Berghof foi'l llugar de descansu y segunda residencia gubernamental d'Adolf Hitler en Obersalzberg, nos Alpes Bávaros cerca de Berchtesgaden, Alemaña.

Berghof
country house (en) Traducir
Llocalización
PaísBandera d'Alemaña Alemaña
Estáu federáu Estáu Llibre de Baviera
Regierungsbezirk Alta Baviera
Rural district of Bavaria (en) Traducir Berchtesgadener Land (es) Traducir
Market municipality of Germany (en) Traducir Berchtesgaden
Llugar físicu Obersalzberg restricted area (en) Traducir
Coordenaes 47°38′01″N 13°02′31″E / 47.633611111111°N 13.041944444444°E / 47.633611111111; 13.041944444444
Berghof alcuéntrase n'Alemaña
Berghof
Berghof
Berghof (Alemaña)
Historia y usu
Apertura1916
Dueñu Adolf Hitler
Usuariu Adolf Hitler 1928
Arquiteutura
Arquiteutu/a Alois Degano
Constructor Hochtief (es) Traducir
Estilu Swiss chalet style (en) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Foi'l so abellugu en 1924, al salir de prisión darréu dempués del Putsch de Múnich, darréu'l so llugar de residencia na que tuvo, mientres la mayor parte de la Segunda Guerra Mundial, amás de ser unu de los Cuarteles Xenerales del Führer más conocíos[1] que s'estendíen por toa Europa.

Los oríxenes editar

 
Salón Principal.

La casa taba allugada ente los 900 y 1000 metros (2.952 - 3.280 pies), perteneciendo al ciudadanu alemán Hans Wachenfeld a principios de sieglu XX. En 1924 arrendar a Adolf Hitler quien pa la dómina yera un políticu con cierta sonadía, acabante salir de la cárcel, tres el fracasáu Putsch de Múnich. Nesta casa, abellugóse Hitler mientres el NSDAP reconstruyir en 1925. Darréu vivió de manera alternativa ente Munich y la casa. En 1932, colos frutos de les repitíes ediciones del so llibru "Mein Kampf" (siendo este'l so dineru personal) llogró mercar la casa y camudó a la so media hermana Angela Raubal col enfotu de que la curiara y fungiera como ama de llaves y alministradora xeneral.

 
Adolf Hitler fuelga n'unu de los cuartos del Berghof, en 1936.

El Berghof yera en principiu una modesta casa alpina de madera común y corriente y conocer como Haus Wachenfeld. Reconstruyida, ampliada y remocicada ente 1934 y 1936, Berghof como tal, ampliar a pocu más de 30 cuartos y foi dotada con amplios voladizos. Solo l'ala oeste de la casa orixinal foi dexada incólume.[2] La primer planta foi destinada al cuartu de Hitler y d'Eva Braun, una amplia sala de tar con un gran ventanal y que-y dexaba amás ver películes a gustu, la decoración foi a cargu del arquiteutu Troost. Polo xeneral, l'ambiente que s'imprimía nel Berghof yera más bien familiar que gubernamental y taba fechu a la midida de Hitler.

Tuvo función como residencia cerca de pocu menos que venti años. En dicha casa remocicada, fueron recibíos dignatarios como Kurt von Schuschnigg, Canciller austriacu, el 12 de febreru de 1938, amás del Primer Ministru británicu Neville Chamberlain, el 5 de setiembre de 1938. Foi la residencia permanentemente dende 1936 d'Eva Braun y la so hermana Gretl Braun.[3] Nel Berghof yeren almitíos solo pa temes d'Estáu los altos oficiales de les SS como Himmler, Reinhard Heydrich, Joachim von Ribbentrop y Hans Heinrich Lammers, xefe de la Cancillería del Reich. El círculu social íntimu de Berghof taba formáu polos dependientes del serviciu, fotógrafos personales como Walter Frentz y Heinrich Hoffmann, ayudantes como Wilhelm Brückner y Fritz Weidemann, la familia Goebbels y los Speer, nunca foi incluyíu Hermann Göring.[3]

L'área del Berghof que tuvo permanentemente so construcción cuntó con vallaos perimetrales, casetes de guardias y amplios túneles, búnkeres y abellugos por tola zona.

Martin Bormann por encargu del mesmu Hitler espropió en 1935 toles residencies natives y posaes aledañas como parte de la petrina de seguridá de Hitler y facer baltar, reasitió amás a tolos nativos fora de la zona y dientro del so esllinde construyeron cases p'Albert Speer, el mesmu Martin Bormann y otros dignatarios como Hans Heinrich Lammers y Himmler quien fueron pertenecientes al llamáu círculu de Berghof. Hermann Göring construyó la so residencia non bien lloñe d'ellí en Obersalzberg. Bormann amás admnistraba los pases al interior del Berghof. En 1937 incorporóse-y la más moderna teunoloxía de comunicaciones pa caltener a Hitler conectáu col mundu esterior. Por cuenta de les estremes midíes de seguridá, nunca pudo realizase un atentáu efectivu contra Hitler nel Berghof a pesar de les intenciones de la intelixencia aliada.

La residencia foi abandonada pa siempres por Hitler el 16 d'ochobre de 1944 pa dir aniciase nel Wolfsschanze en Prusia Oriental y dellí a Berlín hasta la so muerte nel Führerbunker. A ella solo volvieron les sos secretaries y otros personaxes d'enfotu pa destruyir tola documentación privada de Hitler a fines de marzu de 1945.

El 25 d'abril de 1945, la casa sufrió'l bombardéu de la Royal Air Force británica, amás de la quema obra de les tropes de les SS na so retirada a principios de mayu. Finalmente foi escaláu'l 4 de mayu, poles tropes aliaes al llegar a la zona y baltáu por aciu esplosivos finalmente en 1953 siendo víctima les instalaciones de 1.181 tonelaes d'esplosivos, pa detener fuertes pelegrinaciones de cultu de turistes de tol mundu quien visitaben l'antigua "Casa de Hitler".

Referencies editar

  1. Eberle, Henrik and Uhl, Matthias, The Unknown Hitler, 11th chapter, p. 200.
  2. «Fotografies del Berghof y la so hestoria». Consultáu'l 2 d'abril de 2017.
  3. 3,0 3,1 [Eva Braun-Una vida con Hitler; Heike B.Görtemaker ISBN 978-987-1786-31-2]

Ver tamién editar

Enllaces esternos editar