Centaurea iberica

especie de planta

Centaurea iberica, ye una especie de planta perenne perteneciente a la familia de les asteracees. Ye orixinaria del suroeste d'Europa y suroeste d'Asia.

Centaurea iberica
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Carduoideae
Tribu: Cynareae
Subtribu: Centaureinae
Xéneru: Centaurea
Especie: C. iberica
Trevir. & Spreng.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Vista de la planta

Descripción editar

Plantes añales, biañales o perennes de vida curtia, algama un tamañu de 20-200 cm d'altor. Con unu o dellos tarmos bien ramificaos, de cutiu formando montículos arrondaos, puberulentas a llixeramente con viesu tomentoso. Fueyes peciolaes, les fueyes proximales de 10-20 cm, los márxenes 1-2 vegaes lobulaos pinnaos o en roseta con cúmulu central d'escayos; sésiles, les fueyes distales lliniales y oblongues, toscamente dentaes o superficialmente lobulaes. Inflorescencies soles o en conxuntos, sésiles o curtiu-pedunculaes. Arreyos ovoides a hemisféricu, de 13-18 mm. Floretes con corola blanca, rosa o púrpura pálidu. Cypselas blanques o marrón con rayes, de 3-4 mm, glabros; guedeyes de goches blanques. Tien un númberu de cromosomes de 2 n = 16, 20.[1]

Distribución y hábitat editar

Alcuéntrase nos cantos de caminos, camperes, campos, a una altitutd de 0-1500 metros; introducíu n'Estaos Xuníos. Ye nativa del sureste d'Europa distribuyida al traviés d'Asia central.

Taxonomía editar

Centaurea iberica describióse por Trevir. & Spreng. y espublizóse en Systema Vegetabilium, editio decima sesta 3: 406. 1826.[2][3]

  • Calcitrapa iberica (Trevir. ex Spreng.) Schur[2]
Etimoloxía

Centaurea: nome xenéricu que procede del Griegu kentauros, homes-caballos que conocíen les propiedaes de les plantes melecinales.

iberica: epítetu xeográficu qu'alude a la so llocalización en Iberia.[4]

Referencies editar

Bibliografía editar

  1. Abrams, L. & R. S. Ferris. 1960. Bignonias to Sunflowers. 4: 732 pp. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  2. Flora of China Editorial Committee. 2011. Fl. China 20–21: 1–992. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  3. Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. 19: i–xxiv. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  4. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  5. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  6. Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.
  7. Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley.
  8. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur (Arxentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguái y Uruguái). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaces esternos editar