Artículu revisáu

Adelaida d'Anjou, tamién llamada Blanca d'Anjou o Adelaida de Gévaudan[3] (c. 947 - 1026), foi una noble francesa, hermana de Godofredu Grisegognelle y fía de Fulco II, conde d'Anjou, y de la so primer esposa Gergebre.

Adelaida d'Anjou
Vida
Muerte Avignon1026[1]
Sepultura abadía de Montmajour (es) Traducir
Familia
Padre Fulcu II d'Anjou
Madre Gerberge
Casada con Guillermu I de Provenza [2]
Lluis V de Francia [2]
Stephen of Gévaudan (es) Traducir ( – m. década de 960)[2]
Fíos/es
Hermanos/es
Pueblu Casa de Ingelgeriens (es) Traducir
Oficiu política
Creencies
Relixón Ilesia Católica
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Primeres uniones editar

Cuando se casa col mozu Lluis V nel 982 en Vieille-Brioude (Lluis nun yera inda rei de Francia), yá taba vilba per segunda vegada; primero fuera esposa del conde Esteban de Gévaudan a quien dio dos fíos, y depués del conde Ramón III Ponce de Tolosa. La escesiva diferencia d'edá y el llibertinaxe del nuevu maríu van ser la causa del so divorciu nel 984. Según Rodolfus Glaber, decepcionada Adelaida poles capacidaes de Lluis, maniobra pa fuxir de vuelta colos suyos.

Matrimoniu col conde de Provenza editar

Treslládase a Arles y vuélvese a casar, escontra'l conseyu del papa, col conde de Provenza, Guillermu, nel 984. La so fía Constanza d'Arles va ser reina de Francia pol so matrimoniu con Robertu II. La pareya va tener una segunda fía, Ermengarda d'Arles, que va casase con Robertu I d'Auvernia. Ye posible que tuvieren una tercer fía, Toda de Provenza, casada nel 992 con Bernardu I de Besalú y que pudo finar en redol al añu 1052.

Rexencia del condáu de Provenza editar

A la muerte de Guillermu nel 993, asume una llarga rexencia qu'ufierta a la nueva nobleza la oportunidá de sublevase en delles ocasiones escontra la dinastía condal. Hai una primera revuelta en 1008, la de los fíos de Nivelon de Signes, vizconde de Guillaume; dempués, en 1009, ye la vez d'Audibertu y Renaldu de Châteaurenard. Esta nueva xeneración nobiliaria contesta con violencia a les donaciones relixoses feches pol Marqués y los miembros de la so redolada.[4] Debe igualmente intervenir dempués de la muerte del nuevu conde Guillermu II, muertu nel sitiu del castiellu de Fos-sur-Mer en 1018. La situación vuélvese n'efeutu crítica cuando la familia de Fos sublévase nuna rebelión que provoca la muerte del conde y qu'obliga a Adelaida a solicitar ayuda esterna, especialmente la del so fíu Guillermu Taillefer, conde de Tolosa.

Quintu matrimoniu editar

La hipótesis d'una quinta xunión d'Adelaida, vilba del conde de Provenza, con Otón Guillermu, conde de Borgoña y de Mâcon, foi propuesta en 1907 por René Pourpadin y retomada por otros historiadores posteriores. Esta hipótesis básase namái en tres documentos qu'acrediten a cencielles la esistencia d'una segunda esposa d'Otón Guillermu de nome Adelaida y una bulda del papa Benedictu VIII empobinada, ente otros, a los dirixentes de Borgoña y Provenza ente los que s'atopaben Adelaida y Otón Guillermu, ensin faer referencies a una xunión ente ellos.

Adelaida muerre en 1026; seique n'Avignon, yá que l'añu de la so muerte foi rexistráu por un monxu de l'Abadía de Saint-André de Villeneuve-lès-Avignon. Ta soterrada na Abadía de Montmajour, próxima a Arles y considerada na dómina como la necrópolis de la familia condal provenzal.

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Thierry Stasser (1997). «Adélaïde d'Anjou, sa famille, ses unions, sa descendance. État de la question» (en francés). Le Moyen Âge (1):  páxs. 24. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Thierry Stasser (1997). «Adélaïde d'Anjou, sa famille, ses unions, sa descendance. État de la question» (en francés). Le Moyen Âge (1):  páxs. 9-52. 
  3. Pol so matrimoniu con Esteban, conde de Gévaudan, Revue du Gévaudan, des causses et des Cévennes, tomu n°9, 1963, pp 105 a 111.
  4. Ver Guillermu I de Provenza