Encuesta

conxuntu sistematizáu d'entrugues alredor d'un tema

Una encuesta ye un procedimientu dientro de los diseños d'una investigación descriptiva nel que l'investigador arrexunta datos por aciu un cuestionariu primeramente diseñáu, ensin modificar la redolada nin el fenómenu onde se recueye la información yá seya p'apurrilo en forma de trípticu, gráfica o tabla. Los datos llógrense realizando un conxuntu d'entrugues normalizaes dirixíes a una muestra representativa o al conxuntu total de la población estadística n'estudiu, integrada de cutiu por persones, empreses o entes institucionales, col fin de conocer estaos d'opinión, idees, carauterístiques o fechos específicos.

Tipos d'encuestes editar

Según los sos oxetivos editar

  • Encuestes descriptives: Reflexen o documentan les actitúes o condiciones presentes. Esto significa qu'intenten describir en qué situación atopa una determinada población nel momentu que realízase la encuesta.
  • Encuestes analítiques: Busquen, amás de describir, espliquen los por qué ye d'una determinada situación. Nesti tipu d'encuestes les hipótesis que les sofiten suelen oldease per mediu del exame d'a lo menos dos variables, de les que se reparen interrellaciones y depués formúlense inferencias esplicatives.

Según les entrugues editar

  • De respuesta abierta: Nestes encuestes pídese-y al entrugáu que respuenda él mesmu a la entruga formulada. Esto otorgar mayor llibertá al entrevistáu y coles mesmes faen posible adquirir respuestes más fondes según tamién preguntar sobre'l por qué y cómo de les respuestes realizaes. Per otru llau, dexa adquirir respuestes que nun fueren teníes en cuenta a la de faer los formularios y pueden crear asina rellaciones nueves con otres variables y respuestes.
  • De respuesta zarrada: Néstes, los encuestaos tienen d'escoyer pa responder una de les opciones que se presenten nun llistáu que formularon los investigadores. Esta manera d'encuestar da como resultáu respuestes más fáciles de cuantificar y de calter uniforme. El problema que pueden presentar estes encuestes ye que nun se tenga nel llistáu una opción que coincida cola respuesta que quiera dase, por esto lo ideal ye siempres amestar la opción “otros”.

Según el mediu de captura editar

Los medios de captura pa realizar una encuesta inclúin papel, el teléfonu, la Internet y los dispositivos móviles.

  • Papel y llapiceru (PAPI): En términos xenerales, el papel usar pa encuestes que van ser aplicaes en sitios remotos onde nun esiste señal d'Internet, onde la Internet nun seya confiable o cuando se riquir un rexistru físicu del enllenáu pal so posterior vaciáu y procesamientu; por casu, encuestes en zones rurales. El papel sigue siendo'l mediu más usáu a pesar de les meyores teunolóxiques de les últimes décades pol so baxu costo, versatilidad y seguridá. La tasa de refugos d'una encuesta en papel por aciu encuestador ye bien baxa.
  • Entrevistes telefóniques (CATI: computer-assisted telephone interview): Les encuestes telefóniques (CATI) empléguense cuando se desea aplicar un cuestionariu curtiu, de non más de 10 entrugues, y deseyar llograr resultaos inmediates; utilizar n'encuestes de coxuntura política, sondeos d'opinión, recordación publicitaria y allugamientu de marques. La tasa de refuga d'una encuesta CATI ye comparativamente baxa, siempres que se cunten con encuestadores bien entrenaos que llogren persuadir al entrevistáu pa llograr la entrevista y caltener la so atención.
  • La Web (CAWI: computer-assisted web interview): Les encuestes na web (CAWI) suelen usase pa encuestes autoadministradas, esto ye, cuando nun seya riquíu un encuestador. El problema d'esti tipu d'encuesta ye la baxa tasa de respuestes, yá que davezu'l suxetu nun se motiva a responder, sacantes que tenga dalgún interés nes resultaos del estudiu o porque ta recibiendo un pagu. Una variante de la encuesta na web (CAWI) ye la encuesta unviada per corréu electrónicu.
  • Dispositivos móviles (CAPI: computer-assisted personal interview): Les encuestes por aciu dispositivos móviles dexen la so aplicación con encuestador, grabando los datos direutamente en dalgún dispositivu tipu teléfonu móvil o tableta, con o ensin conexón a la Internet. El principal problema d'usar esti mediu, más allá del costo del dispositivu, ye que nun pueden ser usaos en sitios con alta tasa de delincuencia o probeza, pos se cuerre'l riesgu de perder tantu l'equipu como los datos.

Carauterístiques d'una encuesta editar

  • Midir les rellaciones ente variables demográfiques, económiques y sociales.
  • Evaluar les estadístiques demográfiques como errores, omisiones ya inexactitudes.
  • Conocer fondamente patrones de les variables demográfiques y los sos factores acomuñaos como fecundidá y migraciones determinantes.
  • Evaluar dacuando los resultaos d'un programa n'execución.
  • Saber la opinión del públicu alrodiu de una determinada tema.
  • Investigar primeramente de les carauterístiques de la población pa faer les entrugues correutes.
  • Dar una respuesta de los cualos los entrevistaos van dar una opinión congruente

Encuesta por muestreo editar

Ventayes editar

  • So costo.
  • Información más exacta (meyor calidá) que la del censu, por cuenta de que'l menor númberu de encuestadores dexa capacitalos meyor y más selectivamente.
  • Ye posible introducir métodos científicos oxetivos de midida pa correxir errores.
  • Mayor rapidez nel llogru de resultaos.
  • Téunica más utilizada y que dexa llograr información de cuasi cualquier tipu de población.
  • Gran capacidá pa estandarizar datos, lo que dexa'l so tratamientu informáticu y l'analís estadísticu.

Desventaxes editar

Software y ferramientes pa procesar encuestes editar

Esisten nel mercáu una tremera de ferramientes de software profesionales pa realizar el procesamientu de la encuesta de forma eficiente y granible. El tipu de software a utilizar va depender en gran midida de la metodoloxía d'aplicación del preséu en campu, esto ye, si la encuesta va ser autoadministrada o alministrada por aciu entrevista personal; igualmente, el tipu de software va depender del mediu de captura, bien seya papel (PAPI), web (CAWI), entrevista telefónica (CATI) o dispositivos móviles (CAPI). Delles ferramientes pal escritoriu o pa la web ufierten una facilidá llamada OLAP, lo cual dexa almacenar los datos nun formatu cúbicu y asina poder rotar les dimensiones d'analises pa llograr múltiples vistes de la información y poder analizar fácilmente cada entruga del cuestionariu polos sos variables d'analises (sexu, ciudá, edá, estratu social, etcétera).

Exemplos d'encuesta editar

Ver tamién editar

Fuentes consultaes editar

  • Robert Johnson & Patricia Kuby (2005). Estadística elemental, lo esencial (3ª ed). Thomson. ISBN 970-686-287-0.

Referencies editar

Enllaces esternos editar