Dynastinae

subfamilia d'inseutos

Los dinastinos (Dynastinae) son una subfamilia monofilética d'escarabayos de la familia Scarabaeidae que los sos miembros vulgarmente llamar «escarabayos rinocerontes» o «escarabayos hércules» polos grandes cuernos que tienen los machos de delles de les sos especies na cabeza o nel tórax n'estadiu adultu. La mayoría de los dinastinos adultos tienen la so fase activa mientres la nueche o'l tapecer. El so alimentu consiste en frutos podres, ente que los bárabos dinastinas viven de materia orgánico muerta o de material de plantes vives. Los miembros de dellos xéneros de la subfamilia Dynastinae clasifíquense como animales dañibles.[1]

Dynastinae
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Arthropoda
Clas: Insecta
Subclas: Pterygota
Infraclas: Neoptera
Superorde: Endopterygota
Orde: Coleoptera
Suborde: Polyphaga
Superfamilia: Scarabaeoidea
Familia: Scarabaeidae
Subfamilia: Dynastinae
MacLeay, 1819
Tribus
Sinonimia
Dynastidae W. S. MacLeay, 1819
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Taxonomía editar

Conócense aproximao 220 xéneros[2] y unes 1.400[2] o 1.500[1] especies de los dinastinos. Una revisión fonda d'esta subfamilia llevar a cabu Endrődi Sebő[nota 1] (The Dynastinae of the World, 1985, publicada dempués de la so muerte).[3]

Los dinastinos estremar nes siguientes tribus:[4]

Agaocephalini Burmeister, 1847
Cyclocephalini Laporte, 1840
Dynastini MacLeay, 1819
Hexodontini Lacordaire, 1856
Oryctini Mulsant, 1842
Oryctoderini Endrödi, 1966
Pentodontini Mulsant, 1842
Phileurini Burmeister, 1847

Distribución editar

Miembro de los dinastinos típicamente atópense nes rexones tropicales al sur y al norte del ecuador y en rexones non tropicales del hemisferiu norte,[5] pero pueden atopase práuticamente en tol mundu.[1]

Ciclu vital editar

Inda nun se sabe enforma sobre'l ciclu vital de los dinastinos. Ente que se describieron los estadios adultos de munches especies, la mayoría d'elles inda nun cunta con una descripción de los sos estadios inmaduros. Xeneralmente, na subfamilia dinastina l'estadiu llarval tien una duración d'unu a trés años; l'estadiu d'imago (l'estadiu adultu) dura unes selmanes. L'hábitat de les bárabos formar el suelu y la madera podre. Conforme a esto, alimentar de plantes y materia orgánico muerta. Asina ayuden a lliberar los nutrientes que contién la materia muerta y faelos accesibles pa les plantes vives.[1]

Rellaciones interespecíficas editar

«Dalgunos [adultos dinastinos] son polinizadores de palmeres y especies d'Araceae [...].»[1]

Lliteratura sobre Dinastinos editar

  • Bates, H. W. (1886-1890). «Pectinicornia and Lamellicornia, Family Dynastidae», Insecta, Coleoptera, Testu completu 2, Part 2 (n'inglés y llatín), London: Published for the editors by R.H. Porter, páx. 296-342.
  • Arrow, G. J. (1910). The fauna of British India, including Ceylon and Burma. Coleoptera Lamellicornia (Cetoniinae and Dynastinae) (n'inglés). London: Taylor and Francis.
  • Endrődi, S. (1985). The Dynastinae of the world (n'inglés). Dordrecht: Dr W. Junk Publishers. ISBN 906193138X 9789061931386.
  • Dechambre, R.-P. (1986). Insectes coléoptères Dynastidae 65 (en francés). París: Museum national d'histoire naturelle.
  • Browne, D. J.; Scholtz, C. H. (1999). Resumen. «A phylogeny of the families of Scarabaeoidea (Coleoptera)». Systematic entomology 24 (1):  páxs. 51-84. ISSN 1365-3113. 
  • Patrice Bouchard, Yves Bousquet, Anthony Davies, Miguel Alonso-Zarazaga, Miguel Alonso-Zarazaga [sic], John Lawrence, Christopher Lyal, Alfred Newton, Chris Reid, Michael Schmitt, Adam Slipinski, Andrew Smith (2011). escritu en Sofia. Testu completu. «Family-group names in Coleoptera (Insecta)». ZooKeys (Pensoft Publishers) (88):  páxs. 1-972. ISSN 1313-2989. 

Notes editar

  1. Nel húngaru l'apellíu vien delantre del nome, asina que l'apellíu ye Endrődi. Cuándo nun tea disponible la lletra Ő, frecuentemente escríbese'l so nome con Ö.

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Cave, R. D.; Ratcliffe, B. C. (2009). «Sondio biótico ya inventariu de los escarabayos dinastinos de Mesoamérica, Norteamérica y les Antilles: Un proyeutu multinacional al llargu plazu». Cuaderno de biodiversidad (Centru Iberoamericanu de la Biodiversidá (CIBIO)) 11 (29):  páxs. 5-13. ISSN 1575-5495. http://cibio.ua.es/Cuadernos/cuadbiod29.pdf. Consultáu'l 18 d'agostu de 2015. 
  2. 2,0 2,1 Department of the Environment, Water, Heritage and the Arts (d'Australia) (ed.): «Subfamily Dynastinae» (inglés). Australian Faunal Directory (2002). Archiváu dende l'orixinal, el 18 d'agostu de 2015. Consultáu'l 18 d'agostu de 2015.
  3. University of Nebraska (ed.): «Sebö Endrödi 1903-1984» (inglés) (1998). Archiváu dende l'orixinal, el 12 d'ochobre de 1999. Consultáu'l 18 d'agostu de 2015.
  4. Patrice Bouchard, Yves Bousquet, Anthony Davies, Miguel Alonso-Zarazaga, Miguel Alonso-Zarazaga [sic], John Lawrence, Christopher Lyal, Alfred Newton, Chris Reid, Michael Schmitt, Adam Slipinski, Andrew Smith (2011). escritu en Sofia. «Family-group names in Coleoptera (Insecta)». ZooKeys (Pensoft Publishers) (88):  páxs. 1-972. ISSN 1313-2989. http://zookeys.pensoft.net/articles.php?id=4001. Consultáu'l 30 d'agostu de 2015. 
  5. Burmeister, Hermann (1847). «5. Dynastiden (Dynastidae)», Handbuch der Entomologie 5 (n'alemán), páx. 244. Consultáu'l 18 d'agostu de 2015.