Marion Pritchard (7 de payares de 1920Ámsterdam – 11 d'avientu de 2016Washington DC), que'l so nome de soltera ye Marion van Binsbergen, foi una trabayadora social neerlandesa nacionalizada estauxunidense. Mientres la ocupación alemana na Segunda Guerra Mundial destacó poles sos actividaes na resistencia holandesa y por salvar la vida de siquier 150 xudíos neerlandeses, la mayoría neños, razón pola que foi condecorada «Xustos ente les Naciones xusta ente les Naciones» en 1981.[6]

Marion Pritchard
Vida
Nacimientu Ámsterdam[1]7 de payares de 1920[2]
Nacionalidá Bandera de Países Baxos Reinu de los Países Baxos
Residencia Waccabuc (en) Traducir
Vershire (es) Traducir
Ámsterdam
Muerte Washington DC[3]11 d'avientu de 2016[3] (96 años)
Causa de la muerte arteriosclerosis (es) Traducir[3]
Estudios
Estudios Universidá d'Ámsterdam
Boston Graduate School of Psychoanalysis (en) Traducir
Oficiu psicoanalista, asistenta socialmilitante de la resistencia
Emplegadores Organización de les Naciones Xuníes
Premios
Miembru de Resistencia holandesa (es) Traducir
Serviciu militar
Lluchó en Segunda Guerra Mundial
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Marion Philippina van Binsbergen nació n'Ámsterdam y vivió la so infancia ente Países Baxos y Reinu Xuníu por razones familiares. El so padre Jacob yera un reconocíu xuez lliberal neerlandés, ente que la so madre Grace yera un ama de casa británica.[6] En completando la educación secundaria, llogró'l graduáu na Escuela de Trabayu Social d'Ámsterdam.[7]

La so etapa académica tuvo marcada pol españíu de la Segunda Guerra Mundial y la posterior ocupación nazi de los Países Baxos. En 1941, les tropes alemanes arrestaron a Marion so l'acusación de contautar con miembros de la resistencia holandesa, y condergar a seis meses de prisión pola presunta espardimientu de boletinos impresos de la BBC, daqué qu'ella siempres había negáu.[6] La reclusión nun-y torgó aportar a un emplegu como trabayadora social nun centru de rehabilitación.[6]

Segunda Guerra Mundial editar

Na primavera de 1942, Marion decidió dar abellugu a ciudadanos xudíos dempués de ver en persona cómo los nazis cargaben a neños en camiones escontra los campos de concentración.[8] Aprovechando la so condición de trabayadora social, empezó a rexistrar a neños xudíos como si fueren los sos propios fíos, pa dempués da-yos abellugu nuna rede de llares d'acoyida xentiles.[6] Amás facilitába-yos documentación falsificada, accesu a les cartilla de racionamientu y asistencia médica, tou ello en collaboración de la resistencia holandesa y d'otros neerlandeses contrarios a la invasión nazi.[6][8] Ente les families a les qu'ayudó destaca la del sociólogu Fred Polak, miembru del Partíu del Trabayu.[8]

La so implicación cola resistencia intensificar nel intre del conflictu. Sicasí, nunca comentó detalles a la so familia pa nun ponela en peligru, pos les lleis antisemites consideraben delitu ayudar a los xudíos. A finales de 1944 llegó inclusive a matar a un collaborador del réxime nazi que pretendía delatar a una familia de xudíos, evitando que trescendiera gracies a l'ayuda de los sos amigos: «Volvería faer lo mesmo, so les mesmes circunstancies, pero sigue esmoliéndome».[9][10]

A lo llargo de cuatro años, hasta la finalización de la guerra en 1945, Marion salvó la vida de siquier 150 xudíos neerlandeses, na so mayoría neños. Tou ello foi reconocíu por numberosos organismos internacionales, ente los cualos destaquen la institución israelina Yad Vashem, que-y concedería'l títulu de «Xustos ente les Naciones xusta ente les Naciones» en 1981;[6] la medaya de la Fundación Raoul Wallenberg en 1996,[6] y la medaya al valor del Centru Simon Wiesenthal en 2009.[11]

Vida posterior editar

Dende 1946 hasta 1947, Marion tuvo trabayando na Alministración de les Naciones Xuníes pal Auxiliu y la Rehabilitación (UNRRA), dedicada a l'asistencia na repatriación de les persones movíes pola Segunda Guerra Mundial. Nesa dómina conocería a Anton Pritchard (1917-1991), un militar del Exércitu de los Estaos Xuníos.[7] Cuando la UNRRA foi eslleida, dambos contraxeron matrimoniu y ella adoptó l'apellíu del home, pasando a llamase Marion Pritchard.[6]

La pareya establecer nos Estaos Xuníos, primero en Cambridge (Massachusetts) y dempués nuna granxa de Vermont.[8] Marion siguió trabayando como psicoanalista infantil ya impartió conferencies sobre l'holocaustu.[8][12]

Nel añu 2000 foi una de les figures públiques que defendió la llei d'uniones civiles del mesmu sexu en Vermont, el primer estáu de EE. XX. n'estableceles, lo cual llevólu a ser amenazada de muerte por grupos d'estrema derecha.[8] Nueve años más tarde, Vermont sería'l cuartu tao en llegalizar el matrimoniu ente persones del mesmu sexu.[8]

Marion Pritchard finó'l 11 d'avientu de 2016 en Washington D. C., a los 96 años, de resultes d'una ateroesclerosis cerebral. Sobreviviéron-y el so trés fíos.[6]

Referencies editar

  1. «Marion Pritchard, Dutch savior» (inglés).
  2. Afirmao en: Find a Grave. Identificador Find a Grave: 174254935. Apaez como: Marion Pritchard. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Marion Pritchard, Dutch rescuer of Jewish children during the Holocaust, dies at 96» (n'inglés). The Washington Post. 20 avientu 2016. 
  4. Afirmao en: The Righteous Among the Nations Database. Llingua de la obra o nome: inglés.
  5. «Marion Pritchard, 1996 Wallenberg Lecture».
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 Sandomir, Richard (23 d'avientu de 2016) (n'inglés). Marion Pritchard, Who Risked Her Life to Rescue Jews From Nazis, Dies at 96. The New York Times. ISSN 0362-4331. http://www.nytimes.com/2016/12/23/world/europe/marion-pritchard-rescuer-of-jews.html. Consultáu'l 26 d'avientu de 2016. 
  7. 7,0 7,1 «Amsterdamse verzetsvrouw Marion Pritchard overleden» (neerlandés) (23 d'avientu de 2016). Consultáu'l 29 d'avientu de 2016.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 Moehringer, J. R. (20 de xineru de 2002) (n'inglés). A Hidden and Solitary Soldier. Los Angeles Times. ISSN 0458-3035. http://articles.latimes.com/2002/jan/20/magazine/tm-24149. Consultáu'l 27 d'avientu de 2016. 
  9. Staff, Legacy.com (21 d'avientu de 2016) (n'inglés). Marion Pritchard (1920 - 2016). Legacy.com. http://www.legacy.com/news/celebrity-deaths/notable-deaths/article/marion-pritchard-1920-2016. Consultáu'l 21 d'avientu de 2016. 
  10. «Marion Pritchard, Dutch rescuer of Jewish children during the Holocaust, dies at 96» (inglés) (21 d'avientu de 2016). Consultáu'l 29 d'avientu de 2016.
  11. (n'inglés) Actor Will Smith Wins Jewish Group's Highest Honor. Haaretz. 8 de mayu de 2009. http://www.haaretz.com/news/actor-will-smith-wins-jewish-group-s-highest-honor-1.275681. Consultáu'l 29 d'avientu de 2016. 
  12. (n'inglés) Pritchard, who rescued Dutch Jews during Holocaust, dies. The Gettysburg Times. 21 d'avientu de 2016. http://www.gettysburgtimes.com/news/national/article_1033fcad-0b5d-5a51-979f-20da7cd31768.html. Consultáu'l 29 d'avientu de 2016. 

Enllaces esternos editar