Cristina Bermúdez
Cristina Bermúdez (circa 982, Corniana – circa 1050) foi infanta de Lleón y fía del rei Bermudo II de Lleón y de la so primer esposa, la reina Velasquita Ramírez. Los sos güelos paternos fueron el rei Ordoño III de Lleón y la reina Urraca Fernández, fía del conde de Castiella Fernán González. Los sos güelos maternos fueron probablemente'l conde gallegu Ramiro Menéndez y la condesa Adosinda Gutiérrez, dambos de la más alta nobleza galaicoportuguesa.[1]
Cristina Bermúdez | |
---|---|
Vida | |
Nacimientu | Corniana, circa 982 |
Nacionalidá | Reinu de Lleón |
Muerte | 1050 (67/68 años) |
Familia | |
Padre | Bermudo II de León |
Madre | Velasquita de León |
Casada con | Ordoño Ramírez el Ciego (es) |
Fíos/es | |
Hermanos/es | |
Pueblu | dinastía Astur-lleonesa |
Creencies | |
Relixón | Ilesia Católica |
El so padre, el rei Bermudo refugara a la so primer esposa y volvió contraer matrimoniu con Elvira García, con quien tuvo al futuru rei Alfonso V de Lleón y a les infantes Teresa y Sancha Bermúdez.
Matrimoniu y descendencia editar
Cristina casóse pocu dempués de 1000 y antes de 1016 con Ordoño Ramírez el Ciegu,[2] fíu del rei Ramiro III de Lleón y de Sancha Gómez. D'esti matrimoniu, probablemente favorecíu pola reina Velasquita y pola reina viuda Teresa Ansúrez, dambes recluyíes nel monesteriu de San Pelayo d'Uviéu,[3] baxa'l llinaxe de los Ordóñez d'Asturies, el más importante d'esti reinu nel sieglu XI. La descendencia de los infantes Ordoño y Cristina ye mentada por Rodrigo Jiménez de Rada na so crónica del rei Bermudo II de Lleón, «...de Velasquita tuvo a la infanta Cristina; esta Cristina tuvo de Ordoño el Ciegu, fíu del rei Ramiro, a Alfonso, Ordoño, la condesa Pelaya y Aldonza», información que coincide cola documentación asturiana de dellos monesterios, incluyendo'l de Corniana y el de Courias, según cola de la catedral de San Salvador d'Uviéu,[4] onde se noma como los sos fíos a Alfonso, Aldonza, Ordoño y Pelaya Órdoñez, esta postrera tamién llamada doña Palla.[2]
Últimos años editar
La infanta Cristina yá yera viuda en 1024 según declárase nuna donación que realizó al monesteriu de Corniana que fundara en «réxime de partición hereditaria» nesi mesmu añu.[5] Finó alredor del añu 1050[2] y probablemente recibió sepultura nel monesteriu que fundara y onde profesó como relixosa.[6]
Bibliografía editar
- Calleja Puerta, Miguel (2001). El conde Sueru Vermúdez, la so parentela y la so redolada social: L'aristocracia asturlleonesa nos sieglos XI y XII. KRK Ediciones. ISBN 84-95401-68-1.
- García Álvarez, Manuel Rubén (1960). «¿La Reina Velasquita, nieta de Muniadomna Díaz?». Revista de Guimarães (70): páxs. 197-230. http://www.csarmento.uminho.pt/docs/ndat/rg/RG070_10.pdf.
- Sánchez Candeira, Alfonso (1950). «La reina Velasquita de Lleón y la so descendencia». Hispania. Revista española d'Historia (Madrid: C.S.I.C.) (40): páxs. 449-505. ISSN 0018-2141.
- Torres Sevilla-Quiñones de Lleón, Margarita (1998). Llinaxes nobiliarios de Lleón y Castiella: Sieglos IX-XIII. Salamanca: Xunta de Castiella y Lleón, Conseyería d'Educación y Cultura. ISBN 84-7846-781-5.
Referencies editar
- ↑ García Álvarez, 1998, páxs. 211-225.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Calleja Puerta, 2001, p. 117.
- ↑ Torres Sevilla-Quiñones de Lleón, 1998, p. 95.
- ↑ Torres Sevilla-Quiñones de Lleón, 1998, p. 97.
- ↑ Calleja Puerta, 2001, p. 44.
- ↑ Torres Sevilla-Quiñones de Lleón, 1998, p. 96.