Donato Argüelles y Álvarez

alcalde d'Uviéu (1887-1890)
(Redirixío dende Donato Argüelles Álvarez)

Donato Argüelles y Álvarez (sieglu de XIXEspaña) foi un políticu asturianu. Ye conocíu por haber sío alcalde d'Uviéu ente 1887 y 1890[1] reinando España María Cristina d'Habsburgu-Lorena.

Donato Argüelles y Álvarez
Vida
Nacimientu Españasieglu de XIX
Nacionalidá España
Estudios
Llingües falaes castellanu
Oficiu entamador
Cambiar los datos en Wikidata

Reseña biográfica editar

Nacencia ya infancia editar

Empiezos editar

Alcalde d'Uviéu editar

Escoyida'l 16 de xunu de 1887, la corporación taba compuesta por 31 conceyales, de los cualos votaron 28 pa la eleición de siete Tenientes d'Alcalde. Los Tenientes d'Alcalde yeren Manuel Díaz Argüelles, Gerardo Berjano Escobar, Antonio Landeta, Maximino Elvira, Alberto Rodríguez del Valle, Jose Laruelo González y Adolfo González Rúa.

Ente los conceyales qu'amás yeren síndicos atopábense Oliverio Martínez Mier, Francisco Bailly y Bernaldo de Quirós y Aureliano Escotet.

El restu de conceyales incluyía a Leopoldo Alas «Clarín», Rafael González Allegre, Pancracio Alvarez Llana, Policarpo Herrero Vázquez, José González y Rodríguez, Ramón Martínez Elorza, José Posada Huerta, Ramón Muñíz Fernández, Estanislao Suárez Sotu, Xusto Álvarez Aguirre, José Visu y García, Victoriano González Campomames, Hermógenes Feíto, Rafael PUmares, José Fernández Chon y Vicente Suárez Valdés. El secretariu yera Sindulfo García Tuñón.

Según el censu de 1887, nel conceyu d'Uviéu había una población de fechu de 42,633 habitantes y una población de derechu de 43,844.

Urbanismu Uvieín editar

Gobernando l'alcalde Donato Argüelles llevar a cabu un importante llabor urbanizadora d'Uviéu, creando dalgunes de les principales cais d'Uviéu no qu'hasta entós fueren güertes.

En 1887 dispúnxose denominar "Cai del 9 de Marzu" el camín urbanizáu dende San Bernabé al Ríu de San Pedro en memoria del llevantamientu d'Uviéu y la Provincia d'Uviéu en 1808 nel españíu de la Guerra de la Independencia Española.

Tamién se bautizó l'actual cai que comunica la Fábrica d'Armes de la Vega cola Estación del Norte d'Uviéu col nome de “Xeneral Elorza” n'honor a Francisco Antonio Elorza y Aguirre, "asturianu adoptivu, reformador y impulsador de la industria siderúrxico" na provincia "onde facilitó y estendió otres conocencies y trabayos accesorios, contribuyendo cola so iniciativa y enseñanza al fomentu de la riqueza del país y a crear nél una población obrera". Esti militar lliberal y ingenierio guipuzcoanu, dirixiera la Fábrica d'armes de Trubia ente 1845 y 1867 y participó nel movimientu lliberal mientres el Trieniu lliberal.

Mientres el mandatu del Escelentísimu Sr. Argüelles creóse la Cai Marqués de Pidal n'honor a D. Pedro J. Pidal, primer Marqués de Pidal, ministru, embaxador y presidente del Congresu. Camudóse'l nome de la "Cai de les Milicies" a Cai de "Posada Herrera" en nome de José de Posada Herrera, presidente del Conseyu de Ministros, del d'Estáu y del Congresu de los Diputaos. Tamién se creó la cai Rexente [Isidoro Gil de Jaz]] (Agora Cai de Gil de Jaz) n'honor al rexente de l'Audiencia, fundador del [Antiguu Hospiciu d'Uviéu]] "maxistráu celosísimo del progresu d'Asturies. Tamién s'honró al "sabiu Inxenieru de mines, asturianu adoptivu, Guillermo Schulz.

Creóse la nueva cai del Marqués de Santa Cruz de Marcenado n'honor a Álvaro Navia Osorio y Vigil, "coronel del antiguu reximientu d'Asturies, heroicu xeneral muertu na defensa d'Orán". Tamién se creó callar Conde Toreno pa recordar a los "patricios asturianos que con aquél titulo nobiliariu teníen el d'Alférez mayor del Principáu": los condes 5º y 7º de Toreno: Joaquín José Queipo de Llano y Quiñones "iniciador de los modernos estudios naturales d'Asturies y promotor de la Sociedá Económica d'Amigos del País" y el so nietu José María Queipo de Llano.

Alcordóse crear la Travesía del Cónsul pa "comunicar la cai de la Rosal y Fontán col mercáu del 19 d'Ochobre n'honor a Juan Nepomuceno Cónsul y García de Villar. Esti militar uvieín xunir a los héroes del Dos de Mayu sorprendiéndo-y la invasión napoleónica en Madrid. Dempués de salir amarutáu de Madrid, xunir a Palafox en Zaragoza onde foi xubíu al rangu de Coronel.

A pidimientu de l'Asociación Asturiana de Ciencies Médiques bautizar col nome de Casal n'honor al Doctor Gaspar Casal a la cai que comunica la Cai Uría cola actual Calle Nueve de Mayu (antes Calle Portugalete).

Distinciones y condecoraciones editar

Españoles

Referencies editar

  1. «El llibru d'Uviéu : guia de la ciudá y el so conceyu». I.S.B.N. Q78-84-9001-478-3 D.L. Consultáu'l 21 de xunu de 2016.
  2. «Boletín Oficial de la Provincia d'Uviéu Númberu 40». Boletín Oficial de la Provincia d'Uviéu. 20 de febreru de 1894. http://prensahistorica.mcu.es/consulta/rexistru.cmd?id=10004061703. Consultáu'l 23 de xunu de 2016. 

Enllaces esternos editar