora lliteraria i coautora).
  • València, Capital Cultural de la República (1936-1937) Publicaciones de la Universitat de València, 2008 (obra coleutiva).
  • Catálogu de la Esposición La muerte de la llibertá. Represión franquista al Movimientu Llibertariu, València, L’eixam, 2009 (comisaria de la esposición, editora lliteraria y coautora).
  • Guía didáctica Los Institutos pa Obreros, València, L’eixam, 2009.
  • Arrels de Fang, Ajuntament de Benetússer, València, 2010 (comisaria de la esposición permanente, editora lliteraria i coautora).
  • Catálogu de la Esposición La Escuela Allumada, 1931-1939, València, L’eixam, 2010 (editora lliteraria y autora).
  • Catálogu de la Esposición 100 años de anarcosindicalismo, Valencia, L’eixam, 2010 (editora lliteraria y coautora).
  • Els horts solidaris. Les Colònies escolars de Picanya, 1937-1939, Ajuntament de Picanya, València 2011 (coautora). Premiu d'investigación.
  • Guía urbana València i les dones republicanes. Un somni igualitari fet realitat, València, L’eixam, 2011.
  • De les negres bombes a les doraes naranxes. Colonies escolares 1936-1939, València, L’eixam, 2011 (coautora).
  • L'internáu-escuela Durruti, 1937-1939, València, Asociación Cultural Institutu Obreru, 2011.
  • Cultura pa toos. El movimientu llibertariu y l'educación, València, Fundación Salvador Siguí, 2012 (coautora).
  • Los güeyos de Walter Reuter, València, Asociación Cultural Institutu Obreru, 2012.
  • Guía urbana Des de Xunir Soviètica als magatzems de La Isla de Cuba. Passeig urbà pels carrers de la València republicana, València, L’eixam, 2012.
  • Cohesió social i educació, Girona, Universitat, 2012 (obra coleutiva).
  • Llingua Lliteratura y educación na España del sieglu XX, Universitat de Lleida, Peter Lang Bern, Internacional Academic Publishers, 2012 (obra coleutiva).
  • Les Brigades Internacionals a Benicàssim. I i II Jornades Internacionals de Memòria Històrica, Madrid, Cultivalibros, 2013 (editora y coautora).
  • Homenaxe a Juan Marín y a la xeneración de DIR, València, Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, 2013 (editora lliteraria y coautora).
  • Les coples ocultes de la república, Madrid, Cultivalibros, 2013 (editora lliteraria).
  • Les Brigaes Internacionales en Benicàssim. III Jornades Internacionals de Memòria Històrica, València, El petit editor, 2014 (editora y coautora).
  • 75 anys del bombardeig de Xàtiva, la repressió franquista, 2014, Xàtiva, Ulleye, (coautora).
  • Bétera, de la República al franquisme, Bétera, Esquerra Unida, 2014 (coautora).
  • La infancia, l'ayalga de la Segunda República. La colonia infantil de Bellús, 502 escolares salvaos de la guerra, Xàtiva, Ulleye, 2014.
  • Nel centenariu d'Alejandra Soler, Valencia, Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, 2014 (coautora).
  • Artea eta erbestea, 1936-1960. Arte y exiliu, San Sebastian, Hamaika Bide Elkartea, 2015 (obra coleutiva).
  • Si tuviera que volver empezar. Memories de Juan Marín, 1934-2004, València, PUV, 2015 (editora lliteraria).
  • Apunts sobre fonts orals i la seva gestió, València, El petit editor, 2015 (coautora).
  • Paroles sobre'l llegat cultural de la República, València, Societat Coral el Micalet, 2015 (coautora).
  • València 1939-1975, una ruta pels vestigis de la dictadura franquista, València, Asociación Cultural Institutu Obreru, 2015 (coautora).
  • Les trés Magues de gener, València, Societat Coral el Micalet, 2015.
  • Impostures. Blablablismes i altres koales, València, El petit editor, 2016 (coautora).
  • València 1808-2015. La Historia continua, València, Balandra edicions, 2016 (obra coleutiva).

Comisaria d'esposiciones editar

  • La memoria viva. Les muyeres de Bétera, (Ajuntament de Bétera, 2002). -Educar en Guerra, l'Institutu Obreru de Valencia, (CCOOPV- FEIS, 2003).
  • La mirada del fotógrafu Ismael Latorre, La força de donar. (PSPV, València, 2005).
  • La força de donar, fotografíes d'Ismael Latorre Mendoza y poemes de Emili Olmos, (Societat Coral el Micalet, València, 2005).
  • Educar en guerra. L'Institutu Obreru de Valencia na obra de Walter Reuter, 1936-1939 (Universitat de València, 2005).[13]
  • La Revolución Llibertaria. 70 aniversariu del 19 de xunetu de 1936 (Atenéu de Madrid, 2006).
  • Instituts Obrers: València-Sabadell 1936-1939, (Ajuntament de Sabadell, 2006).
  • Luís Vidal y Walter Reuter (Societat Coral el Micalet, València, 2006).
  • La llectura obrera, mientres la II República. (Ajuntament de Potries, 2007).
  • València, la ciutat dels sabuts. 70 aniversari del II Congrés Internacional d'escriptors per a la defensa de la cultura (Societat Coral el Micalet, València, 2007).
  • Botànic-Jesuïtes: un paisatge compartit (Jardí Botànic de la Universitat de València, 2008).
  • Tiempu de República (C.M. Rector Peset de la Universitat de València, 2008).
  • La muerte de la Llibertá. Represión franquista al Movimientu Llibertariu (Atenéu de Madrid, 2009).
  • Los Institutos pa Obreros (Societat Coral el Micalet, València, 2009.
  • Arrels de Fang, esposición permanente (Museu de Benetússer, Valencia, 2010).
  • La Escuela Allumada, 1931-1939 (C. M. Rector Peset de la Universitat de València, 2010).
  • 100 años de anarcosindicalismo (Museu d'Història de Catalunya, Barcelona, 2010).
  • 100 anys d'anarcosindicalisme a Lleida (Sala Montsuar de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida, 2012).
  • Los güeyos de Walter Reuter (Societat Coral el Micalet, València, 2012).
  • La terra amaga secrets, esposición permanente (Museu de Benetússer, València, 2013).
  • Els darrers cinc anys de la Setmana Cultural i Premis Miquelet (Societat Coral el Micalet, València, 2014).
  • Anarcosindicalisme de la Transició als nostres dies (Ochobre Centre de Cultura Contemporània, València, 2014).
  • L’amor als infants (Societat Coral el Micalet, València, 2015-2016).

Otros trabayos y actividaes editar

Guionista de documentales de temática educativa,[14] republicana[15] y de xéneru.[16] Coordinadora de Seminarios.[17] Editora lliteraria y guía de rutes memorialistas, pela ciudá de Valencia.[18] Autora de numberosos artículos publicaos en revistes[19] y blogues[20] y páxina Web dedicaes a la Historia oral, a la recuperación de la memoria coleutiva republicana y a los Institutos pa obreros.[21] Les sos investigaciones sobre'l fotógrafu alemán Walter Reuter,[22] del qu'hai documentáu la so etapa española mientres la Guerra Civil Española, llevó-y a realizar delles muestres sobre él, una d'elles nel añu 2005, na Universitat de València.[23] Especialista nos Institutos Obreros de València, Sabadell, Barcelona[24] y Madrid, y nes Colonies permanentes republicanes, los sos trabayos encontar nes fontes orales.

Premios editar

Unu de los premios llograos d'investigación, foi dau pol Conceyu de Picanya nel añu 2011.[25]

Nel añu 2008, recibió'l Premiu d'Honor de la II Edición del Festival Internacional de cine pa la integración (2008).[26]

Nel añu 2007, el documental “La utopía desarmada. Memòria d'un País Valencià republicá” 75’, de Info TV (2006), del realizador Sergi Tarín, recibió'l Premiu Tirant del Públicu a la meyor película valenciana, con documentación y producción de Cristina Escrivá.[27]

Referencies editar

  1. «Práutiques Esternes». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
  2. «fontes orales.html Fuentes Orales». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
  3. . Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
  4. «Llengua Catalana». Consultáu'l 9/09/2016..
  5. «El Micalet». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
  6. «GIACIO - Institutu Obreru». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
  7. «Asociación - Institutu Obreru». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
  8. Codrops. «Equipu d'Investigación - Cátedra». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
  9. «[Abstract Book/Livre des résumés - Université de Genève Universidad de Xinebra]». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
  10. «LES TRÉS MAGUES DE GENER: UN LLIBRE I UNA FESTA - Societat Coral El Micalet» (ca-ye) (20 d'abril de 2016). Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
  11. Valenciana, Intersindical. «Intersindical Valenciana». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
  12. Moscardó, Cristina Escrivá (1 de xineru de 2016). La Doctora Elisa Soriano Fischer y los sos coetanees.  páxs. 1083–1090. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5513512. Consultáu'l 9 de setiembre de 2016. 
  13. «Educar en Guerra». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
  14. Cervantes, Institutu. «[http://manchester.cervantes.es/FichasCultura/Ficha60917_44_2.htm filme screening
    Estudiar en Guerra. Los Institutos Obreros 1936/39
    Institutu Cervantes de Manchester]». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
  15. «[http://www.mcu.es/ccbae/es/consulta/rexistru.cmd?id=212331 Catálogu Coleutivu de la Rede de Biblioteques de los Archivos Estatales > La infancia sacupada colonies escolares 1936-1939]». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
  16. «Jo també sóc maga! València 1936-2016» (ca-ye). Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
  17. «fontes.html 13 y 14-s Valencia: Seminariu internacional "Dignifiquemos el pasáu. Les fontes orales y la so aplicación práutica" - CGT País Valencià i Múrcia». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
  18. «Valencia». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
  19. «Revistas». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
  20. Moscardó, Cristina Escrivá. «Introducción del llibru». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
  21. «Los institutos pa obreros, un formosu suañu republicanu». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
  22. «llibru-fotografo-republica-walter-reuter-1285846070123/Noticia.html?id=1285872305781 Fòrum de Debats acueye la presentación del llibru sobre'l fotógrafu de la República Walter Reuter». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
  23. «Educar en guerra 1936-39 - Vicerrectorado de Cultura - Universitat de València». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
  24. «ELS INSTITUTS OBRERS DEL FRONT POPULAR, SABADELL -BARCELONA». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
  25. Avanzis. «Els Horts Solidaris. Les colònies escolars de Picanya 1937-1939 - Llibres i altres - Ajuntament de Picanya». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
  26. Accesu.com. «festival internacional-de-cine-pa-la-integracion/45365/ #ShiningOnBrands». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
  27. «Abril 2007 - Vicerrectorado de Cultura - Universitat de València». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.