La Argynnis adippe ye un lepidópteru ropalóceru de la familia Nymphalidae. (Denis & Schiffermüller, 1775)[1] [2] [3] [4] [5] [6]

Argynnis adippe
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Arthropoda
Clas: Insecta
Orde: Lepidoptera
Familia: Nymphalidae
Xéneru: Argynnis
Especie: A. adippe
Denis & Schiffermüller, 1775
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Distribución editar

Atópase al noroeste d'África, Europa y l'Asia templada. N'Europa atopase ente'l nivel del mar y los 2100 msnm. Ausente nes islles mediterránees sacante en Sicilia.[1]

Na península Ibérica distribúyese principalmente al norte y nel centru y sur habita en zones de monte.

Descripción editar

El valumbu ye d'ente 50 y 60 mm. Los machos caracterizense por dos marques androconiales a les venes V2 y V3 del anverso de les ales anteriores.[1] El nome común provién de la serie de puntos acolorataos que tienen na zona postdiscal del aviesu de les ales posteriores, detalle únicu de la especie.

Polo xeneral trátase d'una especie fenotípicamente bien variable, con numberoses subespecies d'aspeutu distintu y fáciles de confundir con otres especies similares.

 
Claves pa la identificación de la especie. Machu fotografiáu cerca del Banzáu de Caballeros, Alta Ribagorça.
 
Viola hirta, una de les plantes nutrícias de la gata.

Hábitat editar

Prefier zones arbustives seques y herboses, según claros en montes abiertos. la canesba alimentase de plantes del xéneru Viola.[1]

Periodu de vuelu y envernía editar

Una xeneración al añu ente finales de mayu y agostu, Voltinismu, según la llocalidá y l'altitú. Envierna en forma de oruga yá formáu dientro del güevu.[1]

Comportamientu editar

Los imagos suelen visitar flores de cardos y bebezones.[7] La puesta realízase sobre los tarmos o fueyes de la planta nutrícia o a en piedres cercanes.[1][7] La gata aliméntase pela nueche.[7]

Referencies editar